Amb la final de la copa del Rei a l'horitzó i les aspiracions en la Champions a punt de dissipar-se, l'única esperança de no quedar-se en blanc d'aquí a final de temporada és la lliga. La derrota del Madrid dimecres a Mestalla ha augmentat una mica l'esperança dels culers més optimistes, malgrat que als de Zidane encara els quedi un partit pendent contra el Celta i que el joc del Barça les últimes setmanes no ajudi a confiar-hi cegament. El Madrid ha jugat psicològicament amb els partits pendents durant setmanes, però a l'hora de la veritat és un coixí que podria desaparèixer del tot. El partit del Calderón és el primer que ha de superar el Barça des que sap que lluitar pel títol de lliga podria ser més factible del que molts pensaven fa unes setmanes, i per aquest motiu Luis Enrique va a totes.

Durant tota la temporada, i especialment el mes de gener i febrer, durant els quals el Barça ha disputat dos partits per setmana, el cos tècnic ha intentat evitar que es repeteixi la davallada física que alguns futbolistes van experimentar en el tram final de la temporada passada. Per això, les rotacions han estat el pa de cada dia aquest curs, tot i l'evidència de quin és l'onze que, avui dia, continua donant més garanties al tècnic asturià. De cara a la visita de demà a la tarda al Vicente Calderón, Luis Enrique deixarà les rotacions al calaix i té pensat, si no hi ha cap imprevist, fer jugar el millor equip disponible. I això significa recuperar el mig del camp que va aconseguir el triplet la primera temporada i la copa i la lliga el curs passat. Amb Sergio Busquets, Ivan Rakitic i Andrés Iniesta el Barça va trobar una combinació igual d'efectiva que la que formaven el de Badia, el de Fuentealbilla i Xavi Hernández en l'època més daurada de la història del club, però les lesions i les rotacions han fet que aquest curs sigui una de les formacions més inèdites.

Només en sis partits han coincidit des de l'inici Busquets, Rakitic i Iniesta aquesta temporada, però sempre en partits importants: l'anada de la supercopa contra el Sevilla, l'enfrontament de lliga contra l'Atlético, dos partits de Champions –a Mönchengladbach i a casa contra el City– i l'anada de les eliminatòries de copa contra l'Athletic i contra la Real Sociedad. Només sis partits per a l'altre trident, el del mig del camp, que havia estat igual d'important que el de la davantera en la consecució dels títols. Si Luis Enrique no els ha posat junts en altres partits grans, com per exemple contra el Madrid, és perquè algun d'ells no estava en condicions. En el cas del clàssic, era el manxec el que arribava just de forces després d'una lesió de genoll. Sempre que els ha tingut a punt per a un partit important, però, Luis Enrique els ha fet jugar junts, perquè sap que cap altre mig del camp sabrà mantenir la pilota com aquest, eina imprescindible per controlar el partit.