El camí fins arribar a la gran final no ha estat gens fàcil ni per al Barça ni per a l’Alavés. En joc hi ha un títol que fa especial il·lusió a tots dos equips. Als blaugrana perquè els serviria per no tancar l’any en blanc i perquè Luis Enrique s’acomiadés amb una copa, i als vitorians perquè és el primer cop en la seva gairebé centenària història que es classifiquen per a una final d’aquesta competició. La van tenir a tocar el 1998, quan jugant encara a segona divisió van eliminar equips com el Real Madrid i el Deportivo, però van ser superats pel Mallorca en les semifinals.

Aquesta serà una final molt basca per al Barça. I no només perquè el seu rival al Vicente Calderón serà l’Alavés, sinó perquè per arribar fins a aquí s’ha hagut de desempallegar de l’Athletic i també de la Real Sociedad. I per als vitorians, l’accent és gallec, perquè el Deportivo de la Corunya i el Celta estan entre les seves víctimes.

Els de Luis Enrique, com tots els equips de primera, es van incorporar a la competició en els setzens de final. El rival, l’Hèrcules. Eliminatòria fàcil (8-1 global) gràcies a la tornada al Camp Nou, ja que a Alacant l’equip no va passar de l’empat amb un gol d’Aleñá. La tornada sí que va acabar en golejada (7-0) i també serà recordada per l’estrena de Paco Alcácer com a golejador blaugrana. En aquella primera eliminatòria, l’Alavés va superar clarament el Nàstic amb un 0-3 i un 3-0. En els vuitens de final, el Barça ja va haver de suar més contra l’Athletic. A San Mamés, van sortir derrotats 2-1, però l’accés als quarts va perillar perquè els bilbaïns van arribar a guanyar 2-0. Un gol de falta de Messi, però, va donar esperances. En la tornada al Camp Nou, el trident va certificar la remuntada. Gols de Luis Suárez, Neymar i un altre de falta de l’argentí. En aquella eliminatòria, els vitorians van eliminar el Dépor gràcies al valor doble dels gols fora de casa. A Riazor van empatar a dos gols i a Mendizorrotza, a un. En els quarts de final, el Barça va topar amb l’altre gran equip basc, la Real Sociedad. L’equip d’Eusebio era un os dur de rossegar, però els blaugrana van fer una bona eliminatòria i es van imposar en els dos partits. Van trencar el malefici d’Anoeta amb un solitari gol de Neymar des del punt de penal i en la tornada van golejar 5-2. L’Alavés sí que va estar afortunat, perquè es va enfrontar amb l’Alcorcón, l’únic equip de segona divisió que quedava viu en la competició. Van sentenciar l’eliminatòria en l’anada guanyant per dos gols de diferència i en la tornada van empatar a zero.

Les semifinals ja van ser una altra cosa. El Barça va patir moltíssim contra l’Atlético de Madrid, malgrat que va ser capaç d’imposar-se 1-2 al Calderón amb dos grans gols de Luis Suárez i Neymar. Griezmann, però, va deixar l’eliminatòria oberta, i al Camp Nou el resultat va ser d’empat a un. Els blaugrana, però, van patir molt i van acabar el partit amb nou jugadors per les expulsions de Sergi Roberto i Luis Suárez, que es perdran la final. L’Alavés, per la seva banda, també va suar força per eliminar el Celta de Vigo. Van resistir a Balaídos, d’on van treure un meritori empat sense gols i a casa seva, a Vitòria, van fer esclatar d’eufòria a Mendizorrotza quan Edgar va marcar el gol que els ha portat a la seva primera final de la copa del Rei.