El xou de Neymar

El primer temps del brasiler, però, només va ser l'aperitiu del seu menú. I és que després de la represa va arribar el plat fort, que Neymar va encetar forçant el penal del 3-0, de Meunier, que el va travar amb el cos després de relliscar. Ja llavors les revolucions de tot el Barça estaven pels núvols, i més en el cos d'una persona de sang calenta com Neymar, que en un primer moment no va pair del tot bé el cop rebut amb el gol de Cavani. Semblava que l'11 blaugrana, com en altres ocasions, sortiria del partit i faria la guerra pel seu compte, ja que només dos minuts després del 3-1 va etzibar una puntada de peu a Marquinhos pel darrere i sense la pilota en joc que li va valer una targeta groga. L'acció, però, va ser un fet puntual, ja que a partir d'aquest moment Neymar es va oblidar dels jugadors del PSG i es va centrar a demanar la pilota als seus companys, per mirar de trencar la defensa francesa com fos, a banda d'acompanyar Luis Suárez en la seves protestes constants a l'àrbitre Deniz Aytekin, que ja en aquells moments estava superat per les circumstàncies. I faltaven les postres més dolces, que van arribar en forma de set minuts màgics en què Neymar es va carregar l'equip a l'esquena. Primer, és clar, amb el 4-1, un golàs de falta directa que va entrar per tot l'escaire, i que en aquells moments va semblar que era només un gol honorífic. Quedaven dos minuts per al final del temps reglamentari, i tot i així Neymar, que tot just després del 4-0 de París va apel·lar a la fe, va celebrar le gol amb esma, com si la remuntada encara entrés en els paràmetres de la lògica. I es va produir el penal de Marquinhos a Luis Suárez, i tot i que Messi havia executat a la perfecció el seu llançament, Neymar no ho va dubtar i va demanar la pilota, una autèntica demostració de personalitat, i el 10 blaugrana li va concedir. “En el penal m'he hagut de concentrar molt per marcar-lo”, va afirmar després del duel el brasiler, que com és habitual en ell va fer la seva clàssica paradinha per enganyar Trapp.

I va arribar el temps afegit, i amb ell el somni de certificar la remuntada més bestial de la història de la Champions. Ja no hi havia temps ni per combinar ni per buscar les accions personals. Només quedava penjar pilotes al cap de Piqué i esperar el miracle. I Ter Stegen, amb una recuperació salvadora després d'una pèrdua d'Arda Turan, va obrir la porta a l'últim intent, una falta molt llunyana en què, de nou, va emergir la figura de Neymar. En un primer moment, la centrada del brasiler va quedar curta, però ell mateix va agafar el refús, va conduir la pilota per buscar el moment precís i va posar la pilota amb tacte, amb la cama esquerra, una centrada mil·limètrica a l'espai mort entre l'última línia defensiva del PSG i Trapp, el lloc ideal perquè emergís l'ànima de Sergi Roberto per completar la fita. “Som conscients que hem fet història. Sabíem que un equip com el Barça ho podia fer tot”, va confessar l'11 blaugrana. I és clar, amb la consecució del 6-1 es va produir la bogeria col·lectiva i també l'alliberació de Neymar, que després de córrer cap al córner, per participar en la pinya de l'equip, es va quedar tot sol, celebrant el miracle amb l'afició, moment en què Messi es va acostar a ell per abraçar-lo. Va ser un moment força significatiu, ja que en certa mesura l'astre argentí, el protagonista de mil i una nits memorables al Camp Nou, va agrair a Neymar el seu lideratge puntual, el partit en què l'hereu del millor futbolista de tots els temps es va fer gran.

En estat de gràcia

Després d'encadenar dues temporades amb més de 30 gols, aquest curs els números de Neymar havien decaigut de manera preocupant. De fet, abans del duel contra l'Sporting, l'astre brasiler només havia marcat 10 gols en 31 partits, la seva pitjor mitjana com a professional. Malgrat contrarestar aquests mals números amb un munt d'assistències, a banda del bon bagatge golejador de Messi i de Suárez, el Barça trobava a faltar la contribució golejadora de Neymar, que a més tampoc es trobava en un bon moment de forma, la qual cosa també el va dur a sortir massa vegades dels partits, encarant-se amb els rivals i veient diverses targetes per protestar. Tot va fer un gir fa nou dies, en el Barça-Sporting, en què el brasiler va ressorgir com l'au Fènix, amb una gran actuació que va arrodonir amb un excel·lent gol de falta. I encara va ser millor el seu partit contra el Celta, en què de nou va sortir la millor versió de Neymar, elèctric i participatiu, una actuació excelsa que va anar acompanyada d'un autèntic golàs de fantasia. És per això que un dels motius per creure en la remuntada contra el PSG era el retorn del gran Neymar, que com només poden fer els escollits va acudir a la cita convençut, conscient que el Barça necessitava la seva màgia per remuntar, però també un esforç físic titànic. I és que Neymar no només va entrar en joc constantment –va acumular 90 intervencions– i va encarar tant com va poder el seu marcador –va ser el jugador que més faltes va provocar, 7–, sinó que també es va deixar la pell en la pressió, com demostren les onze pilotes que va recuperar –les mateixes que Piqué, i només menys que Umtiti (14) i Mascherano (12)–. “Estic en un moment molt bo, feliç i content amb el meu joc i amb els companys”, va confessar. I és clar, si a la coctelera s'uneixen la seva fe en la remuntada, la seva indubtable qualitat, la seva forta personalitat, un estat de forma i de confiança òptims i un PSG centrat a aturar Messi, el resultat va ser el partidàs de Neymar, el líder del miracle, que amb la seva assistència d'ahir a Sergi Roberto ja n'acumula vuit en la Champions, a una del rècord històric de Figo (2000/01), i en la meitat de partits.

Tant de bo Messi jugui un munt d'anys més al Barça, tota una garantia d'èxits i de joia. Quan ell deixi el futbol, res tornarà a ser igual, però com a mínim sembla que el seu hereu legítim està preparat per assumir el gran repte d'agafar els galons del millor de tots els temps.