Barça

El rival del Barça a la Champions

Els veterans de guerra

Els seguidors del Chelsea són coneguts amb el sobrenom de ‘The Pensioners’ pel seu vincle històric amb els veterans de guerra residents al Royal Hospital Chelsea de Londres

La relació és tan estreta que, des de la seva fundació fins al 1952, l’escut del club londinenc reproduïa el rostre d’un ‘Chelsea Pensioner’

El logotipva estar vigent mig segle però mai va arribar a estampar-se a les samarretes dels ‘blues’

Malgrat la seva història centenària, que l’ha convertit en un club d’inqüestionable tradició futbolística a la capital britànica, el cas és que el Chelsea va néixer gairebé per casualitat. L’empresari anglès Gus Mears va adquirir, el 1904, les pistes d’atletisme de Stamford Bridge amb l’objectiu de construir-hi un gran estadi de futbol. La seva idea era que el Fulham, que tenia el terreny de joc en una zona molt propera, hi traslladés la seva llar però el rebuig de l’aleshores president d’aquest club va provocar que, per un moment, Mears es plantegés abandonar el seu projecte i vendre els terrenys a una companyia ferroviària, la Great Western Railway, perquè els utilitzés com a pati per guardar carbó.

Finalment, però, l’empresari va decidir tirar endavant la construcció de l’estadi i va optar per fundar un nou club que adoptés Stamford Bridge com a seu. És així com va néixer el Chelsea Football Club, fruit de la necessitat que tenia aquell projecte d’estadi modern que algú decidís jugar-hi els seus partits com a local.

Ubicada a Fulham Road, la nova entitat sorgida fruit de la iniciativa de Gus Mears no va poder adoptar la denominació de Fulham FC perquè ja tenia propietaris. Així, doncs, els promotors del nou club van posar diversos noms sobre la taula, entre els quals London, Stamford Bridge (amb el qual seria finalment batejat el seu estadi) o els de les veïnes barriades de Kensignton i Chelsea. La llegenda explica que va ser finalment una moneda llançada a l’aire qui va decretar l’actual denominació de l’entitat.

La decisió, però, no va ser ni de bon tros trivial, ja que va convertir-se en un element clau a l’hora de definir la identitat del nou club, especialment tenint en compte que el barri del qual havia adoptat el nom era conegut en aquella època sobretot pel Royal Hospital Chelsea, un hospici creat a finals del segle XVII pel rei Carles II d’Anglaterra per acollir antics combatents del seu exèrcit.

La relativa proximitat de Stamford Bridge amb l’hospital de veterans de guerra del barri de Chelsea va fer que els seus inquilins es convertissin en espectadors assidus a les tribunes del nou estadi, ubicades tot just al costat del cementiri de Brompton que en aquella època exercia com a necròpolis militar del districte de Londres. El fet que el Royal Hospital Chelsea acabés adquirint una parcel·la al mateix cementiri, on va construir un gran monument en forma d’obelisc en homenatge als veterans de guerra, va acabar de reforçar el seu vincle amb l’indret, que ja era l’espai de repòs d’incomptables soldats britànics.

Així, doncs, els veterans de guerra de l’exèrcit britànic tenien, a començament del segle XX, tres elements simbòlics compartits que estaven, tots ells, ubicats en un dels barris nobles de la capital: el Royal Hospital, el cementiri de Brompton i el Chelsea FC.

La vinculació entre el nounat Chelsea i els veterans de l’exèrcit britànic va acabar de quedar palesa quan el club va dissenyar el seu primer escut i va optar per incloure-hi la imatge d’un Chelsea Pensioner, és a dir, d’un veterà de guerra resident a l’hospici reial del barri homònim. Aquest logotip va estar vigent, amb dissenys diversos, durant gairebé mig segle per bé que mai va arribar a estampar-se a les samarretes dels blues, que, en aquella època, encara no lluïen l’escut bordat al pit. Tot i així, l’adopció d’aquest símbol va fer que els afeccionats del Chelsea fossin coneguts amb el sobrenom de The Pensioners en una referència evident al fet que els veterans de guerra constituïen una part molt significativa dels seus seguidors, fins al punt que el club havia institucionalitzat la relació incloent la imatge d’un d’aquests antics combatents al seu escut.

El Chelsea Pensioner va desaparèixer del logotip de l’entitat el 1952, quan el club va adoptar un efímer escut amb les seves inicials que va deixar pas, només un any després, a un emblema que, amb petites variacions, ha perdurat fins als nostres dies i que incloïa un lleó rampant, extret de l’escut d’armes del barri, i tres roses vermelles que representaven Anglaterra. La seva desaparició no va implicar, però, que els veterans de guerra hostatjats al Royal Hospital Chelsea es desvinculessin d’un club que ha continuat encoratjant en el seu imaginari la seva relació amb ells, com ho demostra el fet que són protagonistes habituals de cerimònies celebrades a la mateixa gespa de Stamford Bridge.

Amb el pas dels anys, però, el Chelsea va anar ampliant la seva base d’afeccionats que comprenia des de veïns dels luxosos districtes de Kensington i Chelsea, els més propers al seu estadi, fins a seguidors de classe treballadora originaris de barris populars de l’oest de Londres com ara Hammersmith o Battersea. Un dels denominadors comuns d’aquesta afició tan interclassista era precisament el nacionalisme britànic, representat a la perfecció per l’estreta relació entre els veterans de l’exèrcit i el club.

Un nacionalisme que, amb el pas de les dècades, es va fer cada cop més evident fins al punt de convertir el Chelsea en un dels referents futbolístics de l’unionisme i del lleialisme britànic, sobretot en els anys més durs del conflicte armat al nord d’Irlanda, i fer de Stamford Bridge un dels centres de reclutament predilectes de les organitzacions britàniques d’extrema dreta com és el cas del National Front (NF) o del British National Party (BNP), dos partits polítics amb una presència residual a la societat britànica però que sempre han comptat amb evidents simpaties a les files de l’exèrcit.

La mercantilització actual del futbol, que és especialment significativa en el cas del Chelsea i que va iniciar-se amb l’arribada del magnat rus del petroli Roman Abramóvitx al capdavant de l’entitat, ha fet que del seu hàbitat natural del Greater London, el Chelsea hagi ampliat la seva base de seguidors fins a dotar-la de dimensió internacional, un fet que ha desdibuixat la personalitat del club que, tot i així, continua vinculat a l’exèrcit i als veterans de guerra britànics.

Un fet que potser, com diu la llegenda, troba el seu origen en una moneda llançada a l’aire que va fer possible que el club de Stamford Bridge compartís denominació amb l’hospici per a antics combatents més conegut del Regne Unit.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)