Els accidents contra l'Alavés a casa, el Màlaga, el dia del Celta... eren ja petites pistes que hi ha coses que no acaben de funcionar en certs partits. El Barça es troba enmig d'una bona paradoxa. El trident et resol el vuitanta o el noranta per cent dels partits perquè Messi, Neymar i Suárez tenen un talent enorme, però alhora és responsable de generar cert desequilibri a l'equip. L'equip està descompensat i hi ha excessiva dependència dels tres de dalt. De vegades sembla que donin la pilota als tres de dalt perquè solucionin ells les coses i això fa que altres jugadors no estiguin al nivell que s'espera. La línia atacant és poderosa, però quan no tens la pilota l'equip pateix. I aquesta és una de les pautes que van fer gran el Barça i que ha de recuperar: el treball sense pilota és essencial.

Quan parles de problemes defensius hi ha tendència a mirar el porter i la defensa, però l'engranatge comença més a dalt. Si les línies que hi ha al davant no treballen bé, els del darrere pateixen massa. Aquest any el mig del camp està patint. En atac hi ha pressa per arribar a dalt i en defensa molts cops t'agafen amb l'equip massa dividit. Rakitic ha perdut pes en l'equip, a André Gomes li està costant trobar el seu rol... Dels fitxatges, segurament Umtiti és l'únic que ha fet mèrits per ser titular. Tots estan tenint protagonisme quant a minuts, però poca transcendència real en el joc. De vegades caldria mirar més a casa. Ara hi ha una bona oportunitat amb el lateral dret. Per a mi el 2 té un nom: Sergi Palència. Fitxar a fora implica un procés d'adaptació.