Barça

JORDI FINESTRES

PERIODISTA I AUTOR DEL LLIBRE ‘HEROIS DEL FC BARCELONA'

“Podríem fer un llibre amb cent herois”

El periodista admet que la tria pot crear debat entre els culers però creu que “aquesta és la grandesa del Barça”

Assegura que un llibre sense noms com Messi o Xavi “seria estrany” perquè “seran herois eterns”

La grandesa del club és que podríem fer un llibre de 45 o 100 personatges. I encara algú diria que n'hi falten

Fer un 11 ideal històric no és fàcil en un club com el FC Barcelona, però fer un 45 ideal encara menys. Jordi Finestres (Manresa, 1974) ho ha fet, i ho ha plasmat en un llibre il·lustrat per Enric Boix (Barcelona, 1981).

Va costar fer la tria d'herois?
Molt, va ser la feina més difícil, perquè la primera llista era de cent. És complicat. Sap greu deixar-te jugadors importants.
Digui'm algun nom.
En puc dir molts. Olivella, Krankl, Simonsen, Julio Alberto… Segurament és més injust per a jugadors de fa més anys. Pot haver-hi debat de per què no hi ha Alesanko, Krankl, però també ens hem deixat jugadors dels anys 20. Però totes les èpoques hi queden reflectides.
En què s'ha basat per fer-la?
Els criteris són evidentment esportius, però també en alguns casos hi ha factors sentimentals. Potser són jugadors que no tenen un palmarès impressionant, però que a dia d'avui encara molta gent recorda el que van fer. Dels 45 noms, en un 80% tothom hi estaria d'acord, i hi ha un percentatge discutible.
Llavors, és un llibre subjectiu?
I tant. Amb un altre autor, segur que hi hauria altres noms. Tant de bo aparegui un altre llibre d'aquest estil i que discrepem en un 10 o 20%. Això voldrà dir que la història del Barça és molt rica. La grandesa del Barça és que podríem fer un Herois del Barça de 45 o de 100 personatges. I encara algú diria que hi falta aquest o l'altre.
El llibre serveix per conèixer els jugadors però també per conèixer la història del club.
I tant. No és només la biografia i les estadístiques del futbolista, sinó que en cada glosa es parla dels companys, de quin moment vivia el Barça… La il·lustració de l'Enric ajuda perquè retrata la samarreta, la pilota… Cada jugador parla d'ell i d'una època de la història del Barça.
Si endreces els herois, veus que en els anys 70 o 80, els cracs els fitxaves, i que en els últims anys, els has fet a casa.
És cert. Durant una època, les estrelles eren els de fora. Això ha canviat. No és que hi hagi més futbolistes del planter, sinó que queda clara la importància dels jugadors del planter dins l'esquema de l'equip i del club. Els èxits dels últims anys són a causa de la força dels de casa, amb jugadors com Xavi, Iniesta, Piqué i, per sobre de tot, Messi. Als 60 vam tenir jugadors de casa molt bons, però no van tenir els èxits que mereixien.
També hi ha una tria de tècnics.
Sí, i que també han estat futbolistes. Faltaria H.H., però els quatre que hi ha han de ser-hi. Samitier va revolucionar el Barça després de la guerra, i Cruyff, Guardiola i Luis Enrique… Vaja, els seus èxits i la seva importància són prou coneguts.
És més fàcil qualificar d'heroi un futbolista de fa anys que un d'actual?
Amb jugadors tan recents com Neymar o Suárez, difícilment d'aquí a 20 anys no seran en un llibre similar. Ells són indiscutibles, però amb jugadors recents és més complicat. De fet, dubtàvem de posar-hi jugadors en actiu, però no incloure Messi, Piqué o Iniesta seria estrany. Alguns seran herois eterns.
I qui és el seu heroi?
El meu heroi etern és Cruyff, i el meu referent, per com entén el futbol, Guardiola.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)