ESPANYOL: Roberto, Diego Reyes, Demichelis, Duarte, Víctor Álvarez, Jurado, Salva Sevilla, Roca (Javi Fuego, 78'), Melendo (Aaron, 83'), Reyes (Víctor Sánchez, 68') i Caicedo (Gerard Moreno, 63').

BARÇA: Masip, Nili, Marlon, Mathieu (Martínez, 53'), Moi (Paléncia, 72'), Carbonell (Sarsanedas, 76'), André Gomes, Denis, Aleñà (Mujica, 81'), Paco Alcácer i Arda Turan (Alfaro, 72').

La primera supercopa de Catalunya, celebrada fa dos anys a Girona, va ser per al Barça, i la segona, disputada ahir al Nou Estadi de Tarragona, i marcada per l'absència del gran gros de la plantilla blaugrana, va ser per a l'Espanyol, que en va fer prou amb un únic gol de Felipe Caicedo als deu minuts i amb defensar-se bé la resta del partit. L'àmplia presència de jugadors del filial no va ser impediment perquè els de Luis Enrique dominessin el partit, però la falta de clarividència i de lideratge dels pocs integrants del primer equip, i que estaven cridats a fer un pas endavant, sí que ho va ser per poder endur-se el títol.

Tant Masip com Mathieu, André Gomes, Denis, Arda Turan i Paco Alcácer, els sis únics convocats per Luis Enrique de la plantilla per afrontar la cita d'ahir, van ser titulars. Nili, Marlon, Moi, Aleñà i Carbonell van ser els escollits del B per actuar des del primer minut. Pel que fa a l'onze de l'Espanyol, mescla de titulars i suplents, amb la novetat de Melendo, del filial. Des de ben aviat, el domini va ser blaugrana, però l'eficàcia la van tenir els periquitos, que en la seva primera arribada a l'àrea rival, als deu minuts, van trobar el gol. Caicedo va rebre una bona passada interior de Reyes, que li va permetre marxar de Mathieu per velocitat, retallar molt fàcilment Masip i marcar a porteria buida. L'equatorià, que dissabte va tenir una baralla dialèctica amb Quique després de l'expulsió, confirmava així la seva reacció positiva.

El gol no va fer variar les intencions. El Barça continuava portant el pes del partit, amb André Gomes i Denis, els dos interiors ahir, intentant assumir el lideratge del joc sense gaire èxit, i l'Espanyol es mantenia replegat buscant una nova oportunitat a través de Caicedo, que va causar molts problemes a la parella que formaven a l'eix de la defensa blaugrana Marlon i Mathieu. Sense gaires ocasions, sí que es van veure algunes accions dures, com una de Demichelis, que a punt va estar de lesionar Arda. No va ser fins passada ja la primera mitja hora de joc que els de Luis Enrique van començar a trobar una certa fluïdesa, que tampoc no era per tirar coets, però que els va permetre, si més no, inquietar una mica el conjunt de Quique, molt sòlid i amb les idees més clares. Denis, a passada de Carbonell, va protagonitzar la millor acció dels blaugrana, i gairebé l'única clara en el primer temps, amb un xut ras que Roberto va refusar traient una bona mà.

Sense canvis –el primer a ser rellevat va ser Mathieu, per lesió–, la insistència blaugrana en els primers minuts del segon temps, en busca del gol de l'empat, encara va ser major. A estones, fins i tot un setge a l'àrea periquita. Paco Alcácer, desafortunat un cop més, va fregar l'empat quan faltava encara mitja hora, però no va connectar bé una centrada d'Aleñà i la seva rematada va sortir desviada per poc. Els minuts passaven, el Barça no trobava la manera de crear perill de debò més que en comptagotes i l'Espanyol, que cada cop veia més a tocar el triomf, fins i tot va avisar amb un cop de cap de Gerard Moreno a la sortida d'un córner. I amb cor però sense cap, els blaugrana van anar topant un i altre cop en les línies dels periquitos, que es van acabar emportant el títol.