Barça

Una màquina equilibrada, sòlida i camaleònica

Conjunt treballat. Allegri ha construït un equip molt difícil de batre, punyent al davant i capaç de mantenir el segell sigui quin sigui el dibuix tàctic

Pogba, Pirlo, Arturo Vidal, Tévez i Morata. Aquests són els cinc grans noms presents en la final de Berlín que ja no juguen a la Juventus actual, unes baixes més que significatives que podrien indicar que el campió italià ha perdut pistonada. La realitat, però, és ben diferent. I és que Allegri ha compensat la pèrdua de cromos amb la millora dels sincronismes que en el seu dia va crear Antonio Conte fins a convertir la Juve en una màquina ben greixada capaç de mantenir el seu segell intacte jugui qui jugui, i amb la capacitat de variar el dibuix sense problemes, ja sigui amb tres centrals i dos carrilers o amb una línia de quatre més convencional. Perquè, com l'equip del 2015, aquesta Juventus segueix sent un conjunt sòlid, amb la defensa com a eix principal, en què els incombustibles Buffon, Barzagli, Bonucci i Chiellini es mouen i treballen com si fossin un únic jugador. I els números així ho certifiquen, ja que aquesta Juventus només ha encaixat 19 gols en la lliga –en 28 partits– i dos en la Champions –en vuit duels–, xifres només a l'abast d'un equip sense esquerdes, i en què també juguen un paper fonamental els migcampistes, futbolistes com ara Khedira, Pjanic, Asamoah i Marchisio, que, tot i no tenir el glamur de Pogba, Pirlo i companyia, s'han adaptat a la perfecció a les exigències d'Allegri.

Els grans perills

I després, és clar, la Juve també és un equip mortífer al davant, on els nous referents són Higuaín, que ja ha signat 23 gols com a bianconero, i el jove Paulo Dybala, un futbolista superb amb totes les qualitats per convertir-se en un dels grans jugadors de la propera dècada. Al duo argentí, a més, cal afegir el nom de Mandzukic, que amb Allegri juga més escorat a la banda que quan militava a l'Atlético.

A més del perill evident que suposa un atac format per Higuaín, Dybala i Mandzukic i de l'arribada des de la segona línia que garanteixen Pjanic, Marchisio i Khedira, l'altre secret de la Juve és l'ús que fa Allegri de les bandes –sobretot quan juga amb carrilers–, amb Alves, Alex Sandro, Cuadrado i Lichtsteiner, jugadors de recorregut que obren el camp i que generen superioritats, unes arribades per sorpresa que un equip ofensiu com el Barça haurà de controlar.

DUO ARGENTÍ

Higuaín, que ja ha fet 23 dianes com a ‘bianconero', aporta la pólvora i Dybala, la màgia
La Juve només ha encaixat dos gols en la Champions, exemple del seu potencial defensiu


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Iniesta: “El projecte del Vissel Kobe era el més interessant”

Presentació. El manxec ha firmat per tres temporades i ha assegurat que havia rebut moltes ofertes però que la del conjunt japonès era la millor

barcelona
 

‘Konnichiwa’ Andrés

barcelona
 

“El Barça està fent els deures”

barcelona
 

L’Espai Barça i la lluita contra la revenda a l’estadi

barcelona
 

El nou protocol a la llotja

barcelona
 

L’orgull de Hyogo

barcelona
 

“M’agradaria retirar-me al Barça. I Busquets, igual”

BARCELONA
 

“Hem duplicat i triplicat els sous dels juvenils”

barcelona
 

Bartomeu: “A partir del juliol parlarem de fitxatges”

barcelona