El Barça té, des de fa gairebé una dècada, una columna vertebral molt definida que amb el pas dels anys s'ha hagut d'anar adaptant, però que encara conserva algunes peces. Una és Sergio Busquets. Pep Guardiola, quan va arribar a la banqueta del primer equip, l'estiu del 2008, va veure clar que el de Badia del Vallès, a qui coneixia a la perfecció del seu pas pel Barça B, havia de formar part del seu Barça. I el va convertir en el millor mig centre del món. Durant anys, el nivell futbolístic que ha ofert Busquets amb la samarreta del Barça ha estat a l'altura del que ha demostrat el col·lectiu, i no és casualitat. De fet, l'equip ha notat molt les baixades de rendiment que el futbolista del planter ha tingut en les últimes temporades.

Els pitjors moments del Barça en els últims anys han coincidit, molts cops, amb problemes físics de Busquets, i el que més li ha fet la guitza ha estat una pubàlgia que arrossega des de fa tres anys i que va minvar la seva capacitat. La falta d'un recanvi de plenes garanties per al vallesà, però, ha impedit als seus entrenadors donar-li el descans que necessitava, amb la conseqüència de la persistència de les molèsties físiques durant més temps del desitjat.

Aquesta temporada, els problemes físics del 5 blaugrana han estat lesions puntuals –com l'esquinç de lligament lateral extern del turmell que va tenir per una dura entrada d'Escalante, de l'Eibar, el mes de gener i que va fer que es perdés quatre partits–. Busquets va tenir un inici de curs irregular, però quan l'equip s'ha vist immers en el tram final de temporada, en els partits en què es decideixen els títols, el de Badia ha recuperat la seva millor versió, com es va veure, per exemple, en l'últim derbi.