Sergi Roberto ha estat el guanyador del premi Barça Jugadors, que atorga cada any l’Agrupació Barça Jugadors (ABJ) al futbolista del primer equip del Barça que ha destacat pel seu fair play tant a dins dels terrenys de joc com a fora.

El futbolista de Reus se suma, així, als noms il·lustres que han estat guardonats en les set edicions anteriors: Leo Messi, Javier Mascherano, Carles Puyol, Xavi Hernández (dues vegades), Andrés Iniesta i Bojan Krkic.

Un jurat format per divuit persones pertanyents al món de l’esport i del periodisme es van decantar ahir pel jugador del Baix Camp d’entre els sis finalistes escollits per votació popular: el mateix Sergi Roberto, Leo Messi, Andrés Iniesta, Gerard Piqué, Marc-André ter Stegen i Samuel Umtiti.

Els membres del jurat han valorat especialment la humilitat i la capacitat del jugador per adaptar-se, sense tenir mai cap mal gest, a les necessitats de l’equip. Amb la mateixa cara, amb el mateix esforç i la mateixa disponibilitat amb què aquesta temporada ha aconseguit la titularitat de la plaça de lateral dret, en campanyes anteriors va haver de tastar la banqueta més del que li hauria agradat. El jurat ha valorat la naturalitat amb què es comporta tant quan el vent bufa a favor com quan apareixen les dificultats. I, és clar, també el fet que és un jugador fet a la Masia, que representa un exemple a seguir per a tots els joves que s’hi estan formant.

El premi li arriba després d’una temporada en què ha estat el protagonista de dues de les accions més celebrades, malgrat que, al capdavall, no van servir per aconseguir els objectius finals. La primera, el gol que culminava l’èpica remuntada contra el PSG en els vuitens de la Champions (6-1). La segona, la gran cavalcada amb què es va iniciar el gol de la victòria blaugrana en el darrer clàssic al Bernabéu, la que va acabar amb el golàs de Leo Messi i amb aquella celebració que va fer la volta al món. El gol contra el PSG va arribar en el temps afegit i la jugada del Bernabéu, dos minuts abans del final, quan l’equip estava a punt d’abaixar els braços. Dos detalls que demostren de quina pasta està fet el guardonat, que, després, fora del camp, va saber gestionar l’eufòria mediàtica amb una maduresa envejable.