Dani Alves segueix sent el mateix de sempre. Aquests mesos a Itàlia no l'han canviat gens ni mica. Un futbolista sense pèls a la llengua i que sempre diu el que pensa. Sense embuts. Agradarà més o menys el seu estil, però no enganya, encara que de vegades es pugui equivocar en les seves afirmacions. Va arribar a la sala de premsa somrient, amb unes ulleres modernes, i fent broma amb els micròfons i amb la traductora. Era plenament conscient que li tocaria respondre a algunes preguntes difícils per la manera com es va produir el seu adeu del Barça l'estiu passat.

Precisament, la primera pregunta ja va fer referència a aquest tema, ja que fa uns mesos en una entrevista al diari ABC va assegurar que la seva marxa del club havia estat “com una hòstia amb classe”. Alves mai ha amagat que el seu adeu li va deixar un gust agredolç, perquè té la sensació que se'l va empènyer a marxar des de les altes esferes del club. “No vaig voler ser tan extremista. Si algú s'ha sentit malament demano disculpes. El que vaig viure al Barça va ser sensacional, però vaig tenir la sensació que em volien empènyer cap a la porta”, va assenyalar. Unes afirmacions que va fer a un mitjà madrileny perquè, segons va dir, temia que si les feia a un de Barcelona les poguessin “manipular”. “Per un cop els vaig utilitzar a ells”, es va justificar, quan precisament els seus grans conflictes amb la premsa van arribar amb mitjans de la capital d'Espanya.

Amb aquest sentiment encara dins veu “difícil” poder tornar al club mentre hi segueixin els dirigents actuals. “M'entrego al cent per cent quan defenso uns colors. Per tornar aquí algun dia haurien de rectificar en moltes coses i el seu ego enorme no els ho permetria. Per això ho veig més difícil.”

Dards a la directiva a banda, Dani Alves és immensament feliç perquè torna a casa seva. “Les sensacions són meravelloses. L'emoció és brutal. No havia tingut ocasió de trepitjar la gespa del Camp Nou un altre cop.” Sentimental i persona que viu la vida amb passió, va reconèixer que avui li costarà oblidar tot el que va viure com a blaugrana. Van ser vuit temporades, 391 partits i 23 títols. El lateral dret indiscutible del millor Barça de la història. “Soc un professional i guardaré els sentiments, encara que potser afloraran. Serà molt dur i difícil desvincular-me'n. Aquí vaig ser feliç. Soc un aficionat en la distància, un més del Barça.”

Ídol absolut per a alguns i no tan per a d'altres, Alves té dubtes sobre com el rebrà el Camp Nou. No tant perquè no l'estimin, perquè sempre es va sentir estimat, sinó pel caràcter dels catalans. “Penso que al Camp Nou molts m'estimen i em seguiran estimant. I alguns no, però aquí a Catalunya són molt especials. El meu estil de vida no lliga gaire amb el que a ells els agrada. Em rebin com em rebin, jo seré feliç perquè torno a casa. Soc un culer més”, va afirmar.

Pel que fa al partit, “sent molt respectuós”, Alves va donar un 40% d'opcions al Barça perquè “al Camp Nou els partits són molt llargs i durs”, però va assegurar: “Si aconseguim marcar, farem mal al Barça.” “Si els guanyem, eliminarem el millor equip del món.” Un equip que segueix portant al cor.