En tinc un record magnífic, perquè era la primera copa d'Europa. Recordo que vam patir molt. També recordo que Lombardo va estar a punt de marcar cinc o deu minuts abans del gol de Koeman. A Londres ja hi havia anat, però aquella va ser la primera vegada que anava a Wembley, a l'antic Wembley. Recordo la quantitat de culers que hi havia per Londres... Hi va haver un ambient molt tranquil, però a la vegada molt potent, però sense cap aldarull. Era una superfesta. Només tinc molt mal record de la tornada. Ens van col·locar a tots en una sala a l'aeroport de Luton. Era com un camp de concentració. Ens van tenir dues o tres hores tancats, sense res. No hi havia ni restaurants ni absolutament res. Tota l'eufòria es va anar apagant.

Amb el meu germà, però un cop allà ens vam anar trobant amb molta gent que coneixia. Va ser una experiència meravellosa. A més jo he anat a quatre finals, i el Barça les ha guanyat totes quatre: les dues a Wembley, París i Roma. Si el Barça ho sap, m'hauria de fer soci honorífic, perquè final a la qual vaig, final que guanya. També he anat a dues de la copa del Rei a València, i també les ha guanyat el Barça.

Com que ja coneixia Londres, vam fer un volt buscant l'ambient. Vam estar per Covent Garden, per Trafalgar Square, per Picadilly Circus... Vam ser allà on va tothom, per fer-nos les típiques fotografies de quan la gent va a Londres. Vam passejar, però tampoc vam tenir gaire temps, perquè cap a les tres de la tarda ja vam anar tirant cap al camp.

No, gens. La tornada sí, molt. Sort de l'eufòria i la felicitat. M'imagino passar el mateix havent perdut... Mira, una cosa. Per a la final d'Atenes, jo estava actuant a Tel-Aviv. Just el dia de la final no actuava i vaig estar mirant per anar d'Israel a Atenes, però no és fàcil entrar i sortir d'Israel, i al final la vaig veure per la tele. Si hi hagués anat, haguéssim guanyat, és clar [riu].

Sí, i tant. De fet, crec que l'hauríem d'haver guanyat amb més facilitat. 1-0 i en la pròrroga... Teníem un equip molt més potent que la Sampdoria. Ells van arribar a la final, però tampoc eren un equipàs! El Barça tenia molt millor equip. Sincerament, jo esperava que fos un passeig, una golejada.

No, de patir no vaig patir gaire, perquè la Sampdoria no va tenir gaires ocasions. La veritat és que en va tenir més el Barça. Recordo molt clarament l'ocasió de Lombardo, perquè potser hauria estat una història molt diferent.

Ui! Vaig abraçar el meu germà i tothom que estava al meu voltant. No sabia ni qui eren, però era igual. En aquests moments t'és igual qui abraces si té el mateix sentiment que tu i és del Barça.

Ostres! Mira que a Dinamita vam fer un esquetx d'un home que no tenia memòria però que recordava l'alineació d'aquest partit! Et puc dir alguns jugadors... Koeman, evidentment, Bakero, Juan Carlos... Estic molt peix... Eusebio, Stòitxkov...

L'afició del Barça no és violenta, i es desplaça a les finals com si fos una festa. No recordo cap moment de tensió o violència o mala maror. Ni entre aficions a l'estadi ni pels carrers. No hi va haver cap problema.

Vaig marxar a Londres el mateix dia del partit, ben d'hora, i vam estar passejant per la ciutat. A Covent Garden hi havia molta gent del Barça. Després vam marxar amb metro cap a Wembley i estava tot molt ben organitzat. Bobbies per tot arreu, però no per controlar de manera restrictiva, sinó d'una manera molt pacífic, ajudant. Molt bon rotllo. Em va saber greu tenir una tornada així, perquè no vam poder ni obrir una ampolla de cava, ni de vi... ni tan sols d'aigua. Ens van tenir allà tancats. Suposo que tenien por que fóssim com altres aficions més violentes, i es van portar molt malament amb nosaltres.

No, no soc de fer promeses. Ni em vaig afaitar, ni vaig anar a Montserrat ni res de tot això [riu].

En conservo l'entrada, però la té el meu germà, que és més endreçat que jo. Les té totes dues emmarcades. D'altres finals sí que en tinc algunes coses, però no soc dels que guarden molts objectes. Prefereixo recordar-ho al cap.

A la del 2011 no, però a París i a Roma sí. A la de París recordo que vam patir bastant. Davant nostre hi havia uns convidats d'un dels patrocinadors, que eren andalusos i anaven contra el Barça. I no ho enteníem. Si no vas amb el Barça, no hi vagis! Ens va molestar molt, i ens vam empipar. De fet, ens vam canviar de seients a la mitja part per allunyar-nos d'ells. La de Roma també va ser molt divertida. Hi vaig anar també amb el Serrat, les nostres filles i alguns amics.