Quan jugues contra un equip gran com l'Atlético de Madrid mai pots dir que l'eliminatòria està sentenciada, perquè saps que els seus jugadors s'hi deixaran la pell fins a l'últim minut, però el Barça va deixar molt ben encaminat ahir a Madrid el seu pas a la que seria la seva quarta final de copa consecutiva, després de guanyar al Vicente Calderón en un partit en què els de Luis Enrique van ser superiors en la primera part i van patir en la segona per mantenir l'avantatge de dos gols que havien col·locat en el marcador Luis Suárez i Leo Messi.

El Barça va deixar l'eliminatòria molt favorable als seus interessos en una magnífica primera part. No va ser excessivament brillant, però sí molt seriosa, intel·ligent i efectiva. Luis Enrique va fer sis canvis respecte a l'alineació que tan malament havia jugat diumenge al camp del Betis i les alarmes es van encendre en només uns segons. L'asturià va escollir un mig del camp inèdit per enfrontar-se amb l'Atlético de Madrid. Sap que els de Diego Simeone són forts físicament en aquesta zona del camp, i Luis Enrique va apostar més pel múscul que pel talent, amb Mascherano com a mig centre i Rakitic i André Gomes com a interiors. Una mala passada de l'argentí només treure el Barça del mig del camp i una pèrdua de Rakitic pocs instants després que va acabar en córner a favor dels locals podien fer pensar que els blaugrana s'havien quedat al Benito Villamarín i no havien viatjat al Calderón. Per sort, això no va passar. També perquè se li van posar les coses a favor molt aviat. Mascherano no és Busquets, però és un mig centre d'aquells que mossega i que recupera pilotes. Ho ha demostrat mil i una vegades amb la selecció argentina. Una recuperació seva contra Griezmann va originar una jugada de contraatac que va acabar en gol de Luis Suárez quan només s'havien jugat sis minuts. L'uruguaià va deixar clar qui és el millor davanter centre del món. Va mostrar potència, velocitat, habilitat i definició. Primer per desfer-se de Savic, després de Godín i per acabar per batre Moyá.

Amb el resultat a favor, els blaugrana es van tranquil·litzar i van passar a dominar la situació tot i algunes pèrdues de pilota dels interiors que van acabar desesperant Luis Enrique a la banqueta. Rakitic es va anar envalentint, però André Gomes es va deixar robar la cartera diverses vegades. El portuguès trencava amb potència i apareixia a la zona d'atac per ajudar Neymar, però les seves pèrdues penalitzaven el Barça. Per sort, Umtiti, Mascherano i Piqué van estar excel·lents de manera especial. Corregint errades dels companys i avortant qualsevol intent de l'Atlético de Madrid d'arribar a la porteria de Cillessen. Als de Simeone els costa atacar en estàtic, i qualsevol intent de connectar amb Griezmann i Carrasco era tallat per Umtiti i Piqué, ben col·locats sempre i segurs en el joc aeri.

El partit dels centrals del Barça estava sent molt bo i el de Cillessen,excel·lent. El porter holandès no havia d'intervenir, però amb el seu joc de peus va iniciar cada atac blaugrana. Amb passades en curt i també en llarg. Té un servei molt potent, Cillessen, i va repetir una jugada ja vista aquesta temporada. Passada llarga a Suárez per sorprendre tota la defensa. La primera vegada, el trident no es va entendre prou bé per culminar l'acció. La segona, Messi es va encarregar de fer-la bona després que la pilota caigués als seus peus i superés Moyá amb un gran xut que va tocar el pal abans de colar-se a la porteria local. I és que també el trident va tenir una primera part lluïda. Suárez pel gol i per la lluita, Messi per la seva gran acció i pel joc que va ser capaç de generar i Neymar perquè va donar sortida a l'equip amb cavalcades extraordinàries per la banda esquerra que els jugadors de Simeone només podien frenar amb falta.

El descans va inclinar el camp cap a l'altre costat. Simeone va jugar amb els sentiments. Va apostar per Fernando Torres i va deixar al vestidor Vrsaljko. Un equip més ofensiu buscant el gol que aviat es va posar el públic a la butxaca. Dues curses de Torres pressionant la defensa del Barça i uns quants moviments de Simeone a la banda demanant a la seva afició que esperonés els jugadors van servir perquè els locals creiessin que podien remuntar. I d'ocasions per fer-ho, en van tenir. Alba va salvar el primer gol de l'Atlético quan Gabi s'havia quedat sol davant Cillessen. Per mirar de tenir més la pilota, Luis Enrique va introduir una variant. Denis va entrar per Rakitic en el minut 57, però abans que el gallec entrés en joc, els locals van marcar. Una falta sense perill aparent es va convertir en una jugada de gol. Gabi la va llançar cap a Godín i aquest la va posar al centre de l'àrea, on Griezmann va marcar. La jugada va ser possible perquè l'àrbitre no va veure una falta clara de Koke a Luis Suárez. L'uruguaià era l'encarregat de marcar el seu compatriota, però va acabar a terra empentat per Koke.

El gol encara va esperonar més Simeone, els seus jugadors i un públic que va convertir el Calderón en una caldera. Poc després del gol, Cillessen va salvar l'empat després d'una rematada de Griezmann a un pam de la porteria, i Neymar va veure una groga que el deixa fora del partit de tornada. El Barça havia de despertar com fos si volia conservar l'avantatge i ho va fer amb un parell o tres de conduccions de Messi, de les quals dues van acabar en falta de Griezmann. La primera, l'argentí la va enviar al travesser i la segona, Neymar als núvols. El mateix Messi va regalar un gol a Neymar que el brasiler no va saber marcar abans que els locals tornessin a posar setge a l'àrea de Cillessen en els últims deu minuts, en què Griezmann i Fernando Torres van tenir un parell de bones ocasions. Tampoc les van aprofitar, els madrilenys, i el partit va acabar amb avantatge per a un Barça que acarona la seva quarta final de copa consecutiva.