“Ha estat superb; un perill continu per al Granada.” Així va respondre Luis Enrique quan se li va preguntar per l'actuació de Paco Alcácer al Nuevo Los Cármenes. Un elogi que respon a l'afecte que sent el tècnic blaugrana pel davanter valencià, sobretot per com ha portat l'ostracisme que defineix el seu primer curs com a blaugrana. I és que no és gens fàcil viure a l'ombra del trident Messi-Suárez-Neymar. “Destaco l'actitud que ha tingut al llarg de la temporada. Sempre està a disposició”, va afegir Luis Enrique.

“Estic content d'ajudar l'equip en el que pugui. El mister m'ha demanat que jugués per la banda i així ho fe fet. Toca jugar on sigui i quan l'entrenador ho necessiti”, comentava Alcácer tot just després del partit de diumenge. Per números i transcendència, es pot considerar la seva actuació més lluïda com a blaugrana, la que tan necessitava per carregar-se de confiança i reivindicar un paper més actiu en l'equip.” La lesió de Rafinha va propiciar que sortís al terreny de joc en el minut 17, obligat a adaptar-se a la posició d'extrem dret. I ho va fer bé. El seu gol va permetre desencallar un duel que es podria haver complicat sobre manera després de l'empat de Boga en l'inici de la segona part. Però a banda de l'1-2, també va donar l'assistència perquè Neymar marqués el quart i últim gol blaugrana. Un full de serveis que, vuit mesos després d'aterrar al vestidor blaugrana, impulsa la percepció que es comença a sentir més còmode i desacomplexat.

Aquesta sensació va més enllà del partit contra el Granada i es veu reforçada pel seu rendiment golejador en les últimes actuacions personals. En aquest sentit, destaca una dada: Alcácer ha signat tres gols en els darrers quatre partits de lliga que ha disputat. Es tracta de la seva millor ratxa amb el Barça. Va arrencar el 4 de febrer, coincidint amb la visita de l'Athletic al Camp Nou corresponent a la jornada 21 (3-0). Aquell dia va marcar el primer gol, que també va ser el seu primer en la lliga com a futbolista blaugrana. Unes setmanes més tard (1 de març), va col·laborar en la golejada infligida a l'Sporting a l'estadi (6-1) en signar el quart gol. I diumenge va tornar a veure porteria amb el valuós gol contra el Granada. Durant aquest període de temps, el duel contra el Deportivo a Riazor (12 de març) va ser l'únic compromís de lliga en què va tenir minuts però no va poder marcar. Aquell dia Luis Enrique el va fer sortir en el minut 77 per intentar, sense fortuna, evitar la derrota (2-1).

Més enllà dels gols, Alacácer també ha fet dues assistències en el campionat, les dues signades en aquest 2017. Una, la ja esmentada de diumenge a Neymar. L'anterior, coincidint amb el Barça-Las Palmas del 14 de gener (jornada 18), i que es va resoldre per 5-0.

És cert que els registres d'Alcácer al llarg del curs no es poden qualificar de destacats, amb la dispensa de veure's limitats per la poca participació de què ha gaudit. Però més enllà de les xifres, la nota positiva és l'evolució que està mostrant i que guanya en importància quan el Barça afronta el tram decisiu del curs. En el calendari, una de les principals cites serà la final de la copa contra l'Alavés (27 de maig) i Alcácer està cridat a compensar la baixa per sanció de Luis Suárez. Fins llavors, el valencià va afinant la punteria.