Els precedents
Les altres mocions de censura
De l’Elefant Blau a l’intent de Giralt
Núñez i Laporta són els únics presidents que han hagut d’afrontar una moció de censura, i cap dels dos va haver de convocar eleccions
Gaspart, en dues ocasions, i Rosell, en una, van veure com els seus opositors es quedaven a mig camí
L’11 de desembre del 1997 va suposar un abans i un després en la història del Barça. Aquell dia, els socis Joan Laporta i Sebastià Roca, membres de la plataforma Elefant Blau, es van personar a les oficines del club per sol·licitar les paperetes per encetar una moció de censura contra Josep Lluís Núñez, una fórmula per exigir responsabilitats al president i a la seva junta recollida en els estatuts, però fins a aquell moment inèdita en la història de l’entitat. La inexperiència, de fet, va enterbolir tot el procés, ja que les dues parts no es van posar d’acord en el temps de què disposava el grup propulsor per recollir les signatures –no estava regulat–, i que poc després l’assemblea, a petició de Núñez, el va fixar en catorze dies. Finalment, l’Elefant Blau va presentar 6.014 signatures, una xifra suficient per engegar el procés, que va culminar el 7 de març del 1998, en una votació que va guanyar el president blaugrana, amb 24.863 sufragis, mentre que el grup encapçalat per Laporta en va sumar 14.358. Tot i la derrota, aquell resultat va mostrar que l’oposició a Núñez era més forta del que es pensava –vuit mesos abans, Àngel Fernández només havia sumat 6.000 vots en les eleccions–, i dos anys després el màxim dirigent blaugrana va deixar el càrrec i va tancar un periple de 22 anys.
Laporta, salvat per sis punts
Tot i el creixement de l’oposició, el successor de Núñez va ser el candidat continuista, Joan Gaspart, que va derrotar Bassat en les eleccions del 2000. La gestió de l’exvicepresident blaugrana, però, va ser molt dolenta, i va estar marcada per un clima social cada cop més crispat, el que li va valdre dos intents de moció de censura. El primer va ser el desembre del 2002, d’Iván Carrillo, líder del grup Alternativa Blaugrana, que no va prosperar per 219 signatures. I el segon va arribar només dos mesos després, engegat per Ramon Fusté i Lluís de Val, una moció que mai es va dur a terme, ja que només cinc dies després Joan Gaspart va anunciar la seva dimissió.
Van haver de passar cinc anys perquè uns altres socis es plantegessin presentar una moció de censura contra una junta directiva. I aquests van ser Oriol Giralt i Christian Castellví, que el maig del 2008 van encetar una moció contra Joan Laporta, al qual van acusar, entre altres coses, de ser negligent en la gestió del primer equip i de les seccions, de vendre patrimoni, de judicialitzar el club i de posar publicitat a la samarreta sense el permís dels socis. En aquesta ocasió, Giralt i Castellví no només van superar el tall de les signatures, sinó que es van quedar ben a prop de guanyar la moció, ja que van sumar un 60,6% dels vots, sis punts menys dels dos terços que necessitaven.
I el darrer intent el van protagonitzar Jordi Cases i Joan Arnés, el 30 de setembre del 2013, quan van presentar una moció de censura contra Sandro Rosell i els llavors directius Josep Maria Bartomeu, Javier Faus i Jordi Cardoner –no ho van fer contra Carles Vilarrubí–. L’intent, però, només va durar dos dies, ja que Casas i Arnés es van fer enrere en reformar-se els estatus, d’acord amb un decret de la Generalitat, el que va augmentar d’un 5% a un 15% del cens el nombre de signatures necessàries, una xifra que els dos propulsors de la moció van considerar massa elevada.
Notícies
Dissabte,20 abril 2024
