La presència de Paco Alcácer en l'onze inicial va ser una de les principals novetats a l'equip de Luis Enrique contra l'Athletic. Tres mesos després, el davanter de Torrent era titular en la lliga i tenia una nova oportunitat per reivindicar-se. Va ser la seva tercera titularitat en aquesta competició després de ser-ho contra l'Alavés, en un partit que va acabar en derrota per 1 a 2, i en el 0 a 0 contra el Màlaga el 19 de novembre. Mals precedents que havien coincidit amb ell sobre la gespa, com si es tractés d'una maledicció més per al jove davanter, que ja en té prou havent de lluitar per una plaça en l'equip titular amb un dels millors 9 del món, Luis Suárez, que, a més a més, és el pitxitxi de la competició.

Malgrat la seva situació, Paco Alcácer mai s'ha rendit. Sabia el que l'esperava quan va acceptar venir al Barça. Molts davanters, com per exemple Vietto i Gameiro, van renunciar a fitxar pel club blaugrana per no competir amb el trident per un lloc. El de Torrent, en canvi, es va arriscar i, malgrat que no ha tingut actuacions brillants, s'ha guanyat el respecte de Luis Enrique i els companys amb el seu esforç. Ahir, contra l'Athletic de Bilbao, tenia una gran responsabilitat, perquè el Barça no es podia permetre una nova derrota i perquè el conjunt de Valverde sempre acostuma a crear dificultats als blaugrana. I va respondre. Primer, assistint Neymar en una jugada que el brasiler no va acabar amb encert i, després, obrint la llauna rematant una assistència de Neymar per l'esquerra. Un toc ràpid tal com venia al primer pal amb la cama esquerra que va batre Gorka Iraizoz per sota les cames. “Estic molt content pel gol, però el més important és el col·lectiu. Tots ho tenim clar”, va dir. Era el seu primer gol en la lliga després de més de 300 minuts –es va estrenar amb el Barça contra l'Hèrcules en la copa del Rei–. Un gol que ha suposat una alliberació per a Paco Alcácer, a qui li pesava no haver pogut marcar encara cap gol. No veia porteria en la lliga des del 24 d'abril del 2016.

El seu gol el va fer explotar d'alegria i el va celebrar efusivament amb els companys, que també tenien ganes que aquest moment arribés. El públic del Camp Nou, que sempre li ha fet costat malgrat la ratxa negativa sense marcar, va corejar el seu nom. Com en la majoria de partits es va barallar amb els centrals rivals i va lluitar de valent, però la poca fluïdesa en el joc d'ahir no el va ajudar gaire. De fet, no va tenir gaires ocasions més per marcar, però sí per provocar una groga a Laporte, que el va agafar per la samarreta al mig del camp. Luis Enrique va decidir que completés els 90 minuts en un gran dia per a ell. El dia de l'alliberació.