Barça
MARCOS LLORENTE
MIG CENTRE DE L’ALAVÉS
“Acaparar jo els focus? Jugarà un tal Messi, Neymar...”
Marcos Llorente ha estat un dels noms propis d’aquest Alavés i d’aquesta lliga. Ha aprofitat l’any de cessió a Vitòria per créixer moltíssim i a Madrid l’esperen amb els braços oberts. Primer somia derrotar l’etern rival
El 29 de juny del 2013, a Almeria, Marcos Llorente (Las Rozas, 30 de gener del 1995) guanyava la copa del Rei juvenil amb el Real Madrid després d’imposar-se 0-4 en la final a aquell Athletic d’Iñaki Williams i Yeray. Ara, quatre anys més tard, el destí situa l’actual migcentre de l’Alavés davant l’oportunitat de repetir, ara com a professional, i contra tot un Barça, el seu etern rival des que va entrar a formar part del planter madridista el 2008, a infantils. De l’estadi municipal Las Viñas de Vera a abaixar la persiana del Vicente Calderón. El seu present passa per la final de copa. El seu futur és al Real Madrid. El seu cor també. Fill de Paco Llorente, net de Ramón Grosso, nebot de Julio Llorente i nebot net de Paco Gento, a Marcos Llorente li corre sang madridista per les venes, l’últim nom propi d’una nissaga daurada. Zidane l’espera per a la pretemporada.
Demà tot Vitòria estarà pendent de vostès. Ansietat? Nervis?
No. Almenys ara. Al contrari. Amb ganes de disfrutar. Tinc moltíssimes ganes que arribi el partit. Són partits que tothom voldria jugar. Ens ho agafem com un regal. No cada dia pots disputar una final. És un regal i una responsabilitat. Som conscients que per al club guanyar aquest títol seria històric.
I contra el Barça. Vostè és madridista. No cal afegir res més...
Serà un partit especial. Això és evident. Pel context i pel rival.
Quantes trucades ha rebut aquests dies de Madrid?
[Riu] Amb 22 anys, el fet de jugar una final de la copa del Rei ja és un privilegi per si sol i si a més és contra el Barça suposa un plus de motivació. Des de petit ha estat el meu rival a batre en les categories inferiors del Madrid. Veurem què passa. Sabem que serà complicat.
El Barça és favorit.
Òbviament. Parlem d’un dels millors equips del món. Nosaltres fa un any estàvem a segona. Però també és cert que ningú donava ni un duro per nosaltres quan vam visitar el Camp Nou i vam guanyar 1-2.
També és cert que a Mendizorrotza el Barça va guanyar 0-6 al febrer.
Aquell partit no crec que serveixi de referència. Nosaltres veníem de l’eufòria de classificar-nos per a la final de copa després de guanyar el Celta i segurament no vam afrontar aquell partit de lliga com calia. Dissabte serà diferent.
Vostè és un dels noms propis d’aquest Alavés. El millor recuperador de la lliga [303 pilotes recuperades, més que Roque Mesa, Gabi o Illarra]. Molts ulls estaran posats sobre seu.
Acaparar jo els focus? Home, jugaran uns tals Messi, Neymar... Seria una gosadia pensar que amb futbolistes d’aquest talent damunt la gespa jo pugui acaparar l’atenció de la gent. Potser algú de reüll [riu]. Jo sortiré a jugar com sempre i a fer-ho al millor possible. Però bé, és bonic que es parli de tu, i més quan jugues de migcentre, una posició on costa lluir. La gent es queda amb els futbolistes que fan gols.
Parlant de gols, no n’ha marcat cap aquesta temporada. Somia fer-lo en la final?
[Riu] Això és cosa de Deyverson o algú dels del davant. Jo prou feina tindré facilitant la sortida de pilota del meu equip i mirant de tallar pilotes en la zona de creació del Barça. Quan es posen a jugar de veritat pateixes anant darrere la pilota. Tenen gent que et filtren una passada de gol on semblava que no hi havia espai. Caldrà estar atents i amb les línies juntes. Però en aquest sentit crec que som forts.
Pellegrino posa molt èmfasi en el rigor tàctic.
Sí. Som un equip molt ordenat i això és mèrit seu. Pensa que aquest any van arribar més de quinze futbolistes nous i ell ha sabut fer un bloc molt compacte. És increïble la feina que ha fet. L’apassiona el treball tàctic.
Fins a quin punt ha estat clau la figura de Pellegrino en el seu alt rendiment d’aquesta temporada?
El mister m’ha ajudat moltíssim. Ha estat un guia excel·lent. És un entrenador que entén bé el joc i sap transmetre. Ell ha estat bàsic en el meu futbol. Ell i Manu García [company al migcentre].
Ells dos han estat un bon suport futbolístic i Ibai ho ha estat en l’aspecte anímic? Ho dic perquè em consta que tenen molta afinitat.
Així és. Des del primer amistós a Valladolid ja no ens hem separat. Vam compartir habitació des del primer dia i la connexió ha estat total. Fins i tot tenim els mateixos gossos.
Han parlat de la final?
Naturalment. Ell ja sap de què va, això. Ibai n’ha jugat ja un parell. I contra el Barça, precisament. Les dues anteriors amb l’Athletic les va perdre. A veure si la tercera és la bona.
El factor il·lusió juga a favor de vostès.
Sí. Suposo. Són intangibles que sumen. Potser alguns de nosaltres no tornarem mai a jugar una final i n’hem de ser conscients.
Li agrada que sigui a Madrid?
Sí. Sobretot per la família. Els queda a prop.
Quina nota posa a la temporada amb independència de la final de demà?
Boníssima. Guanyar la copa seria increïble, però passi el que passi hem fet un any fantàstic.
Serà el seu últim partit amb l’Alavés?
Serà el meu últim partit amb l’Alavés d’aquesta temporada. A l’estiu torno al Madrid, és cert, però ja veurem què passa. El present és la final.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Notícies
Dijous,18 abril 2024
