El Barça arriba al tram decisiu de la temporada amb la maquinària ben greixada, preparat per afrontar l'eliminatòria contra la Juventus i el clàssic al Santiago Bernabéu amb totes les possibilitats de sortir-ne victoriós, per mantenir intactes les seves aspiracions d'aixecar el triplet. Perquè després de les excel·lents actuacions contra el València i el Granada, l'equip de Luis Enrique va donar ahir tota una exhibició de futbol contra el Sevilla (3-0), que tot i estar en un mal moment segueix sent un conjunt temible, un equip que ja en el partit al Sánchez Pizjuán va posar els blaugrana contra les cordes fins que va defallir. El Barça, però, al nivell que va mostrar ahir, és gairebé una piconadora invencible, capaç de dominar els duels a través de la possessió, i amb una precisió pròpia d'un cirurgià, però també d'aprofitar els espais per mostrar les seves transicions màgiques. Perquè sembla evident que l'equip es troba en un moment físic òptim, amb Sergio Busquets i Iniesta del tot recuperats, dues peces úniques i insubstituïbles en la manera de fer del Barça. I després, a més, cal destacar la millora en els sincronismes del 3-4-3, ja que l'equip, i a diferència del dia del València, no va tenir gairebé cap fissura. Pel que fa a l'onze, Luis Enrique va apostar per l'equip de gala, amb Jordi Alba com a gran sacrificat del sistema i amb Sergi Roberto actuant a l'extrem dret, a la posició que fins ara ocupava Rafinha.

La demostració de força no va trigar a arribar, ja que des del xiulet inicial el Barça va aconseguir el control, movent la pilota amb celeritat i precisió, fins a tancar el Sevilla dins de la seva àrea. I la sensació de domini encara es va accentuar molt més després de cada pèrdua, en què el Barça, gràcies a una intensitat enorme, va recuperar la pilota molt ràpidament, esmicolant les possibilitats del Sevilla de sortir al contraatac. La primera ocasió del Barça va arribar molt aviat, en el minut 4, en una acció iniciada per Iniesta, que va passar la pilota a Luis Suárez, situat a la frontal. El davanter uruguaià, fent de boia com només ell sap fer, va aguantar l'esfèrica amb el cos, i en el moment just la va cedir a Messi, que amb un xut fantàstic va estavellar la pilota a la creueta. L'oportunitat va atemorir el Sevilla, que encara es va endarrerir més, mentre que el Barça va seguir amb la seva exhibició de futbol, un domini, però, que no es va veure reflectit en ocasions clares de gol. En canvi, qui va estar a punt de marcar va ser l'equip andalús, després d'un mal refús de Mascherano que va permetre que N'Zonzi es plantés tot sol davant Ter Stegen. El porter blaugrana, però, amb un serenor espectacular, va aguantar amb el cos i va enviar a córner el xut del francès. Tot i ser una ocasió aïllada, l'acció va donar un respir al Sevilla, que durant uns minuts va agafar aire, tocant la pilota lluny de la seva àrea i muntant algun contraatac. Això, però, va ser contraproduent per als interessos dels andalusos, ja que donar espais a un Barça tan immaculat com el d'ahir era la crònica d'una mort anunciada. L'1-0, de fet, va néixer en un refús en llarg de Mascherano a la banda dreta que Messi va caçar per iniciar una cavalcada de les seves fins a la línia de fons. La centrada de l'argentí la va refusar en curt Pareja, una caramel que Luis Suárez va convertir en gol amb una xilena espectacular (25'). I sense gairebé temps per respirar, el Barça va marcar el segon, en un contraatac iniciat per Rakitic i culminat pel trident, en què Neymar va centrar al segon pal per a Luis Suárez, que va deixar la pilota enrere perquè Messi augmentés el seu idil·li amb el Sevilla (28'), al qual ja ha marcat 23 dianes en la seva carrera esportiva –és la seva víctima predilecta–, a banda d'encadenar vuit jornades de lliga fent-li gols. I l'astre argentí no es va aturar aquí, ja que només cinc minuts després va fer el 3-0, amb un volea fantàstica després d'un rebuig d'un córner de la defensa del Sevilla. Amb aquesta diana, Leo Messi ja na'cumula 27 en el campionat de lliga, la qual cosa li permet augmentar les distàncies en la lluita pel Pichichi i per la Bota d'Or. En poc menys de mitja hora de partit, el Barça ja havia fet la feina, i amb unes sensacions immillorables.