El record dels 25 anys de la consecució de la primera copa d’Europa a Wembley i el dream team mereixien una entrada molt millor –28.420 espectadors–, però la gent que va assistir ahir al Camp Nou va poder retre un íntim homenatge als jugadors d’aquell històric equip. Un grup de futbolistes que, dirigits per l’inoblidable i etern Johan Cruyff, van capgirar com un mitjó la mentalitat del club blaugrana i la seva gent al marge d’omplir les vitrines del museu del club amb un munt de títols. El més important, el que es recordava ahir. El Barça guanyador d’avui dia, admirat pel seu futbol i la seva filosofia, té el seu inici en aquells herois que van aixecar el màxim títol europeu el 20 de maig del 1992 al mític estadi de Wembley, a Londres.

Puntuals, a les deu de la nit els llums del Camp Nou es van apagar i per una pantalla gegant una veu en off anava recordant efemèrides viscudes l’any 1992, com ara els Jocs Olímpics. Després van sortir a la gespa nois del planter per fer els tradicionals rondos, instaurats pel dream team i encara vigents avui dia. També va tenir un reconeixement especial Johan Cruyff, molt present en tot l’homenatge d’aquests dies. Amb la veu de Manel Vich donant la benvinguda a l’estadi, un per un van anar sortint els protagonistes de la gesta. Primer ho van fer els entrenadors, amb Carles Rexach i Bruins Slot al capdavant, i la resta del cos tècnic, així com els fisioterapeutes i encarregats de material. Menció també per als que no hi van poder assistir com ara Laudrup, Ferrer, Cristóbal Parralo i Witschge. Els següents a sortir a la gespa van ser els jugadors que no van ser a Wembley però que sí que formaven part de l’equip que va guanyar la lliga un any abans, com Julio Alberto, Maqueda, López Rekarte, Herrera i Pinilla.

El moment més emotiu, però, es va viure amb la sortida dels campions a Wembley 92. Les ovacions més grans van ser per a Pep Guardiola, a qui es va veure molt feliç amb el retrobament d’aquell equip, que era com una família; per a Hristo Stòitxkov, un ídol per sempre del Camp Nou; per a Bakero, clau en aquella copa d’Europa pel seu gol a Kaiserslautern i comissionat de l’homenatge, i, lògicament, per a Ronald Koeman, l’autor del gol que va donar aquell històric triomf.

Després ja va començar el partit de futbol 7 contra el Benfica. Alguns jugadors no van jugar, com ara Alexanko, Zubizarreta, Txiki i Salinas. L’alineació de l’homenatge va ser la formada per Angoy, Goikoetxea, Koeman, Nadal, Juan Carlos, Amor, Bakero i Stòitxkov. El partit va acabar sense gols, però el resultat era el que menys importava. Però va ser un autèntic plaer i molt emotiu per a tots els presents a l’estadi tornar a veure jugar a futbol jugadors que amb la victòria a Wembley fa 25 anys van canviar la història del club.

L’acte va finalitzar amb el vídeo del gol de falta de Koeman i amb tot l’equip al mig del camp per rebre de mans de dos joves la copa d’Europa, que Alexanko va tornar a aixecar ben amunt. Glòria eterna als herois del 92.