El Barça s’ha proposat rescatar Marco Verratti de París. L’internacional italià és el gran objectiu del FC Barcelona en aquest mercat d’estiu i el club no escatimarà esforços econòmics per aconseguir que vesteixi de blaugrana la temporada que ve. El de Pescara s’ha convertit en el fitxatge estrella en què somia bona part del barcelonisme. Verratti agrada a l’afició, i la direcció esportiva el concep com la peça angular sobre la qual cimentar el mig del camp blaugrana en el nou projecte esportiu d’Ernesto Valverde. Per això el Barça està disposat a anar a totes pel futbolista.

Tal com ja vam informar en l’edició d’ahir, el club –després dels darrers gestos atrevits i generosos del jugador fets en els últims dies des d’Eivissa per mirar de forçar el seu adeu del PSG– ja s’ha posat en contacte amb el club parisenc i ha transmès a Nasser Al-Khelaïfi la seva clara voluntat de fitxar el jugador. El Barça, però, sap també que el PSG està enrocat en la decisió de no desprendre’s del futbolista i sap que si el club francès finalment accedeix a negociar de veritat pel jugador el Barça s’haurà de rascar fort la butxaca. Per ara s’ha parlat d’uns 70 o 80 milions d’euros, un cost elevadíssim per un migcampista, però que, per contra, estaria en concordança amb el preu desorbitat que altres clubs han pagat ja aquest estiu per futbolistes de la zona ampla del camp [el City ha pagat 50 milions per Bernardo Silva i el Bayern de Munic n’ha pagat més de 40 per Corentin Tolisso].

L’última vegada que el Barça va invertir poc més de 80 milions d’euros per fitxar un futbolista va ser ara fa tres temporades, amb la incorporació de Luis Suárez, procedent del Liverpool. El Barça va apostar fort per l’aleshores Bota d’Or del futbol europeu i la va encertar de ple i ara vol apostar fort pel futbolista amb més perfil Xavi que hi ha ara mateix en el mercat. El talent es paga.

El que és segur és que Verratti serà el migcampista més car de la història del Barça si s’acaba consumant l’operació. André Gomes (35 milions d’euros fixos més 20 en variables més 15 si és Pilota d’Or), Arda (34+7) i Cesc Fàbregas (29+5+5) ocupen de moment el podi en aquest sentit. I és que el Barça s’ha gastat moltíssims diners per reforçar el mig del camp en els últims anys i no sempre s’ha encertat la tecla. Curiosament, els tres majors exponents del gran Barça de la història recent, Xavi, Iniesta i Busquets, han sortit de la casa a cost zero. Però quan el talent s’ha hagut d’anar a buscar a fora hi ha hagut històries de tots els colors.

En l’última dècada, el club s’ha gastat prop de 180 milions d’euros fixos en homes del mig del camp [variables al marge; les xifres augmentarien en uns 65 milions d’euros més en el cas que es complissin tots els requisits]. Rakitic (18+3) segurament seria el major encert en aquest sentit dels últims anys. Bon rendiment del croat des que va aterrar el 2014 procedent del Sevilla. Procedent del Pizjuán va venir també Seydou Keita (14) l’any 2008, en el que va ser el primer fitxatge de l’era Guardiola, i el seu rendiment també va ser bo. I excel·lents prestacions també les de Touré Yaya. El de la Costa d’Ivori va arribar procedent del Mònaco l’any 2007 per 9 milions d’euros, però l’eclosió de Busquets li va acabar restant protagonisme i els diners de la Premier van posar fi al seu matrimoni amb el Barça segurament massa aviat. Tres encerts que poc tenen a veure amb la llarga llista d’errors des de l’any 2000. Molts cadàvers en el camí. Amb André i Arda, el club s’ha gastat més de 70 milions d’euros en els últims dos anys i cap dels dos ha justificat, de moment, a través del seu futbol el seu elevat cost. Menció especial també el retorn fallit de Cesc l’any 2011, habitualment discutit per l’entorn tot i uns números més que correctes, i destacables també els fiascos d’Alex Song (2012) i Alexander Hleb (2008), que van enriquir les arques de l’Arsenal amb 36 milions d’euros més entre tots dos i van passar per Barcelona sense pena ni glòria. Molt més lluny queden operacions com les de Riquelme en l’era Van Gaal (2002), un dels futbolistes de més talent que ha generat el futbol argentí, però que a Barcelona va ser víctima de la seva poca capacitat d’adaptació i del seu caràcter introvertit. O també operacions nefastes com les de Fabio Rochemback el 2001 (2.430 milions de pessetes) o les d’Emmanuel Petit (2.600) i Gerard López (3.600) l’any 2000, pels quals el Barça de Gaspart va invertir xifres astronòmiques per aquella època i que tampoc van donar el rendiment esperat. Amb Verratti la confiança és total i si acaba venint s’espera que triomfi a Barcelona.