Dissabte, va ser un dels herois del dream team més ovacionat al Camp Nou en l’acte de commemoració del 25è aniversari de Wembley 92. Diumenge, va ser una de les veus de la societat civil més aplaudides en l’acte convocat per l’ANC, Òmnium Cultural i l’AMI a l’avinguda Maria Cristina, a Montjuïc. D’ídol futbolístic a simple català amb afany de llibertat. De Guardiola a Pep. “No tenim cap més sortida. L’única resposta possible és votar.” Ell sempre ho ha tingut clar. Sempre ha parlat clar. I ho va tornar a fer diumenge en la lectura del manifest a favor del referèndum. Pep també vol votar l’1 d’octubre, com qualsevol altre català, amb esperit democràtic, enamorat del seu país, petit, sí, “tan petit que des de dalt d’un campanar sempre es pot veure el campanar veí” –com saben ve al Bernabéu des d’aquella ja mítica roda de premsa prèvia a les semifinals de la Champions del 2011–, però alhora també un país gran, i amb fam de ser-ho encara més.

Guardiola ha estat obertament i durament criticat en les últimes hores des d’Espanya pel seu intervencionisme en l’acte de diumenge a Montjuïc a favor del dret a decidir i pel seu sentiment independentista, però totes aquestes veus crítiques farien bé de tirar d’hemeroteca, perquè Pep mai ha enganyat ningú i fa anys que suma a favor del procés. Segurament, però, deu sobtar a Espanya que una icona del món de l’esport parli públicament de política. Sense tabús. Al seu moment s’hi va atrevir Oleguer Presas, però la tirada mediàtica de Guardiola ja espanta més.

Pep Guardiola mai ha amagat el seu compromís amb el poble català. L’acte de diumenge és una simple constatació. El 2015 ja va formar part, de manera simbòlica, de la llista electoral de Junts pel Sí i sempre que se li ha permès ha exercit el seu dret a vot. Ho va fer des de Munic el 27-S, quan era entrenador del Bayern –era resident alemany i havia de votar des d’allà–, i ho va venir a fer a Catalunya pel 9-N, el 2014. En la seva etapa a Nova York va fer tots els tràmits per votar des d’allà, però al cap d’uns dies se li van retornar les paperetes a casa amb l’excusa que l’huracà Sandy no havia permès la logística. “Per sort a Alemanya no fa tant de vent”, bromejava irònicament en l’entrevista concedida a Pep Riera i a El PuntAvui ara fa un parell d’anys. “No hi ha marxa enrere. Volem votar si volem ser, a tot gas. I no em fa por el dia després perquè la il·lusió d’una cosa nova i que serà millor ho supera tot”, deia en aquella entrevista del setembre del 2015. Pep ha donat suport a la Diada de l’11-S del 2012 i a la Via Catalana del 2013. Ja ho va avisar quan l’any 2011 va rebre la medalla d’or del Parlament de Catalunya, com a entrenador del Barça: “Si els catalans anem junts i sense retrets, som imparables.”