Barça

Una vegada, sí; dues, no

El Barça fa un bon partit en un Camp Nou entregat, però és incapaç de marcar un gol a la Juventus i queda fora de la lliga de campions en els quarts de final per segona temporada consecutiva

barça 0 juventus 0

JUVENTUS:Buffon; Dani Alves, Bonucci, Chiellini, Alex Santos; Khedira, Pjanic; Cuadrado (Lemina, 83'), Dybala (Barzagli, 74'), Mandzukic; Higuaín (Assamoah, 88'). BARÇA:Ter Stegen; Sergi Roberto (Mascherano, 78'), Piqué, Umtiti, Alba; Busquets, Rakitic (Alcácer, 58'), Iniesta; Messi, Luis Suárez i Neymar. GOLS:cap.ÀRBITRE:Bjorn Kuipers (Holanda). Grogues a Neymar, Iniesta, Chiellini i Khedira.PÚBLIC:96.290 espectadors.
El Barça va crear ocasions, però no va rematar entre els tres pals
Diumenge toca guanyar a Madrid per no dir també adeu a la lliga

Una, sí. Dues, no. I menys contra un equip tan expert en l'art de defensar com la Juventus. El Barça va quedar eliminat de la lliga de campions en els quarts de final, per segona temporada consecutiva, després de no poder remuntar el 3-0 de l'anada. Va ser allà, a Torí, on els blaugrana van llençar l'eliminatòria en un partit desastrós amb una primera part lamentable. Ahir, el partit dels de Luis Enrique va ser bo, jugat amb la intensitat necessària per poder remuntar, molt seriós en defensa, fet més que bàsic si volia tenir alguna possibilitat d'aconseguir un nou miracle i superar l'eliminatòria, però l'equip va estar negat durant tot el partit. Ho van intentar de totes les maneres possibles, entrant per la banda, en accions individuals, a pilota aturada, rematant des de fora, amb Alcácer, amb Piqué de davanter centre... Però res va poder tombar la defensa italiana. El Barça necessitava tres gols per igualar l'eliminatòria i no en va poder fer ni un. D'ocasions, en va tenir, però els jugadors de Luis Enrique ahir no van estar fins en la rematada. De fet, no van ser capaços de dirigir cap de les seves rematades entre els tres pals de la porteria de Buffon, que només va haver d'intervenir en algunes jugades a pilota aturada i en una centrada que es va enverinar quan Mascherano estava a punt de tocar la pilota. No estar fins en els metres finals quan una defensa que només ha encaixat dos gols en tota la competició et concedeix alguna possibilitat et penalitza molt, com ho va fer la poca intensitat defensiva i les errades en atac en el partit d'anada, com ho ha fet la irregularitat mostrada per l'equip durant tota la temporada, que va obligar el grup a fer un miracle ja en els vuitens de final i que deixa ara el curs pendent de guanyar diumenge el Real Madrid al Santiago Bernabéu per no dir adéu en la mateixa setmana a un altre títol, el de lliga.

Que la Juventus no és el París Saint-Germain i sabia perfectament com aturar el Barça es va veure des d'abans de començar el partit. Ja en el sorteig, possiblement advertit per Dani Alves, Buffon va escollir defensar primer a la porteria del gol nord. Amb això, els italians no tenien res guanyat, però és un efecte psicològic que pot influir en alguns. Tot suma. I els italians sempre han estat uns experts en l'art de treure avantatge de qualsevol cosa. Quan la pilota va començar a rodar, també es va veure que no seguirien la tàctica disposada al seu dia per Unai Emery. No es van llançar a l'atac, però tampoc es van tancar en la seva àrea. Miraven de dificultar la sortida de pilota del Barça amb una pressió avançada i es desplegaven bé per les bandes, especialment per la dreta amb Cuadrado. Quin gran partit va fer el colombià, a qui el Barça va voler fitxar com a substitut de Dani Alves, i que ara forma un lateral temible amb el brasiler a la Juventus. La defensa blaugrana, però, va estar molt intensa i segura durant tot el partit, fins i tot quan més va haver d'arriscar, recuperant un munt de pilotes amb l'ajuda de Sergio Busquets. La solidesa defensiva dels de Luis Enrique va fer que els blaugrana anessin a poc a poc avançant línies, fins a poder tancar la Juventus a l'últim quart del seu camp durant molts minuts. El problema és que els defenses italians es troben còmodes defensant i en cap moment els van tremolar les cames, com sí que va passar amb Marquinhos, Thiago Silva i companyia el dia del 6-1. Chiellini i Bonucci formen una extraordinària parella de centrals que no pateixen quan el rival posa setge a la seva porteria. Més aviat tot el contrari, gaudeixen i s'ho passen bé refusant qualsevol pilota que caigui a la seva àrea i tenen una col·locació envejable que fa que arribin a tot. El Barça va arribar per la banda esquerra un parell de vegades en els primers minuts, però ni Suárez ni Alba van tenir la possibilitat de rematar. El xut més perillós va ser de Messi, però va sortir fregant el pal de la porteria de Buffon.

L'argentí ho va intentar tot. Com també Neymar. Però ni l'un ni l'altre van encertar en els últims metres. El brasiler va mirar de superar el doble marcatge que li feien Alves i Cuadrado, però sempre trobava algun futbolista amb samarreta de ratlles negres i blanques al seu camí. Messi va actuar amb total llibertat. Es va moure per tot el camp i ho va intentar tot, però les seves rematades sempre es perdien per poc. Fins a quatre vegades va buscar la porteria de Buffon l'astre argentí en els primers vint minuts de la segona part, quan marcar un gol ja començava a ser més que necessari, però mai va trobar la porteria italiana, com tampoc ho va fer Sergi Roberto, l'heroi de la remuntada contra el París Saint-Germain, en un xut creuat.

Amb la remuntada gairebé impossible, Luis Enrique va posar un quart davanter, Alcácer i fins i tot Piqué es va quedar de davanter centre molts minuts. Allegri va respondre posant un altre central, Barzagli, un altre expert en l'art de defensar. No hi va haver manera. La Juventus va deixar clar al Camp Nou que és un dels millors equips del món defensant. I el Barça tampoc va estar fi en la rematada. Va caure amb el cap ben alt i amb el públic reconeixent l'esforç dels homes de Luis Enrique, que es van deixar l'eliminatòria a Torí. S'hauran d'aixecar avui mateix, perquè diumenge els espera una nova final. La victòria al Santiago Bernabéu és obligatòria per no acomiadar-se també de la lliga i deixar l'última temporada de Luis Enrique a la banqueta del Camp Nou pendent només de la final de la copa.

L'AFICIÓ

Va acabar aplaudint l'equip de Luis Enrique i reconeixent-li l'esforç

MESSI

Ho va intentar de totes les maneres, però els seus xuts no van trobar porteria

LA DEFENSA

Impecable partit en defensa, amb una gran intensitat de tots els jugadors

NEYMAR

Es va buidar, però quan superava un jugador de la Juventus, sempre en trobava un altre

LA JUVENTUS

Als seus centrals no els van tremolar les cames com els va passar als del PSG
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.