“Parlar d'Álvaro és parlar d'un futbolista amb una enorme projecció. Li veig moltíssim recorregut. Té totes les qualitats per triomfar en el món del futbol. Tàcticament és bo, s'anticipa i llegeix bé el joc, té bon tracte amb la pilota, és àgil en la presa de decisions, corregeix ràpid, centra bé, és molt intuïtiu... Vaja, que té moltíssimes aptituds. I a tot això li suma una mentalitat molt positiva. És d'aquelles persones que ho dona absolutament tot damunt la gespa. No és avar en aquest sentit. És un jugador d'anada i tornada, de molt sacrifici físic. Sempre ha tingut un sentit de l'heroïcitat increïble.” Escoltar Beñat San José Gil (Sant Sebastià, 1979) és escoltar un entrenador enamorat d'un futbolista a qui ha vist créixer. L'emoció d'un mestre en veure el salt qualitatiu d'aquell nen a qui entrenava anys enrere en l'infantil de segon any de la Real i posteriorment també el primer any de cadet. El nom i cognom de Beñat San José sonen familiars als habituals de San Mamés, però res a veure té l'actual entrenador del Bolívar, de la primera divisió de futbol boliviana, amb els dos futbolistes de l'Athletic Beñat Etxebarría i Mikel San José. Simple coincidència. Beñat traspua sentiment txuri urdin per tots els porus de la pell i ell millor que ningú coneix Álvaro Odriozola (Sant Sebastià, 14-12-1995). Als 21 anys, el jove lateral dret de la Real Sociedad s'ha convertit en un dels noms propis d'aquesta segona volta del campionat de lliga. Eusebio Sacristán el va fer debutar a primera divisió fa tot just tres mesos, però ja ha despertat l'interès d'alguns equips grans, entre ells el Barça. El seu nom figura en la llista de futuribles de Robert Fernández. La seva clàusula de rescissió és de trenta milions d'euros i acaba contracte amb la Real el 30 de juny del 2018. El perfil encaixa a can Barça, per ideologia futbolística, per edat i per necessitats actuals de l'equip en aquesta posició, i qui sap si acabarà fent el mateix camí recorregut anteriorment per dos laterals de l'època del dream team com Luis María López Rekarte i Jon Andoni Goikoetxea. 560 quilòmetres per carretera separen Anoeta del Camp Nou.

Odriozola és l'última perla de Zubieta. Amant de la bona música i estudiant d'empresarials a distància a la Universitat Isabel I, és soci de la Real Sociedad des dels dos anys. El seu avi, igual com va fer amb el seu germà Pablo, dos anys més gran que ell, es va encarregar de transmetre-li la passió pel futbol. Cor txuri urdin des de ben menut. “De petit ja era molt madur per la seva edat. No recordo cap entrenament en el qual Odriozola no es deixés la pell. Tenia un comportament fantàstic i era eficient en la seva feina. Un entrenador detecta ràpidament aquestes coses. El definiria com un perfeccionista. És dels jugadors 10 que he tingut el plaer d'entrenar i m'omple d'orgull que el treball d'anys a Zubieta tingui ara la seva recompensa”, explica Beñat. A ell, el futbol l'ha portat a l'Aràbia Saudita, a Xile i ara a Bolívia –acaba contracte amb el Bolívar el 31 de maig però té acordada la renovació fins al 2018– i no pot seguir la lliga espanyola tant com voldria, però sempre que juga la Real intenta tenir una pantalla a prop. “En els partits que l'he vist jugar des que va debutar a primera hi he vist reflectit aquell nen. Més madur físicament, lògicament, però amb aquella intensitat de sempre”, assegura.

Ell recorda Odriozola com un noi tranquil i humil. “Mai li agradava ficar-se en embolics. Sempre ha estat respectuós amb la gent del seu entorn. És una persona molt familiar i sensata.” Amb Eusebio està rendint a un nivell altíssim en el lateral i des del seu debut contra el Màlaga el 16 de gener ha estat un fix, i ha condemnat la suplència Joseba Zaldua i Aritz Elustondo. Però amb ell, anys enrere, curiosament jugava a l'extrem, en el mateix sistema usat darrerament pel Barça de Luis Enrique: “Nosaltres jugàvem amb un 3-4-3, amb rombe al mig del camp. Ell era l'extrem dret. Tenia talent per jugar allà. Tenia driblatge i bon peu per a les centrades. Ara juga més endarrerit, però Eusebio li dona tota la banda. Les seves incorporacions des del darrere s'han convertit en un bon argument ofensiu d'aquesta Real”, explica.

Amb el Sanse ha jugat 86 partits i ha marcat tres gols. I ara amb el primer equip de la Real acumula ja onze titularitats. La lesió que es va fer el 4 d'abril al Vicente Calderón –un trencament de fibres de grau 1 al múscul adductor del maluc esquerre– el va fer ser baixa dilluns contra l'Sporting a Anoeta (3-1) i també li ha impedit finalment entrar a la llista de convocats que va donar ahir Eusebio, així que tampoc estarà avui al Camp Nou. De tota manera, ja sap què és trepitjar la gespa de l'estadi barcelonista. Ho va fer recentment en la copa, al gener (5-2). Aquell dia va jugar l'últim quart d'hora, com a recanvi precisament d'Elustondo, un dels damnificats de la seva eclosió. El futur és seu.