Barça

Fi a una etapa d’èxit

El Barça tanca l’etapa de Luis Enrique amb la consecució de la 29a copa del Rei i s’endú una alegria en una temporada irregular

L’himne blaugrana per megafonia i la canalla, els protagonistes de la celebració

Ahir al Calderón el Barça va posar punt final a l’etapa de Luis Enrique al capdavant de l’equip. Ho va fer aixecant la 29a copa del Rei, que el consagra encara més com el rei de copes i el gran dominador d’aquesta competició els últims anys. L’equip va dir adeu a l’etapa del tècnic asturià de la mateixa manera com va començar, amb un èxit. Malgrat les decepcions d’aquesta temporada en la lliga i en la Champions, el pas de Luis Enrique pel club és incontestable pel que fa a títols: el novè de tretze possibles amb la copa guanyada contra l’Alavés. Un comiat merescut després de tres temporades que han fet vibrar els barcelonistes i que han ajudat a allargar encara més el cicle guanyador d’aquest equip tant brutalment competitiu. Ara serà feina dels responsables esportius encertar-la en les decisions perquè això no s’acabi aquí.

El Barça necessitava cloure l’exercici amb una gran alegria després d’una setmana difícil per temes extraesportius i d’un any complicat marcat per la tristor de l’eliminació prematura d’europa i per la sensació que la lliga s’ha escapat perquè s’ha fallat en camps on no s’hauria d’haver fet mai.

Per això amb el xiulet final de l’àrbitre, Luis Enrique es va fondre en una abraçada amb els seus assistents, que l’acompanyen des d’abans de venir al Barça, i amb els jugadors que estaven a la banqueta. Minuts abans ja havia aplaudit l’afició, que va estar corejant el seu nom una bona estona. De mica en mica, es va anar abraçant amb els titulars, un per un, per acomiadar-se dels futbolistes que l’han ajudat a entrar en la història blaugrana. Iniesta va ser el primer jugador a anar a saludar el gol on s’ubicava l’afició del Barça, que va respondre corejant el nom del capità. Recordatori també per a Luis Suárez, absent de la final, amb el ja tradicional càntic “uruguayo, uruguayo”. Aleix Vidal també va ser molt aplaudit quan va entrar al camp i com no podia ser d’una altra manera el nom de Messi va sonar amb força, també per contrarestar els càntics ofensius de l’afició alabesa per al 10 del Barça.

Després van pujar a recollir la copa, que Iniesta va aixecar ben amunt acompanyat de Sergio Busquets i la resta de companys. Un cop recollida van baixar de nou cap a la gespa per fer-se la tradicional fotografia de grup. Poc després per megafonia va sonar l’himne del Barça i el tradicional We are the Champions cantat per tota l’afició del Barça. Poc després van entrar en escena els fills dels futbolistes, un altre clàssic en les celebracions dels títols d’aquest equip.

Aleix Vidal, que reapareixia després de molts mesos d’inactivitat –gran detall de Luis Enrique– era dels qui més ho celebrava, saltant d’alegria al ritme de la música que sonava per megafonia. Els jugadors s’anaven fent un munt de fotos amb la copa i entretenien la canalla, que donava voltes pel camp. Luis Enrique també passejava agafant de la mà una de les seves filles. Com també ja és habitual, Piqué va tallar la xarxa de la porteria com a record d’aquest nou títol. L’himne del Barça va tornar a sonar, en una versió més rockera, mentre els jugadors seguien gaudint d’una nit que tanca una etapa d’èxit.

ADEU AL TÈCNIC

Luis Enrique va ser un dels noms més corejats de l’afició, que va estar molt activa

PIQUÉ

Com ja sol ser costum, es va endur un tros de xarxa del Vicente Calderón
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)