El 24 de juny, Leo Messi complirà 30 anys. Fins llavors, però, el davanter argentí podrà dir que ja ha guanyat més títols amb el Barça que els anys que té. Un fet gairebé insòlit en el món de l’esport, molt difícil d’assolir i menys en l’elit, i que no fa altra cosa que tornar a demostrar, un cop més, fins a quin punt està fent història el crac blaugrana en el món del futbol.

Dissabte, el 10 del Barça va tornar a liderar l’equip en una final i va obtenir així la seva cinquena copa del Rei, que se suma a les vuit lligues, les quatre Champions, els tres mundials de clubs, les tres supercopes d’Europa i les set supercopes d’Espanya que ha obtingut al llarg de la seva carrera. Trenta títols en total com a blaugrana, els mateixos que el capità, Andrés Iniesta, que aquest mes de maig ha fet 33 anys. En el mes d’agost, tots dos aspiraran a sumar el seu 31è títol com a jugadors del Barça, amb la supercopa d’Espanya que els enfrontarà amb el Real Madrid, i si la lògica s’imposa i Messi renova, tard o d’hora es convertirà en el blaugrana en solitari amb més títols de la història.

El regnat de Messi al llarg de l’última dècada gairebé no té discussió ni rival, i en les grans cites, en les finals, tret de comptades excepcions, no acostuma a fallar mai. La del Vicente Calderón era la 25a que disputava l’argentí amb el Barça i va protagonitzar una de les seves actuacions més destacades, oferint tota una exhibició de joc i de lideratge. Ell va obrir la llauna, amb un golàs, va participar de manera decisiva en l’acció del segon gol i també va assistir Paco Alcácer en el tercer, després d’una jugada que va recordar aquella que va fer també en una final de la copa, fa dos anys al Camp Nou contra l’Athletic, i que va acabar amb un gol seu, una obra d’art. Va ser la vintena final guanyada per a Leo Messi, que per contra, només n’ha perdut cinc: la de la supercopa d’Europa del 2006 contra el Sevilla, en què altres jugadors tenien un rol molt més important, les de copa del 2011 i el 2014, les dues contra el Madrid, i les supercopes d’Espanya –aquestes a doble partit– del 2012, contra el Madrid, i del 2015, contra l’Athletic, en què va passar molta factura el poc descans amb què van afrontar aquella cita els de Luis Enrique. El balanç, doncs, no pot ser millor: en quatre de cada cinc finals que ha jugat Messi, el Barça ha acabat aixecant el títol en joc.

Més enllà dels títols guanyats, l’argentí també s’ha erigit com a decisiu en les finals de manera habitual i constant. Entre els 26 gols que ha marcat en finals, alguns d’inoblidables, com aquell amb el cap de la final de Roma del 2009; el que va fer amb l’escut a Abu Dhabi el mateix any; el de la final del Camp Nou de copa amb una jugada en què ningú el va poder aturar, i els dos de falta a Tbilisi contra el Sevilla. A més, i com es va repetir dissabte, els companys també se n’han beneficiat per destacar, gràcies a les deu assistències de gol que ha repartit el 10 blaugrana en les finals que ha disputat.