Seria molt millor anar a l'aturada amb victòria, però de les patacades se n'ha d'extreure la part positiva, i a partir de la derrota de l'Spar Citylift Girona contra el Bembibre és inexcusable que el club i l'entrenador revisin l'estat de les coses, la confiança que es tenen entre ells i cap a la plantilla i prenguin –o no– les determinacions que calguin amb plena consciència i amb totes les cartes visibles a la taula. També la de Miguel Ángel Ortega. Fins ara les veus crítiques amb el tècnic s'havien contingut i de portes enfora hi havia hagut un sol discurs. Ha deixat de ser així, tot i que això no pressuposa que la reunió de demà de la junta decideixi res en aquest sentit.

Perquè és molt cert que l'equip està fos físicament i estressat mentalment, i que aquesta temporada és un cúmul de desgràcies, però també és ben veritat que amb energia i frescor, no n'hi haurà prou per guanyar la lliga. El mercat de jugadores es tanca el dia 26 però costa argumentar que fer un fitxatge seria la solució per a un equip que primer hauria de demostrar que sap a què juga, i que hi creu.

Perquè el Bembibre, un equip normalet de la lliga, amb sis derrotes en set partits i amb tres jugadores físicament lluny de l'estàndard de la Lliga Femenina, va fer anar sempre de bòlit l'Uni. Va fer la sensació que les gironines corrien el doble per no atrapar res. Coulibaly va ser repetidament retratada per McKinney sense que la regirada de turmell esquerre (4') sigui excusa. Sense rotació interior, l'Uni va jugar molts minuts amb quatre petites i Anna Gómez –gran partit– va llegir perfectament les superioritats de l'esmentada McKinney amb Coulibaly o Kuktiene, però també les de Laura Herrera amb qualsevol exterior de l'Uni. Dels desajustaments en van venir molts punts visitants. Entre McKinney i Herrera sumaven 12/13 al final del tercer quart (39-55).