Barça

L'anàlisi

Àngel Alonso

Cal arriscar, però sense suïcidar-se

D'entrada, cal tenir la creença que es pot aconseguir. Si no, difícilment s'assolirà res. Cal pensar que si el PSG t'ha marcat quatre gols, per què tu no els hi pots tornar? I més quan disposes del talent de jugadors com Messi, Neymar...

També són molt importants les sensacions amb què arriba l'equip. Si el partit s'hagués disputat pocs dies després de la desfeta de París entenc que ni els mateixos protagonistes serien mínimament optimistes, però l'equip ha crescut des de llavors i probablement el partit contra el Celta ha acabat d'impulsar l'esperança que es pot gestar una remuntada que seria històrica.

El Barça ha canviat respecte al de la desfeta a París. A banda del gran moment de Messi i de Neymar, contra el Celta es va observar un Busquets i un Rakitic recuperats. Tot plegat fa pensar que, tot i l'enorme dificultat, remuntar no sigui impossible. I si hi ha certs condicionants –gols ràpids, penals, expulsions...– que fan que el partit se surti de la normalitat, millor. Tinc dubtes de si és convenient marcar-se objectius parcials pel que fa al desenvolupament del partit. La lògica diu que seria bo marcar un parell de gols aviat i posar la por al cos al rival. Crec que el Barça ha de sortir a arriscar, però una cosa és arriscar i una altra és suïcidar-se. Un gol en contra deixaria la situació impossible.

Diria que s'ha de ser hostil en termes futbolístics. Cal fer veure als jugadors del PSG que, tot i que ho tenen bé per passar, patiran. Això és el que cal que transmetin els blaugrana.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)