Barça

CARLES FOLGUERA

DIRECTOR DE LA MASIA 360

“Els ‘likes’ poden fer més mal que bé a segons quines edats. El Barça és humilitat i respecte”

Carles Folguera, director de la Masia 360, explica a L’Esportiu els eixos metodològics que defineixen el dia a dia en un planter amb segell propi, com ho és el del Barça, i ens acosta als factors que intervenen en la cursa cap al professionalisme. Parla del model i els valors Barça, de la importància de tenir un pla B a la vida i avisa dels perills d’un mal ús de les xarxes socials

Formem esportistes i també persones. Donem eines per a un pla B a la vida. La Masia és això, una escola de vida
L’èxit esportiu requereix talent, actitud envers aquest talent i una tercera pota, clau, que és l’entorn

Des d’avui fins divendres el Barça celebra la Setmana de la Masia. Carles Folguera (Bell-lloc d’Urgell, 18 d’octubre de 1968), parla de l’evolució que ha fet el club en l’àmbit de formació i recursos arran de la implantació del projecte Masia 360 i explica a L’Esportiu alguns dels plans de present i de futur.

Històricament la Masia sempre ha estat vista des d’un prisma romàntic, envoltada d’una aurèola fins i tot mística, associada a uns valors, a un ADN... Però què és per a Carles Folguera la Masia?
El Barça, i per correlació també la Masia, l’entenc com una escola de vida. Per mi la Masia és un estil i una manera de fer les coses com a club que ens fa sentir orgullosos. En l’àmbit esportiu existeix un reconeixement mundial per un model de joc que ens és propi com a club des del primer equip fins als més petits, i això és molt important, però darrere el model hi ha molt més. El Barça és més que un club precisament per actius com la Masia. La Masia va més enllà de la vida esportiva. L’estil i el segell marca Barça van acompanyats d’un procés formatiu del qual hem decidit fer una aposta molt decidida. Aquí formem esportistes i formem persones. No tot es redueix a l’esport. Donem eines per tenir un pla B a la vida.
El projecte Masia 360 té ja un any de vida. El salt qualitatiu ha estat notable.
En aquesta casa sempre s’ha apostat per l’àmbit formatiu, però és cert que ha estat amb la Masia 360 quan això ha agafat una altra dimensió. Dels 60 residents dels orígens s’ha passat als 617 esportistes que tenim aquí en l’actualitat, amb 130 entrenadors, i les famílies. Entenem que són tan importants les dues hores al dia d’entrenament que les altres 22 hores. Ens preocupen igual. Amb la Masia 360 pretenem oferir un acompanyament transversal a l’esportista. I aquí la feina és de tots. Des de l’entrenador fins al tutor, passant pels psicòlegs, les famílies, els taxistes... En l’èxit del nen intervenen molts professionals.
Els taxistes?
Sí. També estem formant els taxistes. Pensa que hi ha nens aquí al club que passen entre dues i tres hores dins d’un taxi en alguns casos. I cal que aquesta persona sigui un bon company de viatge. Els nanos, a segons quines edats, són una esponja i cal tenir-ho present. Són molt importants les hores que passen cada dia dins d’un cotxe. Els taxistes acaben sent confidents. Ells detecten els estats d’ànim dels nens i veuen que a l’abril estan més nerviosos perquè no saben si continuaran o no al club, i és bo que aquesta persona sàpiga transmetre tranquil·litat.
Parli’m de la figura del tutor. És de nova creació.
Sí. El tutor és una figura que hem incorporat aquest any. El tutor treballa estats d’ànim, conductes, problemàtiques familiars... Busquem la bidireccionalitat amb la família. L’entrenador és qui lidera el projecte esportiu del nen, però el tutor és qui fa de pont i facilita més informació a l’entrenador perquè aquest sàpiga més coses de l’esportista. Si alliberem el nen de segons quines problemàtiques, el seu rendiment serà millor.
L’equació sembla senzilla. Més recursos en l’àmbit de formació és igual a un nombre més alt d’esportistes que arriben a dalt de tot?
El club ha apostat de valent amb el programa Masia 360, creixerem i donarà fruïts. Però cal paciència. L’equació no és tan fàcil. L’èxit esportiu requereix talent, actitud respecte al talent, i aquí la part emocional és molt important, i una tercera pota, que és l’entorn. Tot ha d’encaixar. Hem de parlar tots el mateix llenguatge, des de les famílies fins als educadors que tenim al club.
El culer es pregunta quan tornarà a veure un Messi, un Xavi, un Iniesta, un Puyol, un Gasol, un Navarro...
Hi ha promocions que són per gaudir-les. Quan tornarem a veure referents com aquests? No ho sé. Però per tal que puguin continuar sorgint figures clau del barcelonisme com tots ells hem de tenir clar el mètode. I el tenim clar.
Fins a quin punt està preparat un nano per admetre que potser li toca deixar el Barça? El prepareu també per a això?
Hem de partir de la base que a ningú li agrada que li diguin: “Mira, fins aquí.” Però aquest dia arriba. Només uns privilegiats arriben al primer equip o al professionalisme. Per això posem especial èmfasi en la formació. Si un dia has de marxar del Barça volem que t’emportis un llegat com a persona que et serveixi en l’esport i en la vida.
Aquesta és la paradoxa. El Barça és generador de somnis, però la línia que converteix el somni en malson és fina. La gestió del fracàs suposo que és l’aspecte més complicat en l’àmbit de formació.
És la part més delicada. Els més de 600 esportistes que tenim a la Masia tenen tots ells el somni lícit d’arribar a dalt de tot. Han estat seleccionats i tenen el talent per triomfar i per això tenen legitimitat per pensar que poden arribar al professionalisme. Però també és veritat que hi arriben molt pocs. És una carrera de fons. I en aquesta carrera hi haurà molts sots. Hi haurà lesions, pors, situacions familiars complicades, hi haurà un jugador que juga a la teva posició que ho farà igual o millor que tu... I totes aquestes situacions s’han de treballar.
Projectes de futur?
En aquest primer any de la Masia 360 hem pretès consolidar una sèrie de serveis i l’objectiu és lògicament continuar creixent. Ara mateix tenim quatre projectes clars: la Masia Solidària, acostar l’esportista al professionalisme a través de diferents coneixements que són vitals quan arribes a l’elit, aprofundir en la identitat Barça i reforçar la formació amb les famílies.
Masia Solidària?
Sí. Aquest és un projecte que vam idear fa sis mesos i ara és tot just quan l’estem posant en marxa. Tenim un conveni amb dotze entitats diferents a través del qual els nostres 42 equips i els més de 600 esportistes que tenim aquí hauran de viure en primera persona una acció solidària en funció de l’edat i la categoria. Per exemple, els benjamins tindran una sortida a una residència d’avis, els alevins visitaran centres oberts, els infantils treballaran amb nens amb discapacitats físiques o psíquiques, els cadets visitaran nens amb malalties a Sant Joan de Déu i els júniors i els equips filials faran accions amb lesionats de medul·la a l’Institut Guttmann. Això també és la vida. Volem que trepitgin el terreny. Han de conèixer altres realitats. Amb aquestes accions volem despertar l’empatia. Aquesta setmana passada vam fer dues proves pilot i van anar bé. Vam anar a centres oberts de Sant Boi de Llobregat amb un parell d’equips de futbol i handbol i aquest dilluns anem a l’Institut Guttmann amb el segon equip del futbol sala.
Suposo que aquest és un intent d’acostar el nano o l’esportista a la vida real. Hi ha un dia en què la bombolla en què viuen molts esportistes d’elit peta.
Nosaltres el que busquem és anticipar-nos a la creació d’aquesta bombolla. Quan peta ja és tard. La inculcació dels valors des de petits és fonamental.
I els altres projectes? Pot aprofundir-hi?
A partir del mes de febrer tot el que són juvenils o equips B participaran en un programa a mida per adquirir coneixements bàsics quan arribes al primer equip: parlar en públic, atenció a la premsa, el bon ús de xarxes socials, la marca personal i la marca de club, les finances personals... Ja sé que molts tenen agents, però tenim la responsabilitat d’oferir aquestes eines. Amb el projecte Identitat Barça el que volem és acostar els nanos a la història del cub. Tenim més de 117 anys d’història i som el que som pels Kubala, els Epi, els Valero Rivera... Qui juga al Barça ha de tenir nocions històriques del club i les persones que l’han fet gran. Per últim amb el quart projecte de què parlava abans volem aprofundir en les conferències a les famílies. Aquest any ja n’hem fet alguna i han tingut èxit. Els pares han de tenir informació sobre nutrició, gestió de les expectatives...
Aquesta setmana el club celebrarà la Setmana de la Masia. El primer acte és demà.
Sí. Demà hem convidat portaveus de l’Athletic, el Milan, el CAR de Sant Cugat i l’Estudiantes perquè exposin el seu abc en formació esportiva. Aquesta setmana també farem la presentació de tot el futbol formatiu i dijous, per primera vegada, farem la presentació dels altres equips dels esports professionals. Divendres farem una xerrada amb les famílies sobre les xarxes socials, alertant dels perills que comporta un mal ús de les xarxes.
Dins d’un vestidor hi ha molta competència i moltes personalitats. Algunes de fortes. Les xarxes socials són un potenciador d’egos?
A segons quines edats els likes poden fer més mal que bé. El problema també apareix quan penges segons quines coses. Un tuit o una foto també pot fer mal. Cal cura en aquest sentit. Som el Barça i exigim respecte i humilitat. Un pare ha de saber què penja el seu fill i ens trobem que molts pares no saben ni tan sols que el seu fill té Instagram, Twitter o Facebook, i això no pot ser perquè la responsabilitat és de tots. Fotos amb poca roba dins del vestidor, comentaris ofensius al rival, fer tuits passades les dotze de la nit i just abans d’un partit quan el que has de fer és estar concentrat... Intentem fugir de tot això com a club.
Per citar un exemple, casos com el de Xavi Simons (14 anys), amb més de 700.000 seguidors a Instagram, són fàcils de gestionar? Les marques publicitàries també t’aboquen com a esportista a ser actiu a la xarxa. Però el soroll mediàtic és bon company de viatge?
Tots els nostres porters tenen contracte amb marques de guants i tots els nostres nanos pengen fotografies de les botes que els ha regalat Nike, Adidas, Puma, Reebok... És la publicitat. Una cosa és això, i és normal, i l’altra cosa és fer segons quin tipus de comentaris públics. Això segon és el que mirem de vigilar. Com a club podem aconsellar, però darrere hi ha els tutors legals, els pares. Per això és important formar també els pares.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)