“És un futbolista molt talentós. El seu nivell tècnic és molt alt. Segurament dels millors que he tingut l'oportunitat d'entrenar en aquest sentit. És un jugador de caràcter clarament ofensiu, amb gol. D'aquells davanters que saben llegir bé els espais, amb molta mobilitat entre línies a la posició de mitja punta o com a segon punta. No és un davanter que es baralli amb els centrals, el seu rol és més el de moure's bé per darrere d'un davanter de referència (al Rayo ho feia darrere de Larrivey, primer, i Manucho i Leo Baptistão, després. I al Granada, habitualment darrere de Ponce o Kravets). T'ofereix solucions en atac i també pressió a dalt. És bastant complet. Després, en l'aspecte personal, el conec bastant bé i et puc dir que és un noi molt professional, que es dedica al cent per cent al futbol i a la seva família. Una persona casolana, molt d'estar a casa i amb la seva família.” Són paraules de Paco Jémez per a L'Esportiu. L'home que encaixa en la descripció, Alberto Bueno (20 de març de 1988, Madrid). Tots dos van coincidir a Vallecas i, posteriorment, també a Granada. Es coneixen bé. De fet, va ser al Rayo de Jémez on Bueno va oferir la seva millor versió com a futbolista professional. 11 gols la temporada 2013/14 i 16 gols la 2014/15. Durant aquella segona temporada a Vallecas, Alberto Bueno va establir, a més, dos rècords amb el club madrileny. Un, ser el primer futbolista de la història del Rayo Vallecano a fer quatre gols en un sol partit (contra el Llevant [4-2] l'any 2015), i l'altre, i encara més important, convertir-se en el jugador del Rayo que més gols ha marcat a primera divisió, vorejant la trentena i superant Bolo.

De tot allò en fa només dues temporades. Entremig, experiències no del tot positives al Porto i al Granada. El seu fitxatge pel Porto va ser una petició de Julen Lopetegui, amb qui ja havia coincidit al Real Madrid Castella, però una lesió pels volts de Nadal li va impedir segurament tenir la continuïtat que hauria desitjat [8 partits, 2 gols i 2 assistències amb el club portuguès]. Petició de Jémez en aquest cas va ser la seva arribada a Granada l'estiu passat en qualitat de cedit. Però els mals resultats i l'ambient enrarit que es respirava a Los Cármenes i que va acabar la destitució del mateix Jémez, tampoc el va ajudar a oferir la versió del Bueno del Rayo (13 partits disputats i un únic gol amb el Granada). La seva nova cessió, ara al Leganés, va ser un dels moviments interessants d'aquest mercat d'hivern en la lliga espanyola. A Butarque confien a tornar a veure el millor Bueno. Si l'àrea és l'hàbitat natural de tot davanter, Madrid podríem dir que seria la zona de confort d'Alberto Bueno. Format en els seus orígens al Club Hayedo de Moratalaz i a l'Escuela de Fútbol de la Concepción, amb dotze anys ja va fitxar per l'infantil A del Real Madrid. Amb Juan Mata [Manchester United] va formar un tàndem de luxe en l'etapa cadet i el 2006 va ser el màxim golejador estatal de la categoria juvenil amb 40 gols. Vuit anys va estar al planter del Madrid fins a arribar a debutar la temporada 2008/09 amb el primer equip, contra el Real Unión d'Irun en la copa del Rei. Debut amb gol, substituint Raúl i a través de Bernd Schuster. Després, èxit rotund al Rayo Vallecano i, ara, nova aventura a Leganés. Madrid l'atrau. Enlloc com a casa.

“El Leganés l'ha encertat amb el seu fitxatge. Ha firmat un bon jugador. Granada, pel context, és un lloc difícil on aterrar i a Portugal segurament no va tenir la sort ni la continuïtat suficient, però al Leganés ho pot fer bé”, afirma Paco Jémez, actualment tècnic del Cruz Azul de Mèxic.

Contra el Barça, Alberto Bueno ha marcat un únic gol. Va ser el gol de l'honor en la golejada per 6-1 dels blaugrana al Camp Nou la temporada 2014/15. Aquell dia també va marcar Gerard Piqué. Tots dos van coincidir en l'europeu sub-19 de Polònia del 2006. Avui, tots dos cara a cara al Camp Nou.