El Barça és tan favorit com sembla?

El Barça té uns jugadors que, a banda d’experiència, poden decidir un partit per si mateixos, així que és evident que és molt favorit. I després, és clar, és un equip que, malgrat haver guanyat un munt de títols, manté intacta la fam de seguir-ne aixecant més. Això no vol dir, però, que l’Alavés no pugui donar la sorpresa i endur-se la copa del Rei. És un equip que sap patir, amb caràcter, que ja ha demostrat que pot derrotar el Barça, i al Camp Nou, i que arriba a la final en una molt bona ratxa de resultats. No cal obviar, a més, que aquesta final és el partit més important de la seva història des de la final de la UEFA del 2001. El Barça farà els possibles per guanyar la copa, però tot i la seva fam aquest títol no deixa de ser el tercer en les seves preferències. Serà la final de la il·lusió contra l’experiència.

Va ser un dels grans protagonistes de la històrica final contra el Liverpool. Aquell Alavés li recorda el d’ara?

Ha passat força temps i el futbol ha evolucionat molt, però sí que s’aprecien certs paral·lelismes. El nostre equip es basava en el bon ambient que es respirava al vestidor i en la gran comunió que vam generar amb l’afició, i ara està passant el mateix. L’Alavés és un club excel·lent, on només cal que les coses vagin mitjanament bé perquè els jugadors s’hi trobin molt còmodes, i això et permet centrar-te a assolir els objectius. Com el nostre equip, a més, el de Pellegrino saltarà a la gespa sense res a perdre, i això el farà molt més perillós del que sembla.

Què li ve al cap quan pensa en la final de la UEFA del 2001?

És difícil de descriure el que va passar a Dortmund. Va ser una fita enorme, poc habitual en el futbol d’elit, una història molt romàntica semblant, per exemple, a la del Leicester l’any passat. Un equip humil com l’Alavés va arribar a la final de la UEFA, i després d’eliminar grans equips com l’Inter de Milà i el Kaiserslautern. Després, és clar, quan marques quatre gols en una final i la perds amb un en pròpia porteria en la pròrroga, doncs et queda una mica la cara de ximple. Amb el temps, però, la sensació de tot allò és l’orgull del que vam aconseguir.

S’esperava la gran temporada que ha fet l’Alavés?

Realment no m’ho esperava, ja que és un equip que acaba de pujar de segona divisió, i després d’uns anys molt dolents en què inclús va estar a punt de desaparèixer. El club, però, ha fet les coses d’una manera excel·lent, i la gran demostració ha estat Theo Hernández. No tenien recursos per fer grans fitxatges, però han apostat per jugadors desconeguts que han donat un rendiment excel·lent. Això et demostra la bona tasca realitzada. És com un somni fet realitat.

I què opina de la feina de Pellegrino?

Molt meritòria, ja que ha barrejat a la perfecció tots els elements necessaris perquè un equip com l’Alavés assoleixi els objectius. El seu equip practica un bon futbol amb la pilota, però també té sacrifici, il·lusió i disciplina tàctica. Després, és clar, t’han d’acompanyar els resultats, però sobre el paper aquests són els punts clau que han de tenir els equips amb menys pressupost per equipar-se amb els que estan per damunt d’ells.

Què li ha semblat la temporada del Barça?

No ha guanyat ni la lliga ni la lliga de campions, però si mires els números que ha signat en tota la temporada no hi ha gaire diferències amb el que ha fet el Real Madrid. El problema del Barça és que ha fallat en partits molt concrets i al final els detalls han acabat decidint els títols.