Barça

Ha arribat per quedar-se

Canvi de sistema. Luis Enrique va deixar molt clar a la Corunya que el 3-4-3 serà el dibuix predominant del Barça fins al final de temporada, perquè té més avantatges que inconvenients

El canvi de sistema ha arribat per quedar-se. El 3-4-3 que el Barça ha utilitzat en els cinc últims partits serà el dibuix predominant fins al final de la temporada. Ho va deixar molt clar Luis Enrique contra el Dépor en el partit a Riazor, quan la situació esportiva convidava a tornar als orígens, és a dir, al 4-3-3. Tot i no poder disposar dels dos extrems que havien actuat en el 3-4-3, Neymar i Rafinha, l'asturià va preferir mantenir-lo fent actuar en aquestes posicions Denis Suárez i Arda Turan, que no van estar precisament brillants.

Luis Enrique i els jugadors confien en aquest sistema i cada cop se senten més còmodes jugant així. Això no vol dir que el 3-4-3 sigui la solució a tots els mals, però sí que ha permès al Barça ressorgir en un moment clau de la temporada. Era evident que la desfeta de París i la victòria in extremis i amb molt mal joc contra el Leganés obligaven el cos tècnic a fer algun moviment per sacsejar l'equip. Ho reclamaven també els futbolistes, com Busquets, després de perdre al Parc dels Prínceps, i Piqué, que es va mostrar convençut que l'entrenador es tancaria tot el dia al seu despatx per trobar “una solució”.

I quan l'equip més estava contra les cordes, amb una visita al Vicente Calderón per enfrontar-se amb l'Atlético de Madrid, Luis Enrique va ser valent i va sorprendre tothom recuperant el 3-4-3 de Cruyff –amb matisos–, que ja havia utilitzat en alguna ocasió d'emergència. En aquell primer partit, el paper de frontissa entre l'atac i la defensa li va tocar a Sergi Roberto, com diumenge a Riazor. En altres partits, aquest rol ha estat per a Sergio Busquets, i contra el PSG es va oblidar completament dels laterals.

La presència de més jugadors al mig del camp és un dels avantatges del nou sistema, perquè permet al Barça tenir superioritat a la zona de creació i més domini dels partits. La circulació de la pilota ha millorat i és simptomàtic que, amb el nou dibuix, jugadors que estaven sent irregulars, com Busquets i Rakitic, estiguin recuperant el seu millor nivell. Ja no se senten tan sols i l'equip és més compacte i no tan llarg. A més a més, quan el rival ataca, el sistema passa a ser un 4-4-2, amb els extrems, en aquest cas Rafinha i Neymar, baixant molt més a ajudar en defensa. Perquè no s'ha d'oblidar que en aquest sistema cal que tots els jugadors estiguin molt concentrats, sobretot els que fan el paper de frontissa. Sergi Roberto està fent una exhibició de sacrifici en aquesta posició, malgrat que és un jugador que ha tingut poc descans.

Amb el 3-4-3, Luis Enrique també va buscar noves alternatives per a Messi, a qui els rivals podien controlar millor perquè abans sempre arrencava des de la banda dreta. Jugant a la punta del rombe té més alternatives de passada i està més a prop dels migcampistes, i també dels davanters, per poder combinar. Ara bé, el fet de jugar a la zona central també provoca que hi hagi una gran acumulació de futbolistes en aquell espai i que el puguin engabiar millor i reduir-li els espais, com va fer Unai Emery en el partit del Camp Nou. Llavors, però, va aparèixer Neymar.

MILLORES

El Barça ha creat superioritats a la zona de creació i l'equip està sent més compacte

COMPLICACIONS

El 3-4-3 és un sistema en el qual cal concentració, sobretot dels que fan de frontissa
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)