Un mural adorna una de les portes principals de l’estadi de Mendizorrotza. Hi apareix l’onze que va presentar l’Alavés en la final de la copa de la UEFA 2000/01. Herrera, Contra, Karmona, Geli, Astudillo, Javi Moreno, Jordi Cruyff... Un equip que, dirigit per Mané, va trencar barreres setze anys abans que l’actual generació jugui, demà, la final de la copa.

“Sabíem que havíem fet una cosa molt gran, fins i tot perdent. De fet, després de setze anys encara es recorda. Vaig pel carrer i em pregunten per aquella final. Em quedo amb això. Aquell dia tothom va ser de l’Alavés.” Són paraules de Javi Moreno, que aquell 16 de maig del 2001 va ser un dels protagonistes a la gespa del Westfalenstadion de Dortmund. Al davant, un històric del futbol europeu com el Liverpool, un bloc que combinava l’experiència d’homes com Sami Hyyppiä i Gary McAllister amb l’empenta d’uns joves Steven Gerrard i Michael Owen, que aquell curs va rebre la Pilota d’Or. Per tradició i galons, doncs, totes les travesses situaven l’equip anglès com a favorit, i encara més després d’haver eliminat el Barça en les semifinals: 0-0 al Camp Nou i 1-0 a Anfield Road (amb gol de penal de McAllister). David contra Goliat traslladat a una final continental.

Per contra, el duel va contenir tots els elements d’un gran trhiller. Sortida fulgurant del Liverpool, que en el minut 15 de joc dominava 2-0; reacció de l’Alavés per reequilibrar el resultat; un gol de Jordi Cruyff en l’últim minut per establir el 4-4 i forçar la pròrroga; dos expulsats per part de l’Alavés durant l’afegit i un desenllaç dramàtic en forma d’autogol de Delfí Geli en el minut 117, que va acabar per atorgar el títol als anglesos 5-4. Ha estat la final europea que ha registrat més gols i l’única que s’ha resolt mitjançant un gol d’or (la UEFA va decidir eliminar-lo poc després). “Si el partit hagués durat dos minuts i mig més, alguna ocasió hauríem estat capaços de fer”, lamenta Javi Moreno. De fet, explica que en un primer moment no va ser conscient de l’aplicació del gol d’or: “La sorpresa va arribar quan vaig veure tothom del Liverpool sortint al camp per celebrar-ho i un company em va dir que era gol d’or. Llavors es quan em vaig ensorrar.”

L’exdavanter defineix aquell Alaves subcampió de la UEFA com “un equip valent, que defensava bé però que quan calia anar cap amunt ho feia en bloc”, i també destaca la “companyonia del vestidor.” Amb aquests fonaments, va anar superant eliminatòries i deixant enrere rivals de l’entitat de l’Inter de Milà en els vuitens (3-3 a Mendizorrotza i 0-2 al Giuseppe Meazza). Tot seguit, es va desfer del Rayo Vallecano (quarts) i del Kaiserslautern (semifinals) fins a plantar-se al Westfalenstadion de Dortmund. “El bo que teníem és que sabíem que podíem guanyar qualsevol. En la lliga ho havíem fet contra el Madrid i el Barça. Ens era igual el nom del rival. Sabíem que estàvem capacitats per crear-li dificultats”, destaca Javi Moreno.

La final va ser el millor exemple del que comenta l’exdavanter, autor de dos gols aquella nit: “El primer va ser en una jugada de Cosmin Contra, que va acabar centrant amb l’esquerra i que jo vaig rematar de cap. El segon, una falta frontal. Vaig xutar fort per sota de la barrera i em va sortir bé”, explica l’exdavanter, que una vegada finalitzat aquell curs va fitxar pel Milan. Els seus gols van permetre posar el 3-3 al marcador i refer-se del 2-0 inicial favorable al Liverpool. En la segona part, però, Mané va decidir substituir-lo (65’). “En el moment no ho etens perquè has marcat dos gols i et veus endollat, però el tècnic volia enfortir el mig del camp situant Pablo Gómez”, explica.

A pesar del cruel desenllaç amb l’autogol de Geli, Moreno no dubta a qualificar aquella final com el partit més gran que va disputar en la seva carrera, “Per tot el que va implicar: el rival, com es va desenvolupar...”, ho argumenta. Setze anys després, l’Alavés tornarà a disputar una final, ara de copa. Per qui es decabta l’exdavanter? “Soc sincer i m’agradaria que guanyés l’Alavés, tot i que em vaig criar al planter del Barça i li tinc afecte. Però desitjo que guanyi l’Alavés perquè seria una fita històrica per al club”, conclou.