“No veig lateral dret millor que Sergi Roberto per al Barça.” Amb aquesta contundència es va expressar Luis Enrique quan se li va preguntar pel paper de Sergi Roberto després del duel contra l'Sporting. L'elogi del tècnic blaugrana estava justificat. Sòlid en defensa, profund i insistent en atac... El futbolista reusenc va signar una excel·lent actuació a la gespa d'El Molinón, culminada amb dues assistències que van impulsar la victòria blaugrana per 0-5. Però més enllà del partit de dissabte passat, el més valuós és la seva consolidació definitiva com a lateral dret, fins al punt que ha començat a fer oblidar una figura tan significativa com Dani Alves.

En aquest sentit, el rendiment ofert per Sergi Roberto durant aquest inici de curs ha permès que la transició al lateral dret blaugrana s'estigui resolent amb més solvència del que es podia esperar. I és que el grandiós llegat deixat per Alves feia témer una successió ben complexa. El brasiler, que aquest estiu va posar rumb cap a la Juventus després de vuit temporades com a blaugrana, s'havia erigit durant aquest període en un dels referents del millor Barça de la història. Així ho acreditaven els seus registres, fins al punt de ser el futbolista estranger no format a La Masia que més partits ha acumulat amb la samarreta blaugrana (391). No era estrany, doncs, que Luis Enrique mostrés el seu desencís per perdre una peça com Alves. “El trobarem a faltar. Ho va donar tot al Barça i en els meus dos anys a la banqueta va ser un jugador exemplar”, va declarar durant la pretemporada.

La necessitat de buscar un recanvi va ser un dels temes que va marcar l'actualitat blaugrana durant l'estiu. Finalment, però, el club va optar per confiar en la dualitat Sergi Roberto-Aleix Vidal per cobrir el lateral dret. En aquest context, Roberto va començar a llaurar-se aquesta confiança el curs passat, quan va aprofitar la seva reconeguda polivalència per començar la transició del mig del camp al lateral, erigint-se com un relleu de garanties quan Alves no estava al camp.

Les bones sensacions s'han acabat de reafirmar amb un inici de campanya impecable. El reusenc s'ha fet l'amo del lateral dret blaugrana i ho reafirma amb actuacions com la de dissabte passat. “Estic agafant el gust a la posició”, va manifestar després de l'enfrontament. “Vaig aprenent cada dia més els moviments, tant en atac com en defensa”, va afegir. Un aprenentatge que s'ha vist beneficiat per una capacitat física envejable –és un dels jugadors que més distància recórrer en cada partit– i per l'ampli coneixement del sistema tàctic blaugrana, assimilat des del planter fins al primer equip blaugrana. Per tot plegat, a hores d'ara pot presumir d'uns registres notables. Titular en sis dels nous partits oficials que ha disputat el Barça fins ara (va descansar en la tornada de la supercopa d'Espanya contra el Sevilla i contra l'Alavés i el Leganés en la lliga), és el segon defensa blaugrana que més minuts acumula en el campionat (360), només superat per Gerard Piqué (450). També és un dels màxims recuperadors de l'equip i acredita un 56,2% d'encert en les setze centrades que ha realitzat en els quatre partits de lliga que ha disputat. Un percentatge que, a hores d'ara, supera el d'Alves en les dues últimes campanyes.

Però l'estadística que més llueix són les quatre assistències de gol que ja ha signat. Dues dissabte a El Molinón –per a Rafinha (0-2) i Arda Turan (0-4)– i dues més contra el Betis, coincidint amb la primera jornada. Això li permet alçar-se com el màxim assistent de l'equip en el campionat.