L’exdirectiu del FC Barcelona Jacint Borràs, nascut a l’Hospitalet de Llobregat el 20 de juliol del 1933, va morir ahir amb 84 anys. Borràs va ser directiu del Barça en dues etapes. La primera, sota la presidència d’Agustí Montal i Costa, ingressant l’any 1973 i convertint-se en president del Barça Atlètic l’any 1976. Va ser en aquesta etapa que va protagonitzar un dels episodis dels quals se sentia més orgullós. Catalanista de soca-rel, sempre va lluitar per la llibertat del país i per mantenir viu el català. Va ser el 28 de desembre del 1975, setmanes després de la mort del dictador, que, per encàrrec de la junta directiva i amb el suport de Joan Granados i Jaume Rosell, Borràs i la seva família van ser capaços de fabricar primer i després entrar al Camp Nou milers de senyeres. També gràcies a la seva habilitat i la d’altres directius de l’època, es va poder sentir un munt de vegades el català per la megafonia del Camp Nou, amb aquells avisos sobre nens que es perdien per la graderia.

Borràs va ser també directiu del Barça durant el mandat de Joan Laporta, amb qui havia format part de l’Elefant Blau. Va entrar al club l’any 2003 com a membre de la comissió social per representar el club a les penyes. L’any 2007 va tornar a ser directiu com a membre de l’àrea social. Amant del futbol de base, va tornar a ser president del Barça Atlètic de l’any 2008 al 2010.

Pare de l’actual consellera de Governació, Meritxell Borràs, va ser un dels fundadors de Convergència Democràtica de Catalunya. Molt amic de l’expresident de la Generalitat Jordi Pujol, actualment era president del partit i un dels encarregats de la seva liquidació.

Borràs rebrà l’últim adeu avui, a les dotze del migdia, a l’església de Santa Eulàlia de Mèrida de l’Hospitalet de Llobregat.