Després de perdre mitja lliga a Màlaga dissabte passat, el Barça es va deixar quasi tota la lliga de campions ahir a Torí, fent pràcticament inútil una nit tan maca i èpica com la del París Saint Germain i veient-se abocat a una altra remuntada, que, contra un equip com el Juventus, sembla impossible. Precisament la mala experiència viscuda a París en l'anada dels vuitens de final no va servir de res als homes de Luis Enrique, que van reviure el malson del Parc del Prínceps a Torí, repetint una actuació nefasta a Europa, on els equips grans no perdonen, especialment en una primera part tan dolenta com difícil de comprendre i que va portar el mateix tècnic blaugrana a ser molt crític amb els seus jugadors després del partit.

La posada en escena del Barça va ser un horror. Com si de res hagués servit el 4-0 de París, com si els jugadors blaugrana no sabessin ben bé què havien de fer sobre el terreny de joc del Juventus Stadium. Amb tres centrals i la sorpresa de Mathieu en l'alineació titular i Mascherano més que perdut com a mig centre, semblava que alguns dels futbolistes del Barça no sabien ni de què jugaven, ni a què jugaven. El Juventus va pressionar des de bon començament amb marcatges individuals la sortida de pilota del Barça, que la perdia una vegada i una altra. Només començar Higuaín ja va avisar amb una rematada de cap després d'una falta lateral llançada per Pjanic amb la seva precisió habitual. Ter Stegen, ben situat, va poder aturar la pilota. Els blaugrana no sabien què fer, com si els hagués sorprès el plantejament dels italians, fins i tot el seu. Messi es desesperava i reclamava a Ter Stegen que no arrisqués i enviés la pilota cap amunt. Però el Barça no tenia només problemes en la sortida de pilota. També en tenia quan li tocava defensar. Les dues bandes del Juventus són molt profundes, amb Dani Alves i Cuadrado per la dreta i Alex Sandro i Mandzukic, a qui Allegri ha convençut per córrer, defensar i atacar, per l'esquerra. Mathieu les passava magres, i d'una jugada de Cuadrado va néixer el primer gol dels italians, després d'una passada enrere del colombià amb Mathieu reculant massa dins l'àrea, i una rematada creuada de Dybala, que va tenir les facilitats que li va donar la passivitat de Piqué. Només s'havien jugat set minuts i el Barça ja perdia.

El gol va fer que els d'Allegri fessin un pas enrere i que els blaugrana juguessin una mica més còmodes contra una defensa estàtica que està entre les més grans d'Europa. Messi reclamava la pilota contra un mur. L'argentí és el millor i per això va trobar un espai on no n'hi havia. Iniesta va quedar sol davant de Buffon, però no va saber creuar bé la pilota, i el porter italià la va enviar a córner. L'empat hauria estat molt important. Sobretot sabent el que va passar en la jugada següent. Aquesta vegada va ser la banda esquerra del Juventus la que va superar la defensa blaugrana, amb arribada de Mandzukic, una altra passada enrere i un altre gol de Dybala. Mascherano hi va arribar tard, deixant clar que ha oblidat com es juga de mig centre, o com a mínim com ha de jugar un mig centre en el Barça, tot i que en la segona part també va evidenciar que potser no era problema de la posició, sinó que el d'ahir no era el seu millor dia.

Luis Enrique va mirar de posar remei en el descans al desastre absolut de la primera part de joc i de resultat. L'asturià no sol fer canvis en la mitja part, però, com a Màlaga dissabte passat, va reconèixer que no havia funcionat la seva idea inicial i Mathieu, també com a Màlaga, es va quedar a la dutxa. Luis Enrique va optar per posar el qüestionat André Gomes com a mig centre i Mascherano com a tercer central. Calia arriscar i el Barça es va decidir per pressionar molt amunt la sortida del Juventus perquè era poc més que una obligació fer un gol que fes entrar els blaugrana en l'eliminatòria. Semblava que les coses podien canviar quan, només començar la segona part, Messi va tenir una bona oportunitat per marcar, però la seva rematada va marxar desviada. Era un miratge, perquè ben aviat va arribar el tercer gol de la Juve. A la defensa del Barça la va tornar a agafar amb els pixats al ventre l'atac italià. Una falta sense gaire perill va acabar amb Higuaín tot sol davant de Ter Stegen, després que un dels centrals no sortís a temps. El porter alemany, que potser hauria pogut fer alguna cosa més en el primer gol de Dybala, va estar encertat aquesta vegada. D'aquella jugada van néixer uns quants serveis de cantonada, i en un el Juventus va tornar a marcar. Els italians no s'havien mostrat gaire encertats en aquest tipus de jugada, però Mascherano va tornar a quedar retratat en l'acció. L'argentí va sortir a la foto una altra vegada. Només pendent que Chiellini no rematés, en cap moment va semblar que mirés la pilota, que va arribar al cap del central italià perquè la posés ajustada al pal.

Quedaven encara molts minuts per jugar-se i el Barça havia de començar la remuntada a Torí. Van continuar atacant els de Luis Enrique i van ser capaços de crear oportunitats a una de les millors defenses del continent, però els blaugrana no tenien el seu dia en els metres finals. No tenen sort en aquest tipus de partits. Messi, com havia fet amb Iniesta, va deixar sol Suárez, que s'havia guanyat la posició dins l'àrea amb el cos. Però quan la defensa italiana deixa un forat apareix Buffon. Amb 39 anys continua sent un dels millors porters del món i va tornar a enviar a córner la rematada de Suárez, com havia fet amb la d'Iniesta a la primera part. Tot seguit, Neymar, que no va tenir el seu millor dia després de saber que l'havien sancionat amb tres partits i es quedava sense clàssic, va buscar el gol amb un xut que va tocar a la mà de Chiellini i que l'àrbitre no va veure. Una prova que els italians defensen amb el que calgui i que golejar-los al Camp Nou no és impossible, però sí extremadament complicat. No són com els francesos del París Saint Germain. Van concedir una oportunitat més que Umtiti no va aprofitar per ben poc, però ja van mostrar el que faran la setmana que ve a Barcelona. Acumularan molts homes en defensa i perdran tot el temps que calgui. L'equip que només ha encaixat dos gols en tota la lliga de campions es troba còmode defensant, i fer-li tres o quatre gols al Camp Nou és ja molt més que un miracle. Perquè nits com la del París Saint Germain és difícil que es repeteixin en una mateixa temporada i perquè el mateix Luis Enrique, que ahir va assenyalar els seus homes, ja va reconèixer que li costa creure-hi.