Barça

El rival

Asenjo tenia recanvi

L'enèsima lesió de genoll de Sergio Asenjo va fer saltar a finals de febrer totes les alarmes a Vila-real. Dos mesos després, Andrés Fernández, propietat del Porto, ha convençut partidaris i detractors

El seu alt rendiment ha tancat el debat a la Plana Baixa, però avui juga contra Messi i és el quart porter més castigat per l'astre argentí

A final de temporada ha de tornar al Porto,però està fent mèrits per quedar-se a Vila-real. Només l'Atlético ha rebut menys gols en la lliga

Estadi de la Ceràmica. 26 de febrer. Vila-real-Real Madrid. Minut 24 de partit. L'infortuni tornava a castigar amb severa crueltat en aquell precís instant Sergio Asenjo. Quarta lesió greu de genoll i adeu a la temporada. Quart trencament dels lligaments encreuats, aquesta vegada al genoll esquerre. El Vila-real perdia el porter més en forma de la lliga. Una fatalitat. Però en la vida, i també en el futbol, quan es tanca una porta sovint se n'obre una altra. Que ho preguntin a Andrés Fernández (17-12-86, Múrcia). Zero minuts en la lliga fins a la jornada 22, pluja d'elogis en les últimes setmanes. De viure a l'ombra d'Asenjo a ser un dels noms propis d'aquest Vila-real en aquest tram final del campionat. De simple figurant a actor protagonista.

“Molts ànims i molta força, Sergio. Ets un exemple per a tothom. Estem amb tu”, piulava el mateix Andrés Fernández l'endemà d'aquell partit, quan els serveis mèdics del club van ratificar la lesió del seu rival i company sota els pals. El murcià lamentava les circumstàncies que l'havien dut a ocupar la porteria i alhora assumia el repte majúscul d'haver de substituir segurament el millor home fins aleshores del Vila-real. Els tres gols encaixats aquell dia contra el Madrid en 55 minuts no van ser la seva millor carta de benvinguda, i durant aquella setmana el rum-rum en l'entorn groguet sobre el futur a la porteria va ser constant. Andrés Fernández, però, ha acabat convencent tota la parròquia, partidaris i detractors. Estel·lars les seves dues últimes actuacions contra l'Atlético (0-1) i l'Sporting (3-1). 29 intervencions, amb 9 aturades de mèrit, va fer al Calderón per deixar a zero Griezmann i companyia, i brutal també la seva aturada a Xavi Torres en l'últim partit a casa. Una de les aturades del mes d'abril. Des del seu primer partit com a titular en la lliga amb el Vila-real, curiosament a Pamplona (1-4), contra l'equip del seu cor [va jugar a l'Osasuna sis temporades], ha rebut només 10 gols. Mitjana de menys d'un gol en contra per partit. Fernández acumula ja onze titularitats i ha deixat la seva porteria a zero en quatre ocasions. Debat tancat.

Asenjo encara en té per a mesos i al Vila-real li cal un porter de garanties per afrontar almenys l'inici del pròxim campionat. L'alt rendiment d'Andrés des que va assumir l'alternativa sota els pals el situa, ara, com a candidat número u a seguir ocupant la porteria del submarí groc el curs vinent. El Vila-real té una opció de compra, però el Porto és el que té l'última paraula (està cedit pel club portuguès, igual que Adrián i José Ángel).

Als 30 anys, Andrés Fernández viu una segona joventut. “Estic content per com em van les coses. Estic ajudant l'equip, i això em fa estar feliç”, deia recentment. Després del descens amb l'Osasuna l'any 2014, el Porto va pagar 2,5 milions per ell, però gairebé no va tenir oportunitats amb Julen Lopetegui. Allà va coincidir amb Casemiro i Danilo, i també amb Cristian Tello, però el brasiler Fabiano, ara al Fenerbahçe, li va barrar la titularitat. L'arribada d'Iker Casillas la temporada següent el va convidar a buscar minuts en un altre equip. I Granada va ser el seu nou destí. Ara viu dies feliços a la Plana Baixa. Lluny queden ara aquells inicis al planter del Tenerife, amb 14 anys, quan tota la família va haver d'abandonar Múrcia per motius laborals en direcció a les Canàries –el seu pare era militar i va ser destinat allà– i lluny queda també aquell debut a primera divisió al camp de l'Almeria, un 21 d'octubre del 2007. Aquell dia, Felipe Melo, de penal, li va fer el primer gol. Molts més n'hi ha fet Leo Messi.

El murcià s'enfronta avui al Camp Nou (18.30 h) amb el seu malson. Andrés Fernández ha disputat vuit partits contra el Barça i ha encaixat ni més ni menys que 31 gols (26 defensant la porteria de l'Osasuna i 7 en l'etapa a Granada). Suárez li va fer un hat-trick la temporada passada a Los Cármenes el dia en què el Barça es va proclamar campió de lliga, però molt més l'ha castigat Messi. És el quart porter més golejat per l'astre argentí, només superat per Diego Alves, Iker Casillas i Gorka Iraizoz. Li ha fet 15 gols: un doblet, tres hat-tricks i un pòquer. Déu-n'hi-do. Dilluns es van complir 12 anys d'aquell primer gol de Messi amb el Barça contra l'Albacete, i avui vol continuar engrandint la llegenda. El Pichichi i la Bota d'Or l'esperen. Andrés està avisat. Bon duel per avaluar l'altíssim rendiment de tots dos en les últimes jornades. Messi contra Andrés. El millor atac de la lliga (104 gols acumula el Barça) contra el segon equip menys golejat (28 gols ha rebut el Vila-real; només el supera l'Atlético, amb 25).

Andrés Fernández
(17-12-86, Múrcia).
11
titularitats
des de la lesió d'Asenjo. Porteria a zero contra l'Espanyol, el Celta, Las Palmas i l'Atlético.
31
gols
rebuts contra el Barça en 8 duels [Osasuna i Granada].
15
gols
li ha fet Messi: un doblet, tres ‘hat-tricks' i un pòquer.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)