Una remuntada de la magnitud de l'assolida dimecres passat pel Barça contra el PSG té un munt de moments i de detalls determinants, accions que van construint l'escenari idíl·lic perquè la lògica esclati pels aires i la bogeria s'apoderi de tot i de tothom. Causa i efecte. Perquè és evident que el miracle no hauria estat possible sense l'oportunisme de Luis Suárez en l'1-0, el toc màgic d'esperó d'Iniesta en el segon, la relliscada de Meunier i la personalitat del jutge d'àrea per fer-li veure a l'àrbitre principal que un atropellament dins de l'àrea és penal, l'assistència precisa i preciosa de Messi a Suárez en l'acció prèvia al 5-1, la màgia desbordada de Neymar o l'estirada amb l'ànima de Sergi Roberto. I és que són el resum dels sis gols de la gran remuntada. A mida que va baixant el suflé joiós del miracle, però, comença a ressorgir en l'imaginari col·lectiu una setena jugada del tot decisiva, tan imprescindible com les altres sis per entendre el relat, i que en el moment en què es va produir pràcticament va passar desapercebuda. Va ser el peu esquerre que Ter Stegen va treure en l'un contra un amb Cavani, i només dos minuts després que el davanter uruguaià fes el 3-1. L'acció, seguida a la galleda d'aigua gelada que havia significat el gol dels parisencs, llavors no va rebre l'estatus que es mereixia, però amb el guió de la pel·lícula ja a la mà, és evident que va acabar sent determinant, com qualsevol dels altres sis gols, ja que va deixar oberta, encara que fos només per uns escassos mil·límetres, la porta de l'esperança, una petita escletxa que es va obrir de bat a bat amb els dos gols consecutius de Neymar. I l'actuació memorable de Ter Stegen no es va acabar aquí, ja que el porter alemany va ser també una peça imprescindible en l'engranatge del gol de Sergi Roberto, amb tot el Camp Nou dempeus esperant la mare de tots els miracles. Primer, en pujar a rematar, ja a la desesperada, la falta lateral que va executar Messi, afegint un element més a l'àrea i, per tant, obligant el PSG a contemplar un marcatge que no es trobava en cap pissarra. I després, és clar, el porter es va convertir en protagonista en recuperar la pilota que havia perdut Arda Turan, sent l'últim jugador blaugrana, ja que el més probable és que l'arrencada de Di Maria hagués acabat en gol o en una falta amb la qual s'hauria acabat el partit. L'alemany, però, va controlar la pilota com un migcampista més i va iniciar l'últim intent blaugrana, una pausa a la qual Marco Verratti va respondre amb una dura entrada al turmell de Ter Stegen, la falta que propiciaria, ara sí, el gol de la joia eterna. “Som el Barça. No estem morts!”, va cridar després de la diana el porter alemany, segons va confessar ahir Mascherano.

I després, és clar, cal destacar l'enorme participació que va tenir en el joc Ter Stegen durant tot l'enfrontament, i això que en aquesta ocasió el Barça no es va enfrontar precisament a un equip que apostés per fer una pressió avançada. Tot i així, el porter alemany, segons les dades oficials del partit de la UEFA, va completar correctament un total de 28 passades, més del doble que Luis Suárez (13) i més que tots els jugadors del París Saint-Germain junts. Thiago Silva, el teòric encarregat d'iniciar el joc dels francesos, per exemple, es va quedar en vuit passades. Perquè, tot i no ser exigit tant com en altres ocasions, Ter Stegen va tornar a demostrar ser el porter ideal per al Barça, un jugador que entén i participa amb encert en el joc de combinació blaugrana, i que apareix quan més se'l necessita, aquelles aturades puntuals que els grans clubs sempre reclamen als seus porters. Perquè la remuntada no hauria estat possible sense un munt d'accions que ja formen part de la història; entre les quals, aquell peu esquerre salvador de Ter Stegen, una intervenció que a la llarga acabaria sent el punt de partida del 6-1.