Cal aixecar-se de la lona

El Barça està tombat a la lona. Grogui. Els gols de Dzeko, De Rossi i Manolas van fer mal. Tres cops senzillament letals. Difícils d’entomar. Primer un Jab d’esquerres del bosnià per temptejar. Crochet de l’internacional italià des dels onze metres vorejant el KO i definitiu ganxo amb la dreta del central grec per culminar la feina. Cap barcelonista, ni tan sols el més pessimista, s’hauria imaginat una pallissa com la viscuda dimarts a l’Olímpic de Roma. L’eliminació prematura del Barça en aquesta Champions és d’aquelles que costen de digerir. Molt. Pel context de l’eliminatòria després del 4-1 de l’anada al Camp Nou, per la teòrica inferioritat del rival i sobretot per les expectatives generades d’una opció històrica de poder repetir el triplet. Res. El Barça no serà el 26 de maig a Kíev.

Va fer mal no ser present ahir al migdia a Nyon en el sorteig de les semifinals. Però el mal ara ja està fet. Ara la gran pregunta és saber quina és la capacitat de reacció d’aquest equip, perquè el Barça és un púgil acostumat a pegar. No és ell qui encaixa cops. Ell castiga. Feia mesos que etzibava cops als rivals. L’un rere l’altre. Sense parar. 38 jornades invictes a la lliga fins a igualar el llegendari rècord de la Real de final dels 70 i fermesa també en la copa del rei i a Europa fins al desastre de dimarts. Però ara, amb un sol partit, l’escenari ha variat.

Els amants a la boxa recordaran amb nostàlgia encara avui el mític combat de l’any 75 a Manila entre Muhammad Ali i Joe Frazier III. Catorze rounds de pura boxa fins que Eddie Futch, el preparador de Frazier, va decidir tirar la tovallola. Cops i més cops. Dos cossos forjats per pegar i entomar. Tècnica i resistència. Un combat etern. Èpic. El Barça no està acostumat a aquest tipus de combats. Aquesta temporada ha resolt molts combats en el primer assalt, amb autoeficiència. Per KO. Tot anava rodat fins dimarts. L’equip ja feia setmanes que mostrava símptomes de fatiga, però tirava d’inèrcia. Fins la visita a Roma. Segurament el vestidor no estava preparat per al cop anímic que ha suposat quedar fora d’Europa amb un 3-0 en contra i en aquestes circumstàncies. Vejam. Això és el que cal comprovar ara. Perquè és precisament ara quan la mentalitat i la capacitat de resistència d’un campió es posa a prova. La bufetada ha estat colossal. L’ego del vestidor està tocat. Les cares d’Iniesta i Messi eren un poema dimarts a Roma. Però toca aixecar-se. El doblet espera el Barça. La lliga i la copa no són pas cap premi menor i el Barça les ha de guanyar. Sí o sí. La ferida està oberta i la visita avui del València al Camp Nou no suposa un combat precisament plàcid, però cal reaccionar. A Valverde li han plogut crítiques pel seu plantejament tàctic a Roma i pel seu poc intervencionisme en la segona part, però no farà com Eddie Futch al 75. La tovallola, quieta al seu lloc. Plegadeta. Ja ho va dir ahir en roda de premsa: l’equip no es posarà a ploriquejar.

Cinc partits separen el Barça del doblet. Abans de la final a caixa o faixa del proper dia 21 d’abril contra el Sevilla al Wanda Metropolitano, el Barça té primer dos partits importantíssims contra el València i el Celta en la lliga. Si els guanya tots dos, ja només li faltaran dues victòries més per ser matemàticament campió. Això sempre que, és clar, l’Atlético no falli. Ara mateix queden 21 punts en joc i l’avantatge d’11 punts respecte a l’Atlético de Madrid sembla insalvable pels de Simeone. Però primer cal guanyar avui. Dues victòries contra dos equips de l’entitat d’aquest València de Marcelino i el Celta serien, a més, la millor demostració de força abans de la final de copa contra un Sevilla que també arriba tocat a la cita després de quedar també fora del somni de Kíev a mans del Bayern de Heynckes.

El València arriba al Camp Nou tercer en la classificació, a davant del Real Madrid, i en un moment de forma extraordinari. Els de Marcelino han guanyat vuit dels últims nou partits de lliga i l’altre l’han empatat. De fet, el València no perd des del 8 de febrer, precisament contra el Barça a Mestalla, en partit de copa del rei (0-2). Per a aquest partit el tècnic de l’equip de la capital del Túria recupera el central Jeison Murillo, mentre que ha decidit deixar a València per decisió tècnica l’exblaugrana Montoya. Coquelin, de baixa de llarga durada, tampoc serà lògicament avui a Barcelona. Ernesto Valverde, per la seva banda, no podrà comptar ni amb Digne ni amb Rakitic, operat dimecres d’una fractura del metacarpià del dit polze de la mà esquerra. Qui sí ha entrat en la llista de convocats facilitada ja ahir pel club és Sergio Busquets. El de Badia continua amb molèsties al peu i veurem si és titular o Valverde li dona descans. La baixa de Rakitic no convida a la rotació de Busquets, però la imminència de la final de copa potser acaba influint en la decisió. El seu lloc l’ocuparia André Gomes.

Alerta haurà d’anar el Barça amb Rodrigo Moreno, un dels noms de moda. Suma 15 gols a la lliga, ha marcat contra Alemanya en un dels últims amistosos d’Espanya per al mundial, i ja sap què és marcar-li al Barça aquesta temporada 2017/18.