Barça

JORDI MOIX

COMISSIONAT DE L’ESPAI BARÇA

“El tempteig pel cognom de l’estadi és molt positiu”

Jordi Moix veu molt factible poder superar els 200 milions d’euros per l’adjudicació del cognom del nou Camp Nou

El comissionat de l’Espai Barça recorda que encara queden diversos passos per rebre el vistiplau definitiu, però pronostica un termini d’entre 12 i 18 mesos per a l’inici de les obres a l’estadi blaugrana

Un club com aquest, propietat dels socis, arrelat al territori, en una ciutat com Barcelona, no es pot comparar a cap altre
La viabilitat financera per seguir sent competitius no estarà en risc. Vull enviar un missatge de tranquil·litat
Estem treballant perquè Messi pugui gaudir, almenys, d’una bona part del nou estadi acabada i no descartem res

Des que el 5 d’abril del 2014, els socis del Barça van aprovar per àmplia majoria en referèndum el projecte de l’Espai Barça, Jordi Moix (Barcelona, 12-11-1960) treballa intensament perquè sigui una realitat. Aquesta setmana, la proposta va superar la primera votació a l’Ajuntament i cada cop, el nou Camp Nou i la remodelació que ha d’afectar tot l’entorn de l’estadi, amb el nou Palau Blaugrana inclòs, és més a prop.

Amb l’aprovació de la comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona, i a falta de l’aprovació provisional del consell plenari i de la definitiva, de la subcomissió d’Urbanisme de Barcelona, es pot dir que a l’Espai Barça ja no l’atura res?
Bé, diria que és un pas molt important, però encara no el definitiu. I m’agradaria incidir en això. Ara s’obre un període d’exposició pública de tres mesos en què les diferents parts podran fer els comentaris que considerin oportuns i quedaran dos passos més. En termes ciclistes, seria com una meta volant, d’un port de muntanya important, però encara queden ports per pujar.
Seguint amb el símil ciclista, es podria dir però, que la cosa ja va embalada, no?
Sí, però sense oblidar que també pots caure. Li va passar a Richie Porte fa uns dies al Tour. El que vull és transmetre un missatge de satisfacció, després de set anys que fa que el club hi treballa i després de tres anys del referèndum. Són moltes hores i dedicació i queda una segona fase en què seguirem treballant els propers mesos. Soc optimista, evidentment, perquè s’ha manifestat un consens en entendre el gros de la proposta, que implica eliminar barreres arquitectòniques, fer els aparcaments subterranis i generar un espai del club per a ús públic de 40.000 metres quadrats. Així l’espai quedarà integrat de manera més amigable a la ciutat.
Comptaven ja amb l’endarreriment que hi ha hagut en tot el procés, al voltant d’un any?
Aquests processos són llargs i també és un exemple que al nostre país som singulars. No només el club. En aquest sentit, una proposta com aquesta, feta amb un referèndum i un tràmit de participació intens, és un exemple del que ens fa diferents com a país. Sempre hem dit que hi havia d’haver un consens a tres bandes, entre club, Ajuntament i ciutat. I quan treballes en tres dimensions, arribar a un punt de trobada sempre és més complex. L’estadi existeix, hi podem continuar jugant. Més que córrer, es tractava d’arribar al màxim consens possible.
En la votació de dimecres a l’Ajuntament però, ERC i GDemòcrata, a banda del PP, es van abstenir. I la CUP hi va votar en contra. Li va sorprendre?
Hem parlat amb totes les forces polítiques els últims dos i tres anys i el sentiment general va ser, en el gros de la proposta, molt favorable. Després en les votacions, cada partit té les seves dinàmiques de treball, en funció del període d’al·legacions i el temps que han tingut per analitzar en detall el text del redactat, que són 300 fulls. Alguns partits s’hi van manifestar a favor i altres es van abstenir, potser per fer una anàlisi amb més detall i aportar també el seu gra de sorra.
Amb els veïns també s’han reunit. Com ha anat?
Sí, des que vam anunciar al febrer el principi d’acord amb els tècnics, l’Ajuntament ja va dir que no ho veia de mal ull, però que iniciaria un procés de participació, que és el que hem tingut. Coordinat amb el districte, amb diferents sessions, algunes de plenàries, o taules de treball obertes al veïnat, d’on han sortit aportacions i diferents consideracions, de mobilitat, o de civisme, que també preocupen al barri independentment de les obres. Ara queda una segona fase en què continuarem treballant amb totes aquestes entitats i representants del barri i de la ciutat.
Encara hi ha gent que diu que l’Espai Barça no es farà. Que no hi ha prou diners per fer un nou camp i alhora, fer grans fitxatges i mantenir l’equip actual, i menys tal com està el mercat actualment. Què diria a qui encara és escèptic?
Entenc que hi hagi una preocupació perquè aquesta inversió no posi en risc la viabilitat financera del club per seguir sent competitius, però tal com va dictar el mandat del referèndum, és molt clar. El gros d’aquest finançament vindrà d’actius que fins ara no hem estat explotant, fonamentalment els title rights, el cognom de l’estadi i les instal·lacions. En aquest sentit, no hem avançat profundament en aquesta anàlisi perquè per asseure’s a negociar amb potencials interessats, has de tenir calendaris més concrets. Però la música que ens arriba d’aquest tempteig inicial i d’aquestes converses és molt positiva i favorable en el sentit que la idea d’un club com el Barça, propietat de més de 140.000 socis, arrelat a un territori com Catalunya, amb una presència mundial en l’àmbit de l’esport i amb uns terrenys enmig d’una ciutat com Barcelona, un dels destins turístics més importants d’Europa, fan que el relat que implica la transformació del Camp Nou no sigui comparable amb el d’altres clubs. També hi ha més factors, com Unicef o la Fundació, que fan que el nostre relat sigui diferent i molt atractiu al d’altres title rights que s’han fet, que es limiten a donar un nom a un estadi i prou. I aquí hi ha un component més, que és tota l’activitat que generem tots els dies de no-partit, que augmenta encara més el valor de l’Espai Barça. Per tot plegat, envio un missatge de tranquil·litat.
Pel que explica, doncs, es podrien superar els 200 milions d’euros que es va dir que vindrien dels ‘title rights’?
Tot fa pensar, tot i que no en tenim cap xifra, perquè no ens hem assegut a negociar, que podria ser superior. I no oblidem que tenim uns recursos no utilitzats que ho podem fer sense riscos. I també hi ha la variable que l’Espai Barça no es paga tot en un any, sinó al llarg dels anys que duren les obres i en funció de les necessitats es pot anar maniobrant. I no totes les instal·lacions es fan de cop.
Pel que fa a les dates, quan preveu que es poden començar les obres? L’any que ve segur?
Marcar un calendari quan no depens només de tu sempre és difícil i seria fins i tot arrogant per la nostra part. Però durant l’any que ve ja hauríem de tenir la feina feta administrativament per engegar els projectes d’obres del nou Palau i de l’estadi. Perquè s’ha de recordar que pel que fa al nou Miniestadi, l’estadi Johan Cruyff, que és la primera peça que ha d’empènyer les altres, ja hem fet el concurs amb les constructores i tenim la feina preparada per un cop tinguem la llicència d’obres, adjudicar l’execució de les obres, al setembre aproximadament. I això ja ens marcarà el calendari de quan enderrocar el Miniestadi i engegar-ho tot. Si hagués de fer un pronòstic, jo crec que en un termini d’entre 12 i 18 mesos poden començar les obres a l’estadi.
Pel que fa al nou Palau Blaugrana, els ‘title rights’ aniran a banda dels de l’Espai Barça o poden anar-hi integrats?
Això, quan treballem més concretament en els title rights, veurem si és millor treballar amb dues marques diferents o amb una de sola. Hi ha opinions de tota mena i el que buscarem és que vinguin aquí les companyies que hi tinguin interès, i trepitgin les instal·lacions i vegin tot el moviment de gent que hi ha en un dia de no-partit.
Perquè l’Espai Barça serà una part més de la ciutat, oi?
Així ho hem parlat sempre amb l’Ajuntament. I algun dia la línia 9 del metro també s’acabarà. Ens donarà una centralitat i connectivitat encara superior, i amb d’altres zones, com la nord, de la ciutat. I també a la ciutat l’interessa tenir punts per descentralitzar el turisme, per millorar la convivència amb els ciutadans.
Com afectarà tot plegat els socis? Tant pel que fa a les obres, com pels canvis de seients.
La concreció de l’afectació tant de les obres com del moviment de seients, que serà el mínim possible, farem un programa divulgatiu, però un cop tinguem ja la llicència. I serà seient a seient. Fins ara era més genèric. Tant al Palau com al Camp Nou i es farà una explicació exhaustiva. Recordem que el gros de les obres es farà durant l’estiu, no durant la temporada. Tothom en sortirà beneficiat. Guanyarem en confort, evitant pluja i fred, accessibilitat, i també ambient, ja que amb les grades cobertes, es buscarà que sigui una olla de pressió.
Ja fa més d’un any que la proposta de Nikken Sekkei va ser l’escollida per al nou Camp Nou. Com valora l’acollida rebuda? Ha agradat en general?
Doncs sí, és un dels temes que ha captat més consens, tant des del club, és a dir, els socis, com del barri i la mateixa administració, el Col·legi d’Arquitectes, que va participar en el concurs, i la ciutat. Així com amb d’altres propostes hi va haver més debat i fins i tot cert rebuig, amb aquesta hi ha una unanimitat, ja que és una proposta que recull tot allò bo que té l’estadi, amb una arquitectura que tot i tenir seixanta anys, es veu modern. I el fet que no hi hagi una façana amb una pell exterior sinó passarel·les similars al sostre de la coberta actual, portat a fora, fa que s’integri més la vida de l’estadi en la resta de la instal·lació.
Fa uns dies, la revista ‘Forbes’ situava el Barça com el quart club esportiu més valuós del món, només superat pel Dallas Cowboys, de futbol americà, pels New York Yankees, de beisbol, i pel Manchester United. Amb l’Espai Barça, es pot aspirar a ser el número 1?
Fa 15 anys, al Manchester United el veiem molt lluny i amb el pas dels anys ens hi hem apropat molt. I això ens anima a fer que les instal·lacions estiguin al dia, perquè ens pot generar una activitat econòmica que ens ajudi encara més a seguir sent competitius amb els rivals. I tot això, seguint sent un club propietat dels socis, sense apujar els preus dels abonaments, ni tocar la butxaca dels socis.
Pel que diu. doncs, el preu dels abonaments no pujarà en relació amb la millora de serveis i de comoditats del nou estadi?
Aquest era el compromís, que el finançament de l’Espai Barça no seria apujant els preus ni demanant derrames. Millorar les instal·lacions sí que permetrà crear alguns espais per a empreses que no tenim, i donar serveis optatius per als socis que ho desitgin o per a aquells visitants ocasionals. Perquè hi ha al voltant d’un 5 per cent de socis, i així ho tenim calculat, que sí que estan disposats a pagar més per gaudir d’una sèrie de serveis que ara no estan disponibles. Per exemple, pel que fa a la restauració, estem gairebé igual que fa 60 anys.
Amb l’augment de la capacitat fins als 105.000 seients, la llista d’espera d’abonaments desapareixerà?
Ara tenim entre 5.000 i 6.000 socis en llista d’espera, i a falta d’arrodonir la xifra amb el projecte final, donarem opcions als socis amb les que estiguin disponibles, i això ha de permetre reduir, almenys de manera molt important, aquesta llista.
En el cas hipotètic, i ara que l’oposició està demanant la dimissió del president, Josep Maria Bartomeu, la junta no pogués complir l’actual mandat, fins al 2021, l’Espai Barça perillaria, o no necessàriament?
Aquest va ser un dels punts essencials del referèndum. És un projecte de club. Com quan es va passar de les Corts al Camp Nou. Una transformació patrimonial d’aquest tipus no ha d’anar lligada a una presidència. Lògicament, vam impulsar nosaltres aquesta proposta però seguim el mandat del referèndum, dels socis, amb un 73 per cent de suport. Vam fer-ho així perquè com que ja sabíem que seria un procés llarg, estigués al marge de les batalles o debats que sempre tenim els culers, perquè som així. Som singulars, tothom ens estimem el club i cada soci té una opinió. És més complex de gestionar però estem orgullosos de ser com som. I poso com a exemple els Jocs Olímpics. Totes les forces polítiques i ciutadans vam treballar i, fruit d’allò, tenim la ciutat que tenim. Salvant les distàncies, és una transformació molt important per al nostre club.
Ja per acabar. Ara que ha renovat fins al 2021, Messi podrà estrenar el nou Camp Nou?
No sé si tot sencer, i dependrà del que passi després del 2021, però estem treballant perquè almenys, pugui gaudir d’una bona part de l’estadi acabat. No ho descartem, seguirem arremangats perquè sigui possible. Messi ha estat decisiu en el creixement del club els últims 15 anys com a jugador únic al món i és un orgull tenir-lo al Barça.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)