Obsessionat
A Javier Tebas li xiulen les orelles cada cap de setmana. Càntics en contra de la seva persona en cada estadi de primera divisió en el minut 12 de cada partit. Ja és tot un clàssic. És el que passa quan pixes fora de test. I en el cas de tot allò que té a veure amb el Barça i també amb Catalunya acostuma a pixar fora de test massa sovint. En excés. Ahir, en un esmorzar informatiu amb Europa Press, de nou, bragueta avall: “El govern espanyol ha fet el que havia de fer. Ha posat ordre fins i tot entre els mateixos catalans, que no sabien ni on eren.” “Per sort sembla que el problema de la independència és història.” Aquestes van ser dues de les perles que va deixar anar el president de la LFP en l’acte d’ahir. La seva ideologia, ultradretà confés, va tornar a quedar de manifest el dia 8 d’octubre, quan Tebas va decidir participar en la manifestació unionista que es va fer a Barcelona. Lícit. I més quan ho fas a títol individual. Una altra cosa és quan sota el paraigua del càrrec de president de la Lliga de Futbol Professional et manifestes obertament a favor de l’aplicació de l’article 155 i ho fas, a més, amb l’habitual irreverència.
“Les meves intervencions van ser criticades a Catalunya perquè deia que el Barça no jugaria la lliga espanyola. Tant mentir a Catalunya es converteix en veritat. Ho havíem de corregir per no col·laborar amb la postveritat.” “El problema català ho és per a tots. A LaLiga ho hauríem patit, però menys del que es deia”, va manifestar. Quant a la relació Barça i política, Tebas va girar la vista enrere fins a l’etapa Laporta: “La situació que viu el Barça a Catalunya és difícil de gestionar, i més quan es ve de l’era Laporta, a qui només li faltava posar l’estelada a la llotja...” “El Barça estava a favor del dret a decidir, que era un error, i no pas amb la independència. Aquestes setmanes hem vist la senyera al Camp Nou, i no l’estelada.” No hi ha més cec que qui no hi vol veure. L’estelada, també la senyera, s’ha exhibit en tot els partits al Camp Nou d’aquesta temporada. En els d’aquesta temporada i en els de les anteriors. Que ho preguntin a la UEFA... Fins i tot ha lluït a San Mamés, amb especial força l’endemà que el Govern de la Generalitat proclamés la república.
Plou sobre mullat
Aquesta no és la primera vegada que Javier Tebas ataca Catalunya. No cal anar gaire lluny en l’hemeroteca: “Si es produeix la DUI, que jo espero que no es produeixi, espero que l’ordenament jurídic actuï en conseqüència i s’elimini la rebel·lió que s’està produint per part de les autoritats de Catalunya”, va dir el 6 d’octubre, pocs dies després de la celebració del referèndum de l’1-O. Cap novetat. La bilis de Tebas cada vegada que parla de Catalunya i la independència no és nova d’ara ni tampoc dels últims mesos. El setembre del 2015, per exemple, ja es dedicava a fer campanya amb el discurs de la por, amenaçant amb l’exclusió del Barça i l’Espanyol de la lliga si Catalunya assolia la independència, en una clara maniobra per condicionar el vot el 27-S: “Si es trenca Espanya, es trenca la lliga. Esperem no arribar mai a aquest absurd”, deia aleshores. “Si el Barça passa a jugar en un país de només 7,5 milions de persones, la seva màxima aspiració serà ser en els vuitens de la Champions. No m’agradaria que el Barça es convertís en un Standard de Lieja, un Anderlecht, un Ajax o un Celtic...”, el secundava amb un discurs en la mateixa línia el president del CSD, Miguel Cardenal.
“No canviarem l’horari per una il·legalitat. És un referèndum il·legal i és una jornada normal”, deia recentment també Tebas en referència a la petició del Barça de canviar l’horari del Barça-Las Palmas de l’1-O.
Madridista declarat, la relació Tebas-Barça va viure també un capítol delicat la temporada passada després d’aquell València-Barça (2-3) de Mestalla, en què un gol de Messi en l’últim sospir va donar els tres punts als blaugrana. Un sector de l’afició valencianista no va pair bé la desfeta i va obsequiar els futbolistes del Barça amb una pluja d’objectes (la famosa ampolla, encenedors i fins i tot un aglà). Una ampolla va impactar en Neymar, i Tebas va acusar aleshores els futbolistes de Luis Enrique de provocadors i de fer teatre. Tebas va arribar a dir que la caiguda dels jugadors en el moment de l’impacte de l’ampolla li va recordar un “joc de bitlles”, una comparació del tot desafortunada, una vegada més. El club, disconforme també durant aquells dies posteriors al partit amb els resultats de la gala de la lliga 2015/16, es va queixar a través del vicepresident Jordi Mestre, i el Barça va arribar a exigir al TAD que actués contra el comitè de competició pel desafortunat comunicat que va emetre contra els jugadors.
En aquesta ocasió, el Barça no té previst fer cap comunicat oficial ni respondre públicament a través de cap portaveu a les paraules d’ahir de Javier Tebas, un Tebas que després del clàssic de l’any passat al Bernabéu va arribar a dir que aquell gol de Messi en l’afegit li va fer mal (2-3). Feliç Messi pel mal de panxa que deuria tenir Tebas per aquell gol i per la mítica celebració del 10 del Barça mostrant la samarreta als aficionats madridistes. I és que segur que Leo no oblida que Tebas, quan aquest era assessor jurídic de l’Alavés, va liderar la denúncia contra Messi i el Barça davant la LFP, l’octubre del 2005, a través de la qual el club vitorià qüestionava la validesa de la llicència federativa de Messi i fins i tot va demanar la impugnació del partit entre el Barça i el Saragossa (2-2).
Notícies
Divendres,19 abril 2024
