Qui deia que el Barça estava mort? Qui deia que el Barça ja no era el Barça? Qui deia que aquest equip havia deixat de ser el rei del futbol europeu? L'equip de Leo Messi –el millor jugador de la història–, de Neymar, Luis Suárez, Iniesta, Piqué, Busquets... i Sergi Roberto va fer ahir història amb una remuntada èpica contra el París Saint Germain que el situa en els quarts de final de la lliga de campions quan ja ningú ho esperava. Va fer l'equip de Luis Enrique, l'equip del 3-4-3, un partit enorme des del primer fins a l'últim minut, creient en tot moment en el miracle. Des de l'inici, quan havia de fer quatre gols per igualar el desavantatge de l'anada, fins al final, quan n'havia de fer tres en pocs minuts després que Cavani marqués un gol per als francesos que tallava de cop una remuntada que es va acabar completant en el minut 95 gràcies a un gol de Sergi Roberto. El de Reus va fer el sisè i va fer que es tornessin bojos els més de 96.000 espectadors que van omplir el Camp Nou creient en la remuntada, i tota la banqueta, que va saltar a la gespa amb Luis Enrique al capdavant. No n'hi havia per a menys, tenint en compte que els blaugrana havien fet el quart en el minut 88 i el cinquè, en el 91. Tots dos, d'un prodigiós Neymar, que amb un de falta i un de penal es va convertir en heroi i va deixar clar a Europa que un dia guanyarà la Pilota d'Or. Tres gols del Barça en set minuts per fer història, per fer allò que no havia fet ningú en aquesta competició i per deixar ben clar que això de les remuntades no és només cosa del Real Madrid de Florentino Pérez, a qui segur que se li va entravessar el pastís d'aniversari el dia que feia setanta anys.

La remuntada es va començar a gestar en una primera part pràcticament perfecta. Luis Enrique va dir en la prèvia que arriscaria, i ho va fer amb un 3-4-3 sense laterals, un dispositiu que no va patir gaire en defensa en el primer temps tot i el perill que significa jugar amb tres centrals i tothom a l'atac. No van patir els blaugrana perquè Unai Emery va plantejar un partit molt defensiu. Va tancar els seus homes al seu camp, a vegades a la seva àrea, amb l'únic objectiu de defensar els quatre gols d'avantatge del partit d'anada. El plantejament del basc, que va començar a perdre l'eliminatòria des de la pissarra, era un senyal. Un senyal de respecte i de por que es va apoderar dels francesos quan van veure que el Barça marcava el primer gol quan només s'havien disputat tres minuts de partit. No se sap ben bé com, però la pilota va arribar a Luis Suárez, que va rematar de cap d'esquena a la porteria. La pilota va entrar, tot i que la va treure un defensa. No va passar aquest cop com a Sevilla contra el Betis en la lliga. A la Champions hi ha jutges de gol i el que vigilava la porteria dels francesos va veure de manera clara que la pilota havia entrat.

El gol va encendre encara més l'afició del Camp Nou i les cames dels francesos van començar a tremolar. Pressionava el Barça, com li han fet a ell últimament, molt endavant la sortida de pilota i Trapp només perdia temps. No podia connectar amb els seus defenses i es limitava a donar puntades cap endavant buscant Cavani i sobretot Lucas Moura, però els jugadors del Barça estaven disposats a deixar-hi la pell i l'ànima, i sempre la pilota acabava sent per a ells, amb Mascherano, Umtiti i Piqué excel·lents en l'anticipació, Rakitic i Busquets en la recuperació i Rafinha ajudant en atac i en defensa. Els francesos només es van apropar a l'àrea de Ter Stegen en jugades a pilota aturada, però sense crear gaire perill, demanant un penal per unes mans de Mascherano. El Barça recuperava la pilota de seguida i la jugava amb paciència. Només Neymar es precipitava alguna vegada en un excés de verticalitat. El segon gol del Barça podia arribar abans del descans, tot i que Messi estava més desconnectat del que era desitjable, ben tapat per Matuidi. L'argentí ho va intentar amb un parell de faltes i Neymar, amb un xut que va sortir una mica desviat. Però el segon gol, molt buscat pels blaugrana, va arribar en el minut 40, en una jugada poc del Barça, però en aquest tipus de partits en què busques molts gols i un miracle és igual com arribin. Suárez va deixar passar una pilota que va lluitar Iniesta davant una mala sortida de Trapp i que Kurzawa va introduir a la seva porteria.

La segona part va començar pràcticament com la primera, tot i que amb el París Saint Germain avançant una mica les seves línies perquè els de Luis Enrique no juguessin tan còmodes. Però només s'havien disputat quatre minuts quan Neymar, el gran heroi de la segona part, va guanyar una pilota a Meunier a l'interior de l'àrea. El lateral belga li va fer penal i Messi va posar el tercer en el marcador del Barça amb quaranta minuts encara. Tremolaven els ciments del Camp Nou com les cames als francesos, que van saber treure profit d'una jugada a pilota aturada ben culminada per Cavani en el minut 17 per tornar a posar l'eliminatòria molt favorable als seus interessos.

El gol dels d'Emery, que havien enviat una pilota al pal poc abans, no va destrempar la graderia del Camp Nou, tot i que eren pocs ja els que veien possible la remuntada. Fer tres gols més semblava missió impossible. Luis Enrique va mirar de refrescar l'equip. Arda Turan, que va estar a punt de marcar, va entrar per Iniesta i ja en els últims minuts, quan tot semblava perdut, ho van fer Sergi Roberto i André Gomes per Rafinha i Rakitic. L'equip, que va veure com Ter Stegen evitava un gol en un contraatac de Di María, no es va rendir i es va llançar a l'atac. El cos els demanava marxa. L'esperança va arribar quan Neymar va marcar de falta en el minut 88. El miracle continuava sent molt difícil, però tres minuts després Marquinhos va cometre penal sobre Luis Suárez. Neymar, que exercia de líder en aquest tram, el va transformar. Quedaven quatre minuts de descompte i els francesos es van tancar a la seva àrea, mentre el Barça enviava tothom a l'atac, també Ter Stegen. I en el minut 95 es va produir el miracle. Una altra vegada Neymar. El brasiler va recollir una pilota, la va penjar suaument a l'àrea a l'esquena de la defensa i Sergi Roberto, entrant des de la segona línia, va perforar la porteria de Trapp per sisena vegada. Eufòria, èxtasi. Als quarts. Històric. El dia de glòria havia arribat. Aquest equip no havia viscut una nit d'èpica, però ja la té.