Barça

Fundació Barça

Cinc que són un milió

El documental estrenat dilluns al Teatre Romea exposa el cas de cinc nens i nenes, d’entre el més d’un milió de beneficiaris dels programes de la fundació arreu del món

A través del futbol i el Barça, s’expliquen aquestes petites històries de superació, a prova de pobresa, violència, guerra i malalties greus

“Quan vaig posar el peu sobre la pilota vaig sentir una energia especial i que la meva vida canviaria”, explica Nupur, de dotze anys, a John Carlin

Una pilota i el Barça per canviar una vida, o millor dit, més d’un milió. Així es pot resumir el que explica el documental Un joc anomenat esperança, estrenat aquest dilluns al Teatre Romea i que dona visibilitat a la tasca de la Fundació Barça arreu del món a través del programa FutbolNet. Sota la direcció del publicista Jorge Martínez, el mateix d’El somni de Nujeen, cinc prestigiosos periodistes i escriptors es van desplaçar durant l’últim any a cinc llocs del món per explicar la història de superació de cinc nens i nenes que formen part del més d’un milió de beneficiaris dels projectes que té la fundació blaugrana per més de 50 països, i del canvi experimentat en les seves vides gràcies a una cosa tan normal com jugar a futbol, amb l’afegit del que representa el Barça.

“El moment en què vaig posar el peu sobre la pilota vaig sentir una energia especial i que la meva vida canviaria.” Això és el que li va dir Nupur Akte, una nena nascuda fa 12 anys a Dacca, la capital de Bangladesh i una de les ciutats amb més densitat de població del món, al reconegut periodista anglès John Carlin, que defineix el país asiàtic com “un dels més pobres i fotuts” que ha visitat mai al llarg de la seva vida. “La gent allà lluita, no per viure, sinó per sobreviure. En un espai on amb prou feines hi cap un llit doble, allà viu la Nupur amb els seus dos germans petits i els seus pares, que es passen el dia treballant en feines duríssimes, com carregar amb un tricicle 800 kg de patates, en un trajecte de dos quilòmetres que repeteix deu cops”, afegeix Carlin. Tot plegat, “en un país musulmà cada cop més conservador pel que fa al tracte amb les dones i on tampoc és habitual que nens i nenes juguin plegats a futbol”.

Un cas similar en molts aspectes al que presenta l’argentí Martín Caparrós al Senegal, on va conèixer l’Oulimata Thiaw, de 16 anys, que, després de la mort del seu pare es va veure obligada a deixar els estudis –el seu desig és ser advocada– i posar-se a treballar de minyona per guanyar 50 euros al mes i ajudar així la seva mare i els seus tres germans petits a tirar endavant. A través del programa Olympafrica FutbolNet, l’Oulimata, com ella explica en el documental, se sent “lliure” quan juga a futbol, en igualtat de condicions entre nens i nenes, i durant una estona s’oblida dels problemes i obligacions que té en el dia a dia.

Sovint, la violència també és un dels problemes més greus que afecten els infants en molts indrets del món, i ho va comprovar de primera mà el peruà Santiago Roncagliolo a Rio de Janeiro, i en concret a la Favela da Maré. “Hi arribes després de travessar un túnel llarguíssim i, un cop allà, estàs en una ciutat sense llei, governada pel narcotràfic i on la policia entra dos o tres cops per setmana disparant. No ho havia vist mai, i això que he estat a molts llocs de guerra. Veus nens de 12 anys amb kalàixnikovs a les cantonades”, comenta Roncagliolo, que a Maré va conèixer el Rodrigo de Sousa Jr., de 10 anys, i el seu pare, exnarcotraficant i que va sobreviure a l’impacte de quatre bales. “Aquell dia vaig decidir canviar de vida pels meus fills”, afirma el pare en el documental. És per això que va començar a treballar en les sessions de FutbolNet de la Villa Olímpica de la Favela, “un lloc que és com un oasi al marge dels tiroteigs, ja que els narcotraficants saben que els seus fills, tant d’un bàndol com de l’altre, són dins jugant plegats a futbol”.

L’illa grega de Lesbos, de plena actualitat informativa en els últims anys degut a l’èxode dels refugiats, és on transcorre una altra d’aquestes petites històries d’Un joc anomenat esperança. Allà, a través de la mirada de la colombiana Laura Restrepo, que també sap el que és haver de fugir del seu país, ja que es va haver d’exiliar als anys vuitanta, explica el cas de Givara Khalil, una nena siriana que viu en un camp de refugiats. Víctima d’un atropellament quan va estar a Turquia, allà també va viure molt de prop la mort del nen Aylan en l’intent d’arribar a Grècia. A ella, el FutbolNet li permet socialitzar-se amb la comunitat d’acollida i la resta de refugiats amb qui comparteix camp, i també tornar a divertir-se tot i les dificultats.

A casa nostra, però, també hi ha nens i nenes que, per altres motius, ho passen malament, i la Fundació FCB també hi té una especial dedicació. A Barcelona, de fet, la metodologia FutbolNet s’ha implementat a set centres educatius, amb més de 240 participants. Un d’ells és el Pablo Ruiz, de quinze anys, i que pateix la malaltia de Batten, una patologia degenerativa d’origen genètic que li afecta el sistema nerviós i que l’obliga, entre altres dificultats, a moure’s en cadira de rodes. El periodista tinerfeny Juan Cruz relata el seu cas i com ha millorat el seu ànim i confiança des que pot practicar l’esport que més li agrada, ja que, a més, és un fervent seguidor del Barça, amb unes activitats adaptades a les seves capacitats. Com la Nupur, l’Oulimata, el Rodrigo i la Givara, el Pablo, que dilluns, per cert, no es va voler perdre l’estrena del documental i va estar al Teatre Romea, representa aquest més d’un milió de petits lluitadors que a través del futbol intenten millorar les seves vides.

53
països.
La metodologia FutbolNet s’ha implementat amb èxit a 53 països, amb més de 140.000 participants i 600 educadors formats. En el documental es veuen cinc casos: a Bangladesh, al Senegal, al Brasil, a Grècia i a Barcelona.
1
per cent.
Des del 2011, un 1% del sou dels jugadors dels equips professionals del Barça es destina a la Fundació FCB (la meitat d’aquest 1%) i a l’Agrupació Barça Jugadors (l’altra meitat).
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)