Barça

El rival

Una cessió infructífera

Munir torna al Camp Nou sent conscient que haurà de millorar molt si vol seguir a València, on ara per ara sembla impensable que el club del Túria faci efectiva l'opció de compra que té per fitxar-lo

El 7 de setembre passat molts aficionats del València es van fregar les mans en veure com el seu club assolia una de les cessions més desitjades del mercat, la de Munir El Haddadi, i amb l'afegit que l'entitat valencianista es podria quedar el jugador en propietat a canvi de 12 milions d'euros, una suma força baixa si el davanter certificava el seu alt caixet. “Estic molt content. Tan bon punt vaig saber que el València em volia no ho vaig dubtar”, va afirmar Munir durant la seva presentació a Mestalla, on va ser rebut com una autèntica estrella i en la qual va deixar anar que l'objectiu de l'equip era classificar-se per disputar la propera lliga de campions. “Ho aconseguirem, segur”, va pronosticar. Poc s'imaginaven, tant el davanter com l'afició del València, la travessia pel desert que estaven a punt d'iniciar. I és que només 13 dies després del debut de Munir amb la seva nova samarreta, el club del Túria va acomiadar Paco Ayestarán pels mals resultats, i deu dies després va anunciar la contractació de Cesare Prandelli. L'arribada del tècnic italià, a banda de no variar el bagatge negatiu de l'equip, va significar la suplència de Munir, que, tot i encadenar set partits començant des de la banqueta, va marcar els seus dos primers gols com a valencianista. El més especial, és clar, va ser el que va fer contra el Barça, una diana, excel·lent, que no va voler celebrar. “Ja ho tenia previst. Allà m'han ensenyat moltíssimes coses”, va afirmar. Finalment, Munir va convèncer Prandelli per fer-se un lloc en l'onze titular, a vegades a la banda dreta i a vegades com a davanter centre, una gran oportunitat, però, que l'exblaugrana no va saber aprofitar, mostrant una indolència i una falta de caràcter competitiu que va començar a posar en dubte la conveniència de la seva arribada. Tampoc va ajudar, és clar, el trist bagatge de l'equip, cada vegada més a prop de la zona de descens, una situació dramàtica que va dur Prandelli a presentar la dimissió, fart que els dirigents del València es neguessin a reforçar l'equip en el mercat d'hivern. De fet, les úniques incorporacions van ser la d'Orellana i la de Simone Zaza, uns clars indicatius que el rendiment de Munir no estava sent l'esperat.

Oportunitats perdudes

I l'inici del 2017 encara va empitjorar més la situació, ja que malgrat el bon partit que el jugador va fer contra l'Osasuna, en què va marcar un gol i va donar una assistència, Munir va encetar la nova etapa de Salvador González, Voro, a la banqueta com a suplent, i amb una injustificable expulsió contra Las Palmas –en què va veure dues grogues en només cinc minuts– que el va situar al centre de totes les crítiques. “La segona targeta és clara i ens ha perjudicat molt”, va afirmar un Voro visiblement molest, una errada evident a la qual Munir va respondre demanant disculpes públicament. Contra tot pronòstic, des de llavors l'exblaugrana ha estat sempre titular a la banda dreta, però la continuïtat no s'ha traduït en un millor rendiment, fins al punt que en aquests moments sembla molt improbable que l'estiu vinent el València estigui disposat a quedar-se'l en propietat a canvi de 12 milions d'euros. A Munir, doncs, li queden 11 partits de lliga, començant pel del seu retorn al Camp Nou, per variar aquesta situació. Perquè ell es troba molt còmode a València, on ha fet molta amistat amb Santi Mina i Jaume –als quals ja coneixia de la selecció espanyola sub-21–, però tant l'afició com els tècnics del club consideren que al jugador li falta caràcter competitiu per fer-se un lloc al València. Ningú dubta de l'enorme qualitat de Munir, d'acord a la d'un futbolista important a Mestalla, però insuficient si no va acompanyada d'esforç i de dedicació. És per això que tot indica que el retorn de Munir al Camp Nou serà l'últim com a valencianista i que el madrileny tornarà a ser blaugrana a partir de l'1 de juliol. Li queden onze finals per decantar la balança, i amb la tranquil·litat d'estar en un equip que, ara sí, ja no s'hi juga res més que l'orgull.

12
milions d'euros
haurà de pagar el València al Barça l'estiu vinent si es vol quedar Munir El Haddadi en propietat.
26
partits
ha jugat Munir amb la samarreta del València, 23 de lliga i tres de la copa del Rei. Només en set d'aquests ha disputat els 90 minuts.
5
gols
ha marcat Munir com a valencianista, un bagatge molt allunyat del que el club i l'afició esperaven d'ell.
7
partits
encadena sent titular Munir, que a través de Voro s'ha fet un lloc a la banda dreta del València.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)