Barça
JAVI MORENO
EXJUGADOR DE L'ALAVÉS
“Aquest Alavés em recorda el de la final de la UEFA”
Javi Moreno, el davanter de l'Alavés que el 2001 es va quedar a les portes de guanyar la UEFA contra el Liverpool, admet que encara li costa creure que el ‘glorioso' s'hagi classificat per a la final de la copa, unes sensacions que coneix a la perfecció
L'any 2001 va ser màgic per a Javi Moreno (10 de setembre del 1974, Silla, València), que després de passar per la Masia, on va formar part de la lleva del Mini, i per equips com el Còrdova, el Ieclà i el Numància, va esclatar de sobte a l'Alavés, amb el qual va marcar 22 gols en la lliga i, sobretot, sis en la copa de la UEFA que van fer que es convertís en el gran referent de l'històric equip de Mané que es va quedar a les portes de la glòria en caure en la pròrroga de la final contra el Liverpool (5-4). Tot i jugar després en grans clubs com el Milan, l'Atlético i el Saragossa, Javi Moreno no va poder repetir mai el seu gran any amb l'Alavés, un club que du al cor i que dimecres el va fer vibrar des de Tailàndia, on es troba de vacances per desconnectar del futbol després d'una mala experiència a la banqueta de l'Alcorcón B.
Setze anys després de la seva fita, l'Alavés tornarà a disputar una gran final, ara de la copa.
És increïble. Si et soc sincer, encara ara hi penso i em costa d'assimilar. Jo, a més, no vaig poder veure el partit en directe, perquè soc a Tailàndia i, per molt que ho vaig intentar em va resultar impossible. Em van anar informant i vaig patir molt. Ha estat una alegria enorme. Ningú es podia ni imaginar que aquesta temporada, tot just després de tornar a primera divisió, l'Alavés podria tornar a viure una altra temporada històrica després d'aquella final que vam jugar nosaltres contra el Liverpool.
Quin creu que és el secret d'aquest Alavés de Mauricio Pellegrino?
La clau cal trobar-la en la força del col·lectiu. No tenen grans noms, però és un equip molt sòlid i compenetrat, on tots els jugadors lluiten pel mateix objectiu. S'aprecia molta solidaritat, tots corren sense descans. Aquest Alavés em recorda el nostre, que va jugar la final de la UEFA.
Aquella vegada el futbol va ser cruel amb vostès. Ha arribat l'hora de revertir la situació?
La derrota contra el Liverpool va ser molt dura, per la il·lusió que es va generar i per com vam perdre. Es podria dir que la història del futbol n'hi deu una, a l'Alavés, però li tocarà ballar amb la més lletja.
Aquest curs, però, l'Alavés ja va ser capaç de guanyar al Camp Nou, i dissabte [per demà] tindrà una altra oportunitat de posar a prova el Barça.
Sí, en futbol mai es pot donar res per fet, i menys si es té en compte que l'Alavés ja ha estat capaç de guanyar al Camp Nou. La final, però, serà molt diferent al partit de la primera volta o al de Mendizorrotza, ja que amb un títol en joc el Barça serà molt més perillós. És un conjunt temible, un equipàs amb tants bons jugadors que és molt complicat de contrarestar.
Dos anys abans de la fita de la UEFA, el seu Alavés, sent encara un equip de segona, ja es va quedar a les portes de la final de la copa, en què precisament s'haurien enfrontat amb el Barça.
Sí, i també podria haver estat així en la UEFA, ja que el Liverpool va eliminar el Barça en les semifinals. Aquella copa del Rei va ser també màgica. Vam eliminar el Madrid i el Deportivo, a banda que en la lliga vam aconseguir l'ascens. Ens vam quedar amb la mel als llavis, ja que el Mallorca ens va deixar fora de la final, però ara l'Alavés s'ha pogut treure l'espina.
Tot i començar amb nervis la final contra el Liverpool, que es va posar 2-0, vostès es van aixecar i es van quedar a les portes del títol. Com es viuen els dies previs d'una gran final?
Són moments intensos, però també irrepetibles. El consell que donaria als jugadors de l'Alavés és que intentin disfrutar al màxim. Que estiguin a prop de la família, dels amics i dels companys.
A Mendizorrotza podrà jugar Suárez, però en la final no hi serà. Què opina un davanter com vostè del 9 blaugrana?
El Barça té una gran plantilla, però no hi ha dubte que el trobaran a faltar. Suárez és el davanter centre que volen tots els entrenadors, un jugador capaç de xutar amb les dues cames, molt bo en el joc aeri, amb capacitat per caure a les bandes i molt treballador. I després, a més, segueix tenint la mateixa fam que el primer dia, tot i que ho ha guanyat gairebé tot.
I després, és clar, hi ha Messi. Què opina un jugador que va passar per la Masia de l'argentí?
S'acaben els qualificatius per a ell. Només diré que és el futbolista que tots, quan érem nens, vam somiar ser de grans.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Notícies
Divendres,19 abril 2024
