La nit es presentava profitosa per al Barça, que després de l'empat del Madrid en el derbi al Bernabéu tenia l'oportunitat de tornar a situar-se líder i dependre d'ell mateix per guanyar la lliga. El desenllaç de la jornada, però, va acabar sent funest per als interessos del conjunt blaugrana, ja que va caure derrotat a La Rosaleda, on no perdia des del 2003, i amb només set jornades per al final, s'allunya a 3 punts del Madrid, que encara té un partit pendent. Els blaugrana no van jugar bé, tot i que van tenir ocasions de sobres per marcar diversos gols –com en la primera volta, Kameni va ser un mur insuperable– i van ser víctimes dels seus errors. També dels de Gil Manzano, que va protagonitzar un pèssim arbitratge, va expulsar Neymar de manera més que rigorosa i no va xiular un penal escandalós sobre Sergi Roberto, d'aquells que es recorden durant molt de temps i que hauria pogut significar com a mínim, l'empat. Les rotacions, com ja ha passat més d'un cop aquesta temporada, ahir no van donar resultat i, com fa menys d'un mes a Riazor, el Barça va tornar a perdre contra un dels rivals de la part baixa, fent un pas enrere en la lluita pel campionat, que aquesta vegada ja pot ser quasi definitiu. El clàssic del 23 d'abril es presenta ja com l'última esperança, encara que potser ni guanyant-lo n'hi haurà prou.

L'onze blaugrana va presentar quatre canvis respecte al partit de dimecres al Camp Nou contra el Sevilla: Mathieu, Jordi Alba, Denis i André Gomes, en lloc de Piqué, Sergi Roberto, Rakitic i Iniesta. Luis Enrique va apostar per recuperar el 4-3-3, amb Mascherano com a lateral dret i, des de l'inici, el domini va ser blaugrana. Al Màlaga, molt tancat, li costava sortir del seu camp i li durava molt poc la pilota, però el Barça tampoc és que tingués gaire fluïdesa i no trobava els espais necessaris per crear perill. Només ho va fer Suárez, desmarcant-se molt bé. La primera ocasió clara, ja quan es complia el primer quart d'hora de joc, va arribar en una passada llarga de Jordi Alba per a l'uruguaià, que va controlar bé amb el pit però va veure com Kameni apareixia, per primer cop en la nit d'ahir, per desviar la seva rematada. De mica en mica, veient que els blaugrana no estaven gaire còmodes ni fins al mig del camp, el conjunt andalús va fer un pas endavant i també va anar dient-hi la seva. Sense brillar, el Barça anava trepitjant l'àrea rival de tant en tant, més per inèrcia que per altra cosa, i feia la sensació que amb això ja es conformava, com si el gol hagués de caure tard o d'hora. I André Gomes hauria pogut obrir la llauna a la mitja hora. El portuguès, però, va estar molt lent a l'àrea i va desaprofitar l'excel·lent passada de Messi, que gairebé era mig gol. D'aquesta acció, perdonada per André Gomes, i que hauria pogut representar el 0-1, es va passar a l'1-0. L'autor, un exblaugrana. Juankar va veure molt bé la desmarcada des del seu camp de Sandro, Mathieu no va llegir bé la jugada i el canari es va plantar tot sol davant de Ter Stegen i el va superar pel pal curt. Galleda d'aigua freda per al Barça, que estava desaprofitant del tot l'ensopegada del Madrid. I així, amb el desencert blaugrana, i el Màlaga cada cop més crescut, es va arribar al descans, encara que les coses també haurien pogut ser diferents si quan faltaven cinc minuts per al descans, Gil Manzano, que s'havia fet un fart d'ensenyar grogues als blaugrana per protestar, hagués assenyalat un possible penal sobre Mathieu, agafat dins l'àrea en l'intent de rematar un servei de córner.

No li devien estar agradant les coses a Luis Enrique, que no va esperar i per començar el segon temps ja va donar entrada a Iniesta per Denis, massa tímid, i a Sergi Roberto per Mathieu, que havia sortit a la fotografia del gol, cosa que va fer que Mascherano passés a l'eix de la defensa. El Barça va posar una marxa més en el seu joc i va millorar, però només lleugerament. També Messi, molt apagat fins llavors, va semblar que revifava, encara que sense la precisió habitual, tampoc a pilota aturada. Els minuts anaven passant i els de Luis Enrique cada cop van prendre més riscos, que a punt van estar de ser aprofitats pel Màlaga, en un contraatac conduït per Sandro i mal definit per Juanpi, després d'una pèrdua d'Iniesta i Busquets. Faltant encara mitja hora, i just després que Neymar enviés una pilota al pal gairebé sense angle, Luis Enrique va posar tota la carn a la graella i va fer entrar Paco Alcácer per André Gomes, que continuava com si la cosa no anés amb ell. Però el setge blaugrana a l'àrea del Màlaga, cada cop més insistent, no es traduïa en gols. Ara sí, el Barça mereixia de debò l'empat, però les coses es van complicar molt més quan 25 minuts abans del final, Neymar va veure la segona groga, més que rigorosa, per una entrada a Llorente, que, combinada amb la mà fluixa de Gil Manzano, amb un criteri desconcertant a l'hora d'ensenyar les targetes, va suposar l'expulsió del brasiler. La primera que veu en les seves quatre temporades com a blaugrana. Tocava remar en contra, encara més, com ha passat quasi tota la lliga.

Amb la inferioritat blaugrana, el descontrol ja va ser total i el partit es va convertir en un i anar i tornar a les dues àrees. El que va seguir igual, és el xou de Gil Manzano, que quan encara faltaven més de deu minuts per al final, va xiular falta i no penal en una acció de Charles sobre Sergi Roberto, tot i ser clarament dins l'àrea. Difícil no veure-ho quan ho va veure gairebé tot l'estadi. Increïble. Poc després, era Charles el que enviava la pilota als núvols tot i estar en bona posició de rematada. Molt delmat i amb deu, al Barça, que ja havia tornat a perdre l'espurna de l'inici de la segona part, li quedava recórrer a l'orgull i a l'èpica –Sergi Roberto va ser un dels que ho va intentar més– i alguna ocasió va tenir per empatar com una rematada de primeres de Suárez. Kameni, però, va tornar a fer acte de presència i va evitar l'empat. I, com havia passat en el primer gol, del perdó es va passar a la sentència del Màlaga, obra de Jony, en un contraatac mortal. La lliga es complica molt i ara toca pensar en la Juventus.