Barça

Una màquina equilibrada, sòlida i camaleònica

Conjunt treballat. Allegri ha construït un equip molt difícil de batre, punyent al davant i capaç de mantenir el segell sigui quin sigui el dibuix tàctic

Pogba, Pirlo, Arturo Vidal, Tévez i Morata. Aquests són els cinc grans noms presents en la final de Berlín que ja no juguen a la Juventus actual, unes baixes més que significatives que podrien indicar que el campió italià ha perdut pistonada. La realitat, però, és ben diferent. I és que Allegri ha compensat la pèrdua de cromos amb la millora dels sincronismes que en el seu dia va crear Antonio Conte fins a convertir la Juve en una màquina ben greixada capaç de mantenir el seu segell intacte jugui qui jugui, i amb la capacitat de variar el dibuix sense problemes, ja sigui amb tres centrals i dos carrilers o amb una línia de quatre més convencional. Perquè, com l'equip del 2015, aquesta Juventus segueix sent un conjunt sòlid, amb la defensa com a eix principal, en què els incombustibles Buffon, Barzagli, Bonucci i Chiellini es mouen i treballen com si fossin un únic jugador. I els números així ho certifiquen, ja que aquesta Juventus només ha encaixat 19 gols en la lliga –en 28 partits– i dos en la Champions –en vuit duels–, xifres només a l'abast d'un equip sense esquerdes, i en què també juguen un paper fonamental els migcampistes, futbolistes com ara Khedira, Pjanic, Asamoah i Marchisio, que, tot i no tenir el glamur de Pogba, Pirlo i companyia, s'han adaptat a la perfecció a les exigències d'Allegri.

Els grans perills

I després, és clar, la Juve també és un equip mortífer al davant, on els nous referents són Higuaín, que ja ha signat 23 gols com a bianconero, i el jove Paulo Dybala, un futbolista superb amb totes les qualitats per convertir-se en un dels grans jugadors de la propera dècada. Al duo argentí, a més, cal afegir el nom de Mandzukic, que amb Allegri juga més escorat a la banda que quan militava a l'Atlético.

A més del perill evident que suposa un atac format per Higuaín, Dybala i Mandzukic i de l'arribada des de la segona línia que garanteixen Pjanic, Marchisio i Khedira, l'altre secret de la Juve és l'ús que fa Allegri de les bandes –sobretot quan juga amb carrilers–, amb Alves, Alex Sandro, Cuadrado i Lichtsteiner, jugadors de recorregut que obren el camp i que generen superioritats, unes arribades per sorpresa que un equip ofensiu com el Barça haurà de controlar.

DUO ARGENTÍ

Higuaín, que ja ha fet 23 dianes com a ‘bianconero', aporta la pólvora i Dybala, la màgia
La Juve només ha encaixat dos gols en la Champions, exemple del seu potencial defensiu


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
futbol
copa del rei

No és moment d’aturar-se

El Barça i l’Espanyol, tots dos en un dels millors moments de la temporada, busquen donar el primer cop en l’anada dels quarts de final de copa d’avui a Cornellà-el Prat

Els periquitos intentaran la gesta de tallar la ratxa de 29 partits invictes dels blaugrana

BARCELONA
 
Ernesto Valverde
Entrenador del FC Barcelona

“Els derbis són rivalitat, però no m’imagino un partit brusc”

BARCELONA
 
Memòria històrica

El ‘Més que un club’ fa 50 anys

barcelona
 
Els derbis a la Copa

Clar color blaugrana

barcelona
 

La remuntada contra el PSG, candidata als Laureus

barcelona
 
futbol
Espanyol

El gran repte de Diego

sant adrià del besòs
 

“Els derbis són rivalitat, però no m’imagino un partit brusc demà”

BARCELONA
 

Regularitat contrastada

barcelona
 
JASPER CILLESSEN
PORTER DEL FC BARCELONA

“Tinc ganes de jugar el meu primer derbi”

BARCELONA