Una bona dosi d'intensitat i de concentració. Fe infranquejable. Punteria gairebé total de cara al gol i desencert del rival. Una o dues aturades impossibles del teu porter. Un estadi ple a vessar i convençut fins al final que el miracle és possible. Un polset de sort. Alguna decisió arbitral favorable o, com a mínim, sense incidència en contra i els cracs del tot desencadenats. Aquests són només els ingredients principals per cuinar una gran remuntada, una recepta només a l'abast dels grans xefs del futbol que, a més, també hauran d'aportar els seus tocs únics, gairebé instintius, per convertir un projecte de gran plat en un àpat digne d'assolir les tres estrelles Michelin dels grans sibarites del futbol. Aquesta recepta, d'una dificultat suprema, va ser la que va aplicar a la perfecció el Barça fa només quaranta dies per transformar el nyap indigest de París en una històrica joia culinària, un sopar superlatiu que aquesta nit els blaugrana hauran de tornar a repetir si volen aspirar a tastar les postres de la màxima competició europea. I és clar, és evident que l'objectiu és gairebé impossible, d'una complicació tan gran que si es reprodueix tornarà a ser qualificat de miracle o, el que és el mateix, amb un origen més proper a la divinitat que a les causes naturals. Perquè no cal oblidar que el Barça ha de fer un mínim de tres gols a un equip que en tota la Champions només n'ha encaixat dos.

Els blaugrana, però, coneixen la recepta, a banda de ser conscients que el no ja el tenen, que el més lògic és que aquesta nit el plat no surti bé. I aquesta circumstància, la falta de pressió, encara els fa més temibles, com Luis Enrique no es va estar ahir de recordar. El full de ruta, doncs, és evident. Anar-hi, anar-hi i tornar-hi a anar, des del minut 1 fins al xiulet final. El que no queda tan clar, però, és quina serà la fórmula per aplicar-lo, i menys després de veure la destrossa per les bandes que va fer la Juve al Barça a Torí i d'intuir que avui els bianconeri es tancaran molt més del que va fer el PSG, cosa que obligarà els blaugrana a obrir el camp al màxim. És per això que Luis Enrique podria recuperar el clàssic 4-3-3, com ja va posar en pràctica contra la Real Sociedad, una variació tàctica que significaria el retorn a l'onze de gala de Jordi Alba i, probablement, la suplència de Mascherano, que tot just s'acaba de recuperar d'unes molèsties físiques. A banda de resoldre aquesta incògnita, ja que tampoc és descartable que el tècnic asturià incideixi en el 3-4-3, la resta del guió serà l'esperat, amb Ter Stegen sota els tres pals, Sergi Roberto, Piqué i Umtiti a la defensa, Busquets –que torna després d'estar sancionat–, Iniesta i Rakitic al mig del camp, i el trident màgic a la punta d'atac. Ells, amb l'única absència de Rafinha, van ser els grans xefs que van cuinar la remuntada contra el PSG. Aquell plat va ser meravellós, però, potser només va ser l'aperitiu d'un altre de millor, el de la Juve, amb uns gustos encara més increïbles. Ha arribat l'hora d'encendre els fogons.