Barça
LEILA OUAHABI
FUTBOLISTA DEL BARÇA FEMENÍ
“Jugues a futbol per partits com el de dissabte”
Després de tres anys al València, Leila va tornar l'estiu passat al Barça per triomfar. L'heroïna del duel de fa un mes contra el Rosengard a Malmö accepta el repte i no renuncia a donar la sorpresa contra el PSG
Dimecres. Cinc de la tarda. Miniestadi. Un gat negre irromp durant la sessió fotogràfica amb Leila Ouahabi (Mataró, 22-03-1993). Torna a escena en repetides ocasions durant la conversa posterior. Apareix i desapareix. Passeja com si fos casa seva. L'estadi és buit i es respira serenor abans de la batalla. Dissabte serà una altra cosa. Ja no queden entrades disponibles per a l'anada de les semifinals de la UEFA Women's Champions League entre el Barça i el PSG (18 h). Ple absolut. Leila riu. No és supersticiosa. No és una futbolista amb gaires manies. Però prefereix obviar la presència del felí. El Barça de Xavi Llorens és a les portes del partit més important de la seva història i tota cautela és poca. El futbol també és sort i val més no temptar-la.
Ha estat mai a Cardiff?
[Riu] No. Mai. Però l'1 de juny seria una bona data per anar-hi per primera vegada, sí. A qualsevol jugadora li agradaria jugar una final de la Champions.
Somiar és lícit. S'han guanyat el dret a poder-ho fer.
L'equip està fent una gran feina a Europa aquesta temporada. L'objectiu de començament de curs tornava a ser repetir els quarts de final, però hem assolit les semifinals i, ja que hi som, per què no somiar jugar la final? Equips com el Lió i el mateix PSG estan un graó per sobre, però és futbol i pot passar de tot. Tenim la possibilitat de fer història i la gent ha de tenir clar que ho intentarem. Competirem al màxim.
La temporada passada vostè estava al València, però les seves actuals companyes de vestidor ja van jugar contra el PSG. Aquella eliminatòria es va decidir per un sol gol, a París, en els últims minuts de partit. Serveix de referència aquell precedent?
Crec que no gaire. Les plantilles han variat, el context també és una mica diferent... Però és cert que l'any passat es va competir bé. El resultat va ser molt ajustat. Potser ara l'equip està més madur. El PSG també crec que és millor que el de fa un any. Ja veurem què passa. La nostra il·lusió és màxima.
L'equip arriba a l'eliminatòria en un moment dolç. Després de guanyar 3-0 el Betis. A més, l'empat de l'Atlético contra el València les ha situat colíders en la lliga.
La lliga és la prioritat. Ho és cada any. Volem guanyar-la. És el gran objectiu de cada temporada. La Champions és més un somni. L'equip no va guanyar cap títol gran la temporada passada i aquest any en volem guanyar algun. També volem la copa de la Reina.
En parlar del PSG, la memòria inevitablement et trasllada a la històrica remuntada de l'equip masculí de fa cosa d'un mes al Camp Nou. Com a culer, com va viure aquell 6-1?
Va ser una bogeria. Malauradament no vaig poder veure el partit en directe. Estàvem concentrades amb la selecció espanyola i el partit va coincidir amb el viatge de tornada. Veníem de guanyar contra el Canadà a l'Algarve; estàvem totes a l'autocar i el mòbil treia fum. Estàvem totes pendents de Twitter. Les culers ens vam tornar boges amb l'últim gol.
Ara que parla de la final del campionat de l'Algarve, vostè va ser decisiva. Seu va ser el gol que va donar el títol i seu va ser també el gol de la victòria contra el Rosengard en l'anada dels quarts de la Champions. Una lateral fent gols importants.
No soc una jugadora que marqui gaires gols, però m'agrada incorporar-me a l'atac. Segurament han estat els dos gols més importants de la meva carrera fins ara. A més, el gol contra el Rosengard va coincidir amb el dia del meu aniversari. Va sortir tot rodó.
Els últims tres anys al València l'han fet madurar? En què ha canviat la Leila que va marxar del Barça fa uns anys i la Leila d'ara?
Ara soc una jugadora més madura, sí. Aquesta seria la paraula. Els minuts i la continuïtat és el que et fa créixer futbolísticament. I al València he tingut aquesta confiança. Estic molt agraïda en aquest sentit pel tracte rebut allà.
Va coincidir amb Paco Alcácer i André Gomes algun dia a Paterna?
Ens vam creuar algun cop. Et saludes. El que es fa normalment.
Quan li van regalar la primera pilota?
Per casa hi ha una foto de quan jo era petita i ja sortia amb una pilota als peus. Devia tenir tres anyets. Sempre volia anar al parc a jugar a pilota.
I del parc a unes semifinals de la Champions...
Tot arriba amb esforç i dedicació. Dissabte el Mini serà ben ple i la sensació de jugar aquest partit serà única. Jugues a futbol per poder jugar algun dia partits com aquest.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Publicat a
Notícies
Dissabte,20 abril 2024
