Barça

Orgulls ferits

L'Atlético de Madrid i el Barça arriben a l'anada de les semifinals de la copa després d'haver punxat en la lliga

Després dels empats, tant Simeone com Luis Enrique es van mostrar contrariats pel joc dels seus equips, que aquest curs estan acumulant massa decepcions

Hi ha pocs tècnics en la lliga espanyola més competitius que Luis Enrique i Simeone, dos entrenadors que ja en la seva etapa com a futbolistes d'elit van mostrar el seu temperamental caràcter, un tarannà que després, és clar, han mirat de traslladar des de les banquetes als seus equips, on malgrat les diferències evidents en l'estil per mirar d'obtenir la glòria, la intensitat en el joc ha esdevingut un dels trets diferencials, tant del Barça com de l'Atlético de Madrid, dos conjunts molt poc acostumats a la derrota. És per això que el duel de demà del Vicente Calderón, corresponent a l'anada de les semifinals de la copa del Rei, serà el partit dels orgulls ferits, després d'una jornada de lliga nefasta per als dos equips, que es van deixar dos punts en camps on teòricament haurien d'haver guanyat. “Hem fet un partit dolent. L'Alavés ens ha superat en intensitat, en les segones jugades, en el joc aeri... El punt que ens emportem és més bo que el futbol que hem practicat”, va etzibar Simeone després del 0-0 a Mendizorroza, un empat que deixa l'Atlético a deu punts del Real Madrid, i amb un partit més disputat, i amb la Real Sociedad i el Vila-real posant en risc fins i tot la quarta i última plaça que dóna accés a la lliga de campions. I què dir de Luis Enrique, que després d'assolir la seva demandada dinàmica de victòries, amb cinc triomfs seguits que havien reinstal·lat la calma, diumenge va tornar a tastar el gust de la decepció, després que el Barça signés un partit desastrós al Benito Villamarín, on el Betis, errada arbitral al marge, va passar per damunt d'un equip irrecognoscible. “No hem estat al nostre nivell, ni de bon tros, i la sensació amb què em quedo en acabar el partit és clarament la d'haver guanyat un punt, ja que el Betis ha merescut més”, va afirmar l'entrenador asturià.

Plou sobre mullat

Perquè el principal punt de preocupació dels dos tècnics, i per extensió de les aficions dels dos equips, és que els empats del cap de setmana, més que una ensopegada puntual, transmeten la sensació que ja plou sobre mullat, ja que es tracta d'un altre mal resultat en l'expedient de dos conjunts que en els últims anys s'han caracteritzat per una fiabilitat gairebé quirúrgica. Així doncs, per exemple, avui es compleix un any exacte del Barça-Atlético de Madrid de la lliga passada, un enfrontament al qual els dos equips van arribar empatats al capdavant de la classificació, amb 48 punts. Els blaugrana, amb una ratxa de 25 partits sense perdre sota el braç, i l'Atlético –que mesos després va eliminar el Barça en la Champions–, com a clar aspirant a guanyar la lliga, i amb només vuit gols en contra en 21 jornades. I el partit va ser majúscul, amb els dos gegants explotant les seves virtuts, i amb el Barça imposant-se 2-1, i amb remuntada inclosa, als colchoneros, que tot i la derrota van tornar a Madrid satisfets per la feina feta. 365 dies després, la situació és força menys idíl·lica. En primer lloc, pels resultats, ja que el Barça ha sumat sis punts menys en el mateix nombre de partits, fet que l'ha situat a quatre del Real Madrid, que encara té pendent el duel a Mestalla. L'Atlético, per la seva part, suma dotze punts menys, a banda d'haver encaixat ja el doble de gols (16). I en segon lloc, i segurament més preocupant encara, perquè els dos equips han minvat el seu rendiment a la gespa i han mostrat un futbol allunyat d'allò que els va convertir en dos conjunts temibles. El Barça, per exemple, va tornar a evidenciar a Sevilla una falta d'intensitat preocupant, a banda de naufragar de nou en l'intent de dominar el partit a través de la possessió, un dels pals de paller dels èxits blaugrana de la darrera dècada. I el mateix li va succeir dissabte a l'Atlético, un equip que ha basat el seu retorn a l'elit en la solidesa defensiva, la intensitat i les transicions ràpides, factors del joc en què l'Alavés el va superar amb escreix.

Per tot plegat, l'Atlético-Barça de demà no només serà un partit vital perquè és la primera part d'una eliminatòria que dóna accés a una final de la copa del Rei, en què el que passi serà el clar favorit, sinó també perquè està en joc l'autoestima i l'orgull de dos equips que no estan acostumats a acumular decepcions. Amb la Champions aparcada i la lliga difícil per al Barça i gairebé impossible per a l'Atlético, una eliminació en la copa faria molt de mal, i més si aquesta arriba amb un altre cop d'infidelitat a dos estils que s'han traduït en glòria, molta glòria.

CANVI D'INQUIETUD

L'Atlético, a deu punts del Real Madrid, ja veu perillar fins i tot la quarta posició

DE SIMEONE...

“L'Alavés ens ha superat en intensitat, en les segones jugades, en el joc aeri...”

ALTRES TEMPS

Fa tot just un any, els dos equips, colíders i en plena forma, es van enfrontar en la lliga

...A LUIS ENRIQUE

No hem estat al nostre nivell, ni de bon tros. El Betis ha merescut més”
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)