Barça
LUCAS DIGNE
NOU LATERAL DEL BARÇA
“Al Barça la pilota porta música”
“El ritme és brutal, i en els partits, descomunal”
“M'agradaria guanyar la Champions, però també la lliga. No sé què triaria primer. Millor un quadruplet i tots contents”
“La final de la Champions 2006... Allà vaig veure que el Barça és el futbol”
Sóc una persona inquieta, no m'agraden les comoditats, vaig marxar del PSG a la recerca de minuts
Busquets és dels més bromistes. Ja m'ha fet broma amb el nas, i és un dels que té més qualitat de tota la plantilla
Em vaig casar amb 21 anys. Senyal de maduresa? Per mi és un gest d'amor i un pas lògic de la relació amb la meva dona
De Barcelona m'ha marcat la Sagrada Família. És impressionant i diferent, la seva arquitectura és única
Estar al Barça no provoca vertigen, tot el contrari, és un plaer, una immensa felicitat. És el club més gran del món
El futbol és passió i un joc. Si perds la passió i no saps gestionar la pressió no estàs fet per a aquest ofici
Aire desenfadat i molt natural. Així es presenta Lucas Digne (Meaux, França, 1993), un dels nous fitxatges del Barça. Acaba tot just de fer 23 anys i la seva carrera va a una velocitat de vertigen. En aquest temps ha jugat al Lilla, el PSG i la Roma. Ha compartit vestidor amb Hazard, Ibrahimovic i Totti. Conviure amb l'elit del futbol no li fa por i en aquesta conversa deixar clar que no ha vingut al Camp Nou a ser un actor secundari, tot el contrari.
Estar al Barça provoca vertigen?
No, tot el contrari. De vertigen, gens. És un plaer, una immensa felicitat. Aquest és el club més gran del món, i el fet d'estar aquí és màgic.
Fa un any molts periodistes francesos el criticaven per haver deixat el PSG per marxar a la Roma. Què els diria ara?
No tinc res a dir-hi. Són opinions. Al París Saint-Germain vaig fer un pas important en la meva carrera i vaig poder jugar la copa del món estant a París. Però després tenia uns objectius al cap i volia seguir una trajectòria. I ara estic al club més gran del món amb 23 anys. Crec que hi ha molta gent a qui li agradaria estar al meu lloc.
El més fàcil, fa un any, era quedar-se al PSG i no canviar de lliga ni de país?
Potser sí, però sóc una persona inquieta. No m'agraden les comoditats. Vaig escollir marxar perquè per a mi era molt important jugar l'Eurocopa amb França, i si em quedava al PSG era complicat poder assolir aquest objectiu pels pocs minuts que hauria tingut. Vaig marxar i tot va sortir bé. Però cal dir que vaig anar cedit a la Roma i que hauria pogut tornar a París.
I llavors es produeix la trucada del Barça...
Sent sincer, no m'ho esperava. Però quan saps que el Barça truca a la teva porta no t'ho penses dues vegades. No cal pensar res més: dius que sí! [riu].
En quin moment es produeix el primer contacte?
A l'inici de l'Eurocopa, just uns dies abans de començar arriba el primer contacte.
És a dir que tothom parlant del fitxatge d'Umtiti i a vostè, que també anava al Barça, ningú li preguntava res?
[Riu] Millor quan hi ha discreció! Així no hi ha tanta especulació. Jo reia molt amb el Samu [Umtiti] a la concentració amb França. Li deia: “Mira, jo també aniré al Barça, però a qui pregunten tota l'estona és a tu.” Li vaig fer unes quantes bromes sobre el tema.
Pogba, Digne, Umtiti... Sembla que els campions del món sub-20 estan de moda...
Sembla que estiguem de moda, i esperem que per a molt de temps! La veritat és que a França la meva generació té molta qualitat i em fa molt feliç veure com molts companys de selecció tenen oportunitats. I en el cas d'Umtiti, retrobar-nos aquí al Barça.
La seva competència al Barça és Jordi Alba, però quan vostè va començar a Lilla era el quart lateral esquerre i va acabar jugant de titular. Va ser més difícil fa cinc anys o ara?
Buf! Aquest és el club més gran del món i, evidentment, aquí serà més difícil assolir la titularitat que no pas en els meus inicis. Aquí hi ha els millors jugadors del món, i en cada posició hi ha una competència ferotge. Ara la meva obligació és elevar el meu nivell de joc si vull fer-me un lloc en l'onze titular. Qui sortirà més beneficiat de la competència serà l'equip.
Tenen un estil similar?
Sí, el Barça busca laterals ofensius i sí que ens assemblem en l'estil de joc. És complicat analitzar un company, i un mateix, però sí que és possible que siguem similars en l'estil.
Quin és el seu objectiu personal?
Vull jugar tants minuts com sigui possible i guanyar títols.
I si hagués d'escollir un títol, per quin es decantaria?
És difícil. Potser la Champions... però la lliga també està molt bé.
Millor si els hi poso tots dos?
Sí, millor, posi-me'ls tots dos [riu], o ja que hi som per què no un quadruplet, i així tots contents!
Què li ha demanat Luis Enrique?
Ens ha explicat com juga el Barça i com hem de jugar en cada posició. Compensar les zones depenent de si estem en una situació defensiva o bé ofensiva. En definitiva, integrar-nos al més aviat possible a la filosofia de joc.
És fàcil mantenir el plaer de jugar a futbol en un equip amb la pressió mediàtica i esportiva del Barça?
Per a mi el futbol, per damunt de tot, és passió i un joc. Així ho entenc jo. Cada jugador professional aspira a jugar en un equip com el Barça. És un somni. Ara que arribes a aquest objectiu ho has d'aprofitar. Si perds la passió i no saps gestionar la pressió, no estàs fet per a aquest ofici.
Veig que és un gran enamorat del turisme. No ha parat de visitar Barcelona.
Sí, m'agrada aprofitar el temps lliure per conèixer la ciutat. He estat al Parc Güell, la Sagrada Família, la Ciutadella... i al zoo també.
Caram! Un tot terreny!
És que tot estava al costat i vaig dir: “Anem cap al zoo.”
Aprofiti, que de moment veig que no el reconeixen pel carrer.
No gaire. Es pensen que sóc un turista [riu].
Què li ha agradat més?
M'ha agradat tot, però el que més m'ha marcat és la Sagrada Família. És impressionant i diferent de la resta de catedrals que he vist. A França tenim moltes esglésies, però l'arquitectura de la Sagrada Família és única.
Vostè ja ha compartit vestidor amb grans estrelles, però què se sent en veure al costat Iniesta, Messi i Luis Suárez?
Poder compartir moments amb ells de manera quotidiana és fantàstic. Són els jugadors més gran dels món, i encara són més grans quan tractes amb ells. M'han acollit amb un tracte molt familiar, i és fabulós.
Per jugar al Barça cal ser superdotat futbolísticament?
Formar part del Barça no és fàcil, perquè hi ha una àrdua selecció. Aquí no hi arriba qualsevol, però no sóc jo el més indicat per valorar si sóc un superdotat. Intento fer la meva feina el millor que sé per ajudar els meus companys i millorar dia a dia.
Aixeca la mirada i es troba Luis Suárez i Messi, que fan de la imperfecció la perfecció.
Sí, a vegades els envies un meló i saps que ho faran bé. Però això és com Busquets. Ell més que transformar la pilota, la neteja.
Busquets és el jugador que més l'ha impressionat?
És extraordinari. Està davant la defensa i és el que ho compensa tot i minimitza les fissures de l'equip. Un altre que m'ha deixat bocabadat és Iniesta. Té una facilitat per veure i executar el futbol que tot sembla d'una simplicitat increïble.
Va coincidir amb Totti. Qui tindria aquest rol al Barça?
No fa gaire que sóc aquí per poder fer un diagnòstic. Si encara em costa parla en espanyol... no puc saber ara qui és el Totti del Barça.
Com li va amb l'idioma?
Parlo italià i ara estic en una fase en què barrejo coses d'espanyol i italià. Estic divertit! [riu].
Parlant de diversió, les bromes al vestidor ja seran unes quantes, i més veient com es va presentar, amb el nas operat...
[Riu] El de les bromes el tinc identificat! Qui s'ha ficat més amb mi és Busquets, i algú més. Jo també ho faria [riu].
Quin dia per presentar-se així amb el Barça!
Què hi farem! Però estava obligat a fer-ho per, així, quan tornés a l'activitat, poder entrenar-me millor. Tenia dues fractures.
Quan se les va fer?
La primera a París, per un cop de colze a la base del nas; i l'altra, l'any passat. Un altre cop de colze d'un jugador de l'Udinese. Se'm va enfonsar tot el nas i a les nits feia apnees del son. Ara estic molt millor.
I la seva dona està més contenta?
Sí, ella crec que està contenta. Ara estic més guapo! Però caldrà preguntar-li-ho a ella.
Es va casar fa un any i mig, amb 21 anys. És estrany estar casat tan jove en el món del futbol. És un senyal de maduresa?
De maduresa no ho sé, és un gest d'amor. Fa set anys que estic amb la meva dona i em sentia bé. Casar-me ha estat un pas lògic en la nostra relació.
Ara forma part de l'univers Barça. Què l'ajuda a mantenir els peus a terra?
Sé que tinc molta sort d'estar on estic. Molts s'han quedat pel camí, i sóc un privilegiat. Si un dia em despisto tinc la família al meu costat que m'ho recordarà ràpidament.
Recorda aquell moment en què va dir als seus pares: “Marxo al Barça”?
Sóc una persona molt familiar i molt propera als meus. Ells van estar assabentats des del primer moment i van viure el procés amb una gran il·lusió, com qualsevol pare o mare que vol el millor per als seus fills. El meu pare era el més feliç, perquè és seguidor del Barça i de petit ja ho havíem parlat, que el meu somni era jugar al Camp Nou.
Quin és el primer record que té del Barça?
La final de la Champions del 2006 amb Ronaldinho i Giuly. Allà, en aquell moment, veus que el Barça és el futbol. Des de fa anys veure jugar el Barça és màgic.
Màgics també són els entrenaments?
Sí, la pilota porta música [i comença a aplaudir amb les mans fent una cadència rítmica]. La possessió de la pilota en els entrenaments és brutal, i en els partits és descomunal. És impressionant com el Barça ofega els adversaris amb la pressió.
Ho diu per experiència pròpia?
[Riu] No em recordi el partit amb la Roma! [van perdre 6-1 al Camp Nou el 24 de novembre]. Però quan perds així et vénen ganes de jugar en aquest equip. Quan vaig disputar aquell partit no em podia imaginar que, al cap d'un any, estaria al Barça.
Abidal ha fet història aquí. Al Barça és el jugador francès més estimat. Li agradaria seguir les seves passes?
És un referent per a mi i ha tingut l'amabilitat d'ajudar-me, tant a mi com al Samuel, per instal·lar-nos aquí a Barcelona. És una persona extraordinària i va ser un excel·lent jugador.
Quin és el millor consell que li ha donat?
No m'ha donat cap consell sobre futbol. Només em va enviar un missatge per felicitar-me per haver guanyat la supercopa, i després vaig fer broma amb ell dient-li que per què em felicitava amb els títols que ell havia guanyat aquí.
Per acabar, vostè és de Meaux, bressol del formatge Brie. Ja haurà fet algun tastet al vestidor, no?
No, en absolut. No m'agrada gaire el formatge. He començat a tastar-lo una mica a Itàlia.
No pot ser, un francès a qui no li agrada el formatge!
[Riu] Els meus companys m'ho agrairan, perquè és millor per mantenir la línia!
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.