Barça

SANDRA PAÑOS

PORTERA DEL BARÇA FEMENÍ

“La remuntada? Torres més altes han caigut”

Al Barça li cal capgirar un 1-3 a París si vol jugar la final de la Champions femenina. Paños s'aferra al somni

Minut 95. El partit agonitza. Últim alè de vida. Neymar filtra una pilota dolça al cor de l'àrea. Apareix Sergi Roberto del no res. Es llança amb tota la fe per caçar-la, la toca amb la bota dreta, el temps s'atura i tot seguit es materialitza el miracle. Gol. Carta oberta a la bogeria. Deliri al Camp Nou. Impossible oblidar aquella nit màgica del 8 de març. L'associació mental d'idees en parlar d'un Barça-PSG és ràpida. La memòria et trasllada al 6-1. I, coses del futbol, ara, dos mesos després d'allò, el destí ha volgut que tots dos clubs es tornin a trobar en un context de partit similar. Diferent escenari, mateix repte. Ara, a la UEFA Women's Champions League. El Barça femení necessita una remuntada històrica a París per ser a Cardiff l'1 de juny. Difícil, sí, però no impossible. En parlem amb Sandra Paños (04-11-1992, Alacant). Ella hi creu.

A l'anada, 1-3 al Miniestadi. Cal una gesta a París. Hi ha opcions reals de ser a Cardiff?
Sent realistes, és complicat. Al Mini ja es va veure el potencial d'aquest PSG. Però és cert que torres més altes han caigut. És futbol. Pot passar de tot. Qualsevol petit detall pot canviar el guió d'un partit. Qui ho sap. El que està clar és que ens agradaria conquerir París i jugar la final. Ja ho veurem. El gol de Bárbara obre una petita finestra a creure en el miracle i ens hi aferrarem.
Què va fallar al Mini?
El PSG va ser superior, però a més van ser molt efectives de cara a porteria. El PSG té jugadores de moltíssima qualitat individual, i si els concedeixes mig metre, no perdonen. A Europa, si tens errors els pagues.
Potser també va faltar gestionar millors les emocions?
No ho sé. Jo crec que no va ser tema de concentració. Crec que a nivell mental vam controlar la situació. No crec que ens col·lapsés ni la importància del partit ni el fet de jugar amb tanta gent. Va ser més una qüestió futbolística. El PSG va fer un gran partit i a nosaltres ens va faltar contundència i, sobretot, tenir més la pilota.
Imposa tenir al davant futbolistes com són Cristiane, Delie...?
No imposa. Més aviat motiva. Són de les millors d'Europa i és bonic jugar contra jugadores d'aquest nivell.
Per motivació, res millor que jugar al Parc dels Prínceps. Vostè ocuparà el l'hàbitat natural de Kevin Trapp i Areola.
El partit a París serà un moment bonic per a la carrera de totes nosaltres. No cada dia jugues al Parc dels Prínceps. Serà un moment únic. Serà un moment per disfrutar. I per què no? Potser també és moment de fer alguna cosa gran.
Quins són els seus referents a la porteria?
Em fixo molt amb Ter Stegen. També m'agraden Neuer i De Gea. La portera del PSG [Kiedrzynek] també és molt completa. Té bons reflexos. I també et diria Hope Solo [Estats Units] i Nadine Angerer [Alemanya].
Vostè ja sap què és jugar a París. Com recorda el partit de fa un any a l'Stade Sébastien-Charléty contra el rival de demà [avui per al lector]?
El recordo amb sabor agredolç. A nivell personal vaig fer un bon partit, considero, amb intervencions de mèrit, però després, en el gol del PSG, segurament hi hauria pogut fer més. Vam tenir l'opció de fer el 0-1 a les botes de Barbie [Bárbara Latorre] i poc després van marcar elles. Va ser una llàstima.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)